Resultats de la cerca
Es mostren 3431 resultats
bennettitòpsids
Botànica
Classe de gimnospermes constituïda per un gran nombre de restes fòssils de plantes que existiren durant l’era secundària.
Eren plantes semblants als cicadòpsids, de port molt divers, des de petites herbes fins a arbres mitjans Presentaven tija eustèlica, fulles generalment grosses i pinnades, flors sovint hermafrodites, a diferència de les altres gimnospermes, amb fulles carpellars extremament reduïdes que tenien un únic primordi seminal a l’àpex, i estams sovint pinnats Aparegueren segurament al final del Permià, assoliren el màxim expandiment durant el Juràssic i s’extingiren al Cretaci superior Molts autors, atesa la presència de flors hermafrodites i d’altres característiques morfològiques, consideren els…
orobanque
orbanque
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies paràsites, de la família de les orobancàcies, de fulles esquamiformes, de flors bilabiades, disposades en espiga o en raïm, i de fruits capsulars.
Parasiten plantes molt diverses i algunes espècies solen causar estralls en certs conreus
empelt
Diversos tipus d'empelt: de fenedura (dalt esquerra), anglès (dalt dreta) i d'escut (baix)
© Fototeca.cat
Agronomia
Acció d’ajuntar dues o més parts (tija, tronc, branca, etc) de plantes diferents de manera que el conjunt es comporti com una sola planta.
El cas més freqüent és la unió de dos trossos de plantes, anomenada pua, agulla o també empelt la part superior, i patró, portaempelt o peu la inferior La pua sol ésser un tros de branca proveït d’una o més gemmes, que és el que formarà el tronc i les branques de la nova planta El patró o peu és format per la part baixa arrels i part del tronc de l’altra planta, i és el que desenvoluparà el sistema radicular Aquest procediment és molt emprat, tant en jardineria com en fructicultura, per a aconseguir el desenvolupament ràpid i vigorós de plantes de reproducció per llavor lenta i poc segura, o…
anticriptogàmic
Fitopatologia
Substància química aplicada en el tractament de les malalties de les plantes produïdes per criptògames paràsites (generalment, fongs) i per bacteris.
Atesa la natura i la forma de propagació d’aquests paràsits, són més freqüents les malalties que cal prevenir que no les que admeten lluita curativa Els anticriptogàmics, emprats en tractaments curatius, destrueixen el paràsit extern de les plantes els emprats en tractaments preventius impossibiliten la germinació de les espores dels fongs i d’altres paràsits interns Entre els productes de més alt valor anticriptogàmic hi ha el sofre i el coure i els fungicides sintètics
armèria
armèria ( Armeria alpina )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les plumbaginàcies, cespitoses, amb fulles linears o lanceolades i tiges portadores de glomèruls de flors purpúries o blanques.
A ruscinonensis viu a les roques litorals, però la majoria d’armèries són plantes d’alta muntanya
fritil·lària
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies bulboses, de la família de les liliàcies, pròpies de les regions temperades de l’hemisferi nord, que comprèn unes 100 espècies.
Presenten fulles alternes o verticillades, primes i sèssils Fan flors solitàries o, més correntment, agrupades en raïm o umbella, penjants, campanulades, comunament de colors vius Moltes d’aquestes plantes són conreades en jardineria, sobretot la corona imperial
bionutrient
Biologia
Agronomia
Producte nutritiu que hom aplica a les plantes, constituït per aminoàcids, polisacàrids, pèptics, extractes d’algues, àcids húmics o microelements.
Els bionutrients es divideixen en dos grups, els bioestimulants i els bioactivadors Els primers estimulen els processos naturals del metabolisme de les plantes i els segons els activen Hom els aplica per via foliar i són directament assimilats passen a travès dels estomes cap els vasos xilemàtics i floemàtics, per formar part de diversos components de la planta Hom els utilitza per a augmentar la qualitat i la quantitat de la collita, i també per a palliar els efectes de les glaçades, la sequera, les plagues i els efectes fitotòxics produïts en molts casos per l’aplicació no adient de…
estoló
Botànica
Brot lateral més o menys prim que neix a la base de la tija de certes plantes herbàcies i que creix horitzontalment, damunt el sòl o subterràniament.
Pot arrelar en els nusos i donar origen a nous individus La reproducció vegetativa mitjançant estolons és important en plantes tals com la maduixera o les violes
autocor | autocora
Botànica
Dit de les plantes que posseeixen mitjans propis de disseminació de llurs diàspores; aquest procés pot tenir lloc, estrictament, sense intervenció d’agents exteriors.
Els mecanismes propis d’aquestes plantes poden consistir en la curvatura de les branques que sostenen les diàspores fins a dipositar-les a terra geoautocor , en la dehiscència sobtada d’esporangis de fruits boleoautocor , o en les dels moviments que experimenten les arestes o els pèls higroscòpics de les diàspores en variar la humitat de l’aire herpautocor
clívia

Clívia ( Clivia miniata )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies de fulles cintiformes, de la família de les amaril·lidàcies, que neixen de la base, i inflorescències de flors generalment de color taronja.
Són plantes amb un gran nombre d’híbrids, sempre verdes, que viuen bé en llocs ombrejats, i que tenen gran interès en jardineria, sobretot l’espècie C miniata —la clívia pròpiament dita— i la C nobilis , originària del sud d’Àfrica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina