Resultats de la cerca
Es mostren 1284 resultats
investidura
Història
En el règim feudal, acte pel qual un senyor lliurava un feu al seu vassall.
La investidura consistia en el lliurament d’un objecte que simbolitzava la potestat senyorial ceptre, anell, vara o d’objectes provinents del feu ram de flors, un grapat de terra, bàcul, i generalment la cerimònia era precedida del jurament de fidelitat i de l’homenatge L’intent, als ss XI i XII, dels senyors feudals, reis i emperadors de monopolitzar, juntament amb la investidura, la collocació de beneficis eclesiàstics i àdhuc la provisió de bisbats i abadies provocà l’anomenada lluita de les Investidures
barranc de Carraixet
Barranc
Curs d’aigua del sector central del País Valencià, estès entre l’alineació de crestes del coll de l’Àliga (878 m), dins el terme de Gàtova (Camp de Túria), i la mar, on desemboca dins el d’Alboraia (Horta del Nord).
El seu curs, intermitent i torrencial, pren la direcció nord-sud als termes del Camp de Túria de Marines, Olocau i Bétera, on canvia en direcció sud-est, i rep, per l’esquerra, i provinents de la serra de la Calderona, els barrancs de l’Olla i de Pedralbilla als dos primers i de Portaceli i de Nàquera al darrer passa pels termes de Montcada, Alfara del Patriarca, ja dins l’Horta, limita el de València per l’est i entra al d’Alboraia
vespa asiàtica

Vespa velutina o vespa asiàtica
© Siga
Entomologia
Apicultura
Insecte himenòpter originari de l’est d’Àsia, de la família dels vèspids.
Detectada per primera vegada a Europa el 2004, probablement a través d’un transport de mercaderies al port de Bordeus França En cinc anys s’expandí com a plaga a la meitat de França i punts de Navarra i País Basc Des de l’abril de 2012 hom n’ha detectat la presència d'exemplars a l’Alt Empordà provinents de la Catalunya Nord Especialitzada en la captura d’abelles de la mel, a Europa hom la considera una amenaça per a l’apicultura
inconscient personal
Psicologia
Segons C.G.Jung, estrat personal de l’inconscient, diferent de l’inconscient col·lectiu.
És constituït per tot allò que pertany a la dimensió històrica i anecdòtica del subjecte però que no ha estat assumit per la consciència i, a més a més, inclou continguts provinents de l’inconscient collectiu que encara no han emergit a la consciència i, per tant, no han estat desenvolupats ni assimilats per ella Si bé recull tot allò reprimit, oblidat o només percebut subliminarment pel jo, es diferencia del concepte d’inconscient de Freud en què conté possibilitats de desenvolupament no reconegudes i qualitats positives desconegudes pel jo
estudis culturals
Antropologia
Nou enfocament en els estudis sobre les cultures de les societats industrials en què es dóna prioritat als aspectes crítics i interdisciplinaris.
Pren com a referent diferents disciplines la sociologia, l’antropologia, la crítica literària, les teories crítiques provinents del marxisme, el postestructuralisme, les teories de gènere, les teories de relacions entre races i el postcolonialisme Se centra en l’anàlisi de les cultures de masses i les noves formes de cultura popular promogudes per les indústries culturals Aquest tipus d’estudis s’inicià a la Universitat de Birmingham Gran Bretanya, on Richard Hoggart fundà el Center for Contemporary Cultural Studies La influència teòrica més immediata fou l’obra de Raymond…
beca
Educació
Pensió gratuïta atorgada a un estudiant per fons públics o privats a fi de facilitar-li totalment o parcialment el pagament dels estudis o la manutenció.
Generalment és concedida com a fons d’estudis becaris a estudiants ben dotats que manquen de recursos econòmics, com a préstec, el qual s’ha de reintegrar durant la vida professional, com a contribucions provinents de diverses empreses o organitzacions o com a subsidis per als estudiants postgraduats per a investigació La política de concessió de beques depèn de la consideració inicial de llur utilitat aconseguir que el màxim d’alumnes puguin fer uns estudis, convertint-los en gratuïts, combinar l’estudi i el treball, considerar tot estudi com a treball remunerat, etc
actitud
Psicologia
Disposició contínua a reaccionar amb una tonalitat afectiva, una expressivitat o una conducta característiques.
L’actitud constitueix un estat motivacional, és a dir, un estat psicològic previ o passiu en relació amb els estímuls o motius provinents del món exterior al subjecte, però alhora condicionador del tipus de reaccions i d’un cert grau de coherència en l’activitat i en la conducta individuals Les diverses actituds són determinades en gran part per factors emocionals Poden ésser adquirides conscientment o inconscientment i resten integrades a l’estructura caracterològica de la personalitat, la qual defineixen en la seva dimensió bàsica, prèvia i disposicional
Club Pimpinela
Esport general
Entitat cultural i esportiva del barri de Collblanc-Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat.
Inicià les seves activitats el 1945 Amb un fort arrelament popular, organitzava campionats de tennis de taula Joan Rimbau en fou un dels màxims impulsors durant els anys seixanta El 1962 s’hi incorporarà un grup de joves provinents de la Unió Excursionista de Catalunya programaren excursions d’alta muntanya, travesses, acampades i marxes d’orientació El 1969 organitzà el primer Campionat de Tennis de Taula de l’Hospitalet de Llobregat El 1973 l’antiga seu social fou venuda, però continuà organitzant i participant en diverses activitats culturals fins el 1985
Manifestació dels pagesos contra la política agrària europea
Més de 30000 agricultors provinents dels diferents països europeus, amb una majoria de francesos, es manifesten a Brusselles per protestar contra la retallada dels preus de garantia dels productes agraris que preveu l’Agenda 2000, el projecte de reforma de la Política Agrària Comuna de la UE La manifestació es desenvolupa davant la seu del Consell d’Europa, on es reuneix el Consell de Ministres d’Agricultura per aprovar l’Agenda 2000 Tot i el desplegament de 5000 policies, la protesta acaba amb 12 detinguts i 23 ferits
estil sacre
Música
Estil del Classicisme que s’aplica a les obres musicals religioses que es decanten per l’ús de la polifonia imitativa característic del llenguatge musical d’autors com T. L. de Victoria o G.P. da Palestrina.
Si bé en aquestes obres se sol combinar aquesta lingüística amb altres llenguatges de tall més líric i expressiu provinents del món de l’òpera, la presència d’aquest fa pensar en una voluntat expressiva d’entroncar amb una tradició coral pretèrita pel fet d’aplicar aquest llenguatge contrapuntístic majoritàriament als passatges corals La Gran missa en do menor , KV 427, de WA Mozart n’és un dels paradigmes més reeixits, encara que els precedents es troben ja en la Missa en si menor , BWV 232, de JS Bach
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina