Resultats de la cerca
Es mostren 281 resultats
Antoni Fabrés i Costa

Autoretrat d’Antoni Fabres i Costa
© Fototeca.cat
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
Es formà a Llotja, a Barcelona Guanyà una pensió per a estudiar a Roma 1875, on aconseguí un gran prestigi, sobretot com a aquarellista, i entrà en l’òrbita del marxant Goupil Collaborà en la revista barcelonina Arte y Letras , que reunia els millors noms de la generació literària realista del país Després de residir un quant temps a Barcelona 1886-94, s’establí a París, i més tard, cridat per Porfirio Díaz, anà a Mèxic 1903 com a inspector general de belles arts, i hi feu una important tasca museística i pedagògica Tres anys després tornà definitivament a Roma Fou un dels…
Henri Desmarets
Música
Compositor francès.
Adquirí la seva formació musical com a escolà a la capella reial de França, que llavors dirigia GB Lulli, i el 1683 ja fou un dels finalistes en les oposicions a vicemestre de la capella reial convocades per Lluís XIV, fet que li valgué una pensió reial Després fou nomenat mestre de capella dels jesuïtes de Sant Lluís el Gran Les obres que li donaren més renom foren les que compongué per al teatre de la cort, sobretot les tragèdies líriques i els ballets Però l’any 1699, arran d’un embolic amorós, hagué de fugir de França sota pena de mort amb la seva amant, amb qui es casà el 1701 a Madrid,…
pacte de Toledo
Acord sobre el sistema de la seguretat social subscrit entre el govern espanyol del PSOE i les forces de l’oposició a les Corts espanyoles.
L’acord, que tenia l’origen en els treballs elaborats en el curs de la Unió Econòmica i Monetària , en les recomanacions contingudes en el Llibre blanc de Jacques Delors i, de manera més concreta, en una Proposició no de llei presentada per Convergència i Unió al final del 1993, fou aprovat l’abril del 1995 per 268 vots a favor, un en contra i dues abstencions A més del suport de la patronal, el govern el negocià amb els sindicats majoritaris UGT i CCOO El pacte, sense data de caducitat explicitada, té com a objectiu garantir la solvència de la seguretat social i, molt especialment, la de les…
convivència d’ajuda mútua
Dret civil català
Qualsevol situació de convivència de dues o més persones majors d’edat que, sense constituir una familia nuclear, comparteixen un mateix habitatge, unides per vincles de parentiu sense límit de grau en la línia col·lateral, de simple amistat o de companyia.
Les persones que conviuen posen en comú elements patrimonials i el treball domèstic, amb una voluntat d’ajuda mútua i de permanència Com que aquestes situacions són molt heterogènies i diferents de les relacions de parella, els seus components no cal que es limitin a dues persones i tampoc no se n'han d’excloure els germans, que constitueixen el seu nucli principal Aquest tipus de convivència pot donar solucions a les persones grans, les quals resolen així els seus problemes econòmics i socials, i també evita l’aïllament en institucions geriàtriques No poden tenir relacions de convivència…
Carme Ballester i Llasat
Política
Política.
Militant d’ Estat Català Partit Proletari , fou companya del president Lluís Companys i Jover , el qual influí políticament, i amb qui es casà el 1936 Aquest mateix any anà a París a fer-se càrrec d’un dels dos fills de Companys, Lluís Companys i Micó, que havia tingut del seu primer matrimoni amb Mercè Micó i Busquets, afectat d’una malaltia mental Exiliat, Companys es reuní amb Carme Ballester i el seu fill Les autoritats franceses, que havien reconegut el règim franquista, obligaren el matrimoni a establir-se lluny de París A La Baule Bretanya, on residien, l’agost del 1940 Companys fou…
Ramon de Vallbona
Cristianisme
Ermità i organitzador de l’eremitisme a serra la Llena i a Vallbona.
S'ha pretès que era fill de Guillem d’Anglesola, senyor de Bellpuig, a fi d’ennoblir-lo, quan en realitat els documents l’anomenen Ramon Potelles o Pretelles Vers el 1150 es retirà a fer vida eremítica pels voltants de serra la Llena El 1157 obtingué de Ramon Berenguer IV el lloc de Cérvoles Garrigues per fundar-hi un monestir benedictí i de Ramon de Cervera un altre terreny a Vallbona Urgell En ambdós llocs s’establiren grups d’ermitans d’ambdós sexes, seguint una regla d’inspiració benedictina, regits per ell i el seu deixeble Bernat La manca de cohesió d’aquestes comunitats,…
Josep Beulas i Recasens
Pintura
Pintor.
Influït inicialment per l’escola d’Olot Vayreda, Mir, Urgell, Berga, etc, de resultes del servei militar descobrí el paisatge d’Aragó, on es casà, i el 1946 fixà la residència a Osca Retornat el 1947 a Barcelona, començà la formació artística a l’Acadèmia Baixas i posteriorment, becat per la Diputació d’Osca, a l’Academia de San Fernando 1948-53 i a l’Academia Española de Roma 1955-60 El 1960 fou guardonat amb la segona medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid, i la Fundación Juan March li concedí una pensió que li permeté professionalitzar-se Seguidor d’una línia pròxima als…
Esterházy de Galántha
Llinatge noble hongarès originat per Benedict Esterházy (? — ~1552), casat (~1526) amb Helena Bessenyey de Galántha.
Llur net Miklós Esterházy de Galántha — 1645, creat baró hongarès 1613 i comte de Fraknó 1626, fou cap de la branca principal de la família, en la qual destaca Pál Esterházy 1635 — 1713, que dugué a terme nombroses activitats com a polític, poeta i compositor En aquest darrer vessant, publicà la collecció Harmonia Caelestis 1711, amb 55 cantates sacres per a orquestra, veus soles o cor Fundà també l’orquestra de la residència dels Esterházy, inici d’un taller musical d’alt nivell que es desenvoluparia al segle XVIII El 1687 arribà a la dignitat de príncep del Sacre Imperi El net d’aquest,…
Leopold Querol i Roso
Música
Pianista, compositor i musicòleg valencià.
Vida Estudià música als conservatoris de Múrcia i de València i la carrera de filosofia i lletres a la Universitat de València La seva investigació sobre el músic de Brabant J Tinctoris el portaren, amb l’ajut d’una pensió, primer a Itàlia i després a París, ciutat aquesta darrera on continuà l’estudi de la notació mesurada i perfeccionà el piano amb Ricard Viñes Fou professor de piano al Conservatori de Madrid i catedràtic de francès en diversos instituts d’Espanya, tasca que compaginà amb la de concertista aquí i a l’estranger Com a compositor cal destacar-ne les obres Preludio…
Jaume Otero i Camps
Escultura
Escultor.
Es formà a Barcelona amb Manuel Fuxà i a Llotja, on el 1906 li fou concedida una borsa d’estudis Anà a París i a Brusselles, i una nova pensió —de l’ajuntament de Barcelona— li permeté de visitar novament França i Bèlgica, com també Holanda, Anglaterra i Itàlia Concorregué a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1907 i a la del 1911, en la qual obtingué medalla de primera classe per Bust de dona Entre el 1911 i el 1914 treballà a París amb Albert Bartholomé, que l’influí el Musée du Luxembourg li adquirí la cariàtide L’Alba Allà es relacionà amb Diego Rivera, el qual retratà Novament…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina