Resultats de la cerca

Figura destacada en el desenvolupament de l’automobilisme català durant els anys deu i vint del segle XX Guanyà la Prova del Quilòmetre Llançat disputada el 26 de novembre de 1916 i la I Copa Costa de l’Ordal el 29 de desembre de 1918 Fou promotor i dissenyador de l’Autòdrom de Sitges-Terramar 1923 El 29 d’octubre de 1922 quedà segon en el II Trofeu Armangué Fou germà del pilot Josep Maria Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Feliu, i cosí del pilot Lluís Armangué Ferrer

Guanyà el Trofeu Nacional de Velocitat en categoria F-2 TT amb Yamaha 1986 i la primera prova del mateix campionat en categoria superbikes amb l’equip Suzuki-Nadal 1987 Participà en les 24 Hores de Montjuïc dins l’equip Ducati 1995 Fou responsable esportiu de l’equip Yamaha i mànager del pilot Albert Puig Fou director d’operacions del RACE 1992-2002

Membre de l’Escuderia Desvern i primer pilot de l’equip Humet, es proclamà campió d’Espanya de kàrting 1973 al volant d’un kart amb motor MTK Arisco També guanyà el Campionat de Catalunya 1973, amb la victòria al premi Ciutat de Granollers i al circuit de Les Mallorquines Guanyà les 6 Hores Internacionals de Barcelona 1974 amb Andrés Vidal

S’inicià en el món de l’automobilisme com a mecànic professional El 1967, com a pilot oficial de Derbi, quedà quart en el Gran Premi d’Espanya de 50 cc Guanyà el XVI Gran Premi Internacional de Madrid de 25 cc 1970 Formant equip amb Benjamí Grau, guanyà les 24 Hores de Montjuïc pilotant una Bultaco 360 cc 1972 Es retirà el 1983

S'inicià en el camp de l’aviació el 1907, després d’haver estat pilot d’automòbils i de motocicletes El 1908 féu el primer vol a Europa en circuit tancat Issy-les-Moulineaux i el primer vol entre dues ciutats Bouey-Reims El 1911 creà la primera escola de pilotatge sense visibilitat i, juntament amb el seu germà Maurice, fundà una important companyia de construcció aeronàutica

Començà competint en motociclisme primer i fent de copilot de rallis després, fins que el 1970 debutà com a pilot en una cursa en un circuit urbà a Granollers Des del 1971, al volant d’un SIMCA, centrà l’activitat en els rallis Fitxà per SEAT 1972-79, amb el qual aconseguí cinc Campionats d’Espanya consecutius 1974-78 i dos subcampionats d’Europa 1976, 1979 El 1980 guanyà els Campionats d’Europa i d’Espanya com a pilot independent amb Porsche --amb victòries en els rallis Costa Brava, Bulgària, Polònia, Calcídia, Espanya i Algarve aquest darrer amb Ford Escort-- Passà a Talbot…

Soci de l’Aeroclub de Catalunya des del 1929 Fou alumne de l’Escola d’Aviació de Barcelona i obtingué el títol de pilot a l’agost del 1930 Fou comissari de l’escola d’avia-ció i dirigent de l’Aeroclub de Catalunya El 1933 fou un dels impulsors de la fundació de l’Aeroclub de la Plana de Vic Morí en un accident d’aviació a la rodalia de l’aeròdrom del Prat

S’inicià en automobilisme l’any 1963 i participà, amb l’Escuderia RACC, en nombroses curses de Fórmula 3, entre les quals cal esmentar el Gran Premi de Barcelona al final de la dècada Al mateix temps disputà rallis al costat d’Eugenio Baturone amb un Ferrari GTO Ja com a pilot, es proclamà campió d’Espanya de rallis d’asfalt 1969 amb un Porsche 911, temporada en què guanyà els rallis Rías Baixas, d’Ourense i 2000 Viratges També s’interessà pel motociclisme i el 1967 fou subcampió d’Espanya de resistència amb una Ossa Soci del Club Nàutic Arenys de Mar, practicà la motonàutica i l’esquí nàutic…

Pare del també pilot Jordi Lluís Boquet Miquel Apassionat del motor des de jove, fou stayer del ciclista Guillem Timoner Participà en nombrosos rallis des de l’any 1948 i fou fidel a l’històric Ralli Mataró-Girona, creat el 1951 Rebé la medalla a la constància de l’Ajuntament de Mataró 1979 i la medalla d’argent al mèrit esportiu de la Real Federación Motociclista Española 1982, entre altres distincions Fou propietari de la botiga Motos Boquet

Conegut com La Pava , s’especialitzà en proves de resistència Fou pilot oficial de Montesa durant la dècada de 1960 Guanyà el Campionat d’Espanya de debutants en 125 cc 1961, any que guanyà el Trofeu CAP Disputà vuit edicions de les 24 Hores de Montjuïc i aconseguí una victòria 1969, pilotant una Bultaco 360 cc prototip amb Salvador Canyelles, i dues segones posicions 1963, 1965 L’any 1965 fou campió d’Europa de resistència amb Montesa