Resultats de la cerca
Es mostren 1901 resultats
mar de Groenlàndia
Mar
Mar situada a l’E de Groenlàndia, limitada al N per l’Àrtic, al S per l’estret de Dinamarca —entre Islàndia i Groenlàndia— i a l’E per les illes Svalbard.
La profunditat màxima supera els 4800 m D’aigües molt fredes, és en bona part coberta pel glaç durant l’hivern
densitat potencial
Geografia
Densitat que tindria una porció d’aigua si es dugués adiabàticament (sense intercanvi de calor) i sense variacions de salinitat fins a la superfície (pressió d’una atmosfera).
La temperatura, la salinitat i la pressió profunditat determinen la massa específica o densitat in situ de l’aigua de mar
llima
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels anisomiaris, de la família dels pectínids, de 2 a 2,5 cm de llargada i amb la conquilla de color vermell brillant.
Es troba a la Mediterrània, a sota de les pedres, des de la superfície fins a uns 50 m de profunditat
perforació
Instal·lació típica de perforació terrestre amb sonda rotativa, i model de turbosonda (trepant acoblat a una turbina) accionada pel mateix fang injectat i secundàriament per la tija
© Fototeca.cat
Química
Conjunt de tècniques que permeten d’obrir i explotar un pou petrolífer.
L’objectiu de la perforació és de travessar les capes del sòl que separen la superfície dels jaciments cercats, sia d’aigua, gas o petroli Hom distingeix la perforació realitzada en terra perforació terrestre de la feta en mar perforació marina o perforació ‘off-shore' Pel que fa a la perforació terrestre, cal assenyalar diversos mètodes la perforació amb sonda de percussió , emprada en pous de poca profunditat, consisteix a desagregar la roca deixant-hi caure al damunt amb ritme repetit, un cisell prou pesant les restes són recollides per una mena de cullerot després d’haver injectat en…
dorsal de Pasqua
Dorsal del Pacífic oriental, que va de N a S des de la costa d’Amèrica central fins a l’Antàrtida.
La profunditat oscilla entre 2 000 i 3 000 m, però prop de l’illa de Galápagos ateny els 4 179 m
llac d’Ohrid
Llac
Llac de la regió balcànica, entre Macedònia del Nord (a la qual pertanyen dos terços de les seves riberes) i Albània (una tercera part).
A 695 m sobre el nivell de la mar, té una superfície de 367 km 2 i una profunditat de 286 m
Mediterrània d’Insulíndia
Mar
Mar del SE asiàtic, a Indonèsia, que comprèn diverses mars (Java, Bali, Flores, Banda).
La màxima profunditat és de 7 440 m, a la mar de Banda, i la mínima de 16 m, prop de Sumatra
el Puig Astrol
Volcà
Antic volcà (625 m alt.) de la zona d’Olot dins l’antic terme municipal de Batet de la Serra (Garrotxa).
Té un dels cràters més característics dels volcans olotins, d’uns 125 m de circumferència i d’uns 3 m de profunditat
llàntia
Zoologia
Braquiòpode de l’ordre dels testicardins, de la família dels terebratúlids, de conquilla oval, llisa i transparent, de 3 a 4 cm de llargada.
Habita sobre conquilles de molluscs i restes de coralls, a partir dels 100 m de profunditat N'hi ha a la Mediterrània
ascidi roig
Zoologia
Ascidi de color vermell, de la subclasse dels estolidobranquiats, força vistós, en forma d’odre, que té el mantell consistent i aspre.
Es troba a partir de 15 m de profunditat, entre roques o fanerògames marines, i a les parets ombrívoles de les coves