Resultats de la cerca
Es mostren 799 resultats
braguer

Braguer per a hèrnia inguinal
Aparell ortopèdic destinat a mantenir reduïdes les hèrnies.
Els braguers són utilitzats sovint en els nounats i en els infants per a mantenir reduïdes les hèrnies umbilicals i les puntes d’hèrnia inguinal congènita, i excepcionalment en els adults com a mesura provisional preoperatòria i també en els casos en què no és possible la intervenció quirúrgica vells, obesos, etc Hi ha moltes formes de braguers segons l’edat del malalt i el tipus d’hèrnia epigàstrica, umbilical, inguinal, crural, escrotal, doble, irreductible, etc
amortidor torsional

Amortidor torsional muntat al capdavant d’un cigonyal
© fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu muntat en un extrem del cigonyal dels motors d’explosió per tal de suprimir o reduir les tensions que produeixen les vibracions torsionals a les velocitats crítiques de funcionament.
Generalment és format per un parell de volants concèntrics, dels quals un és collat sobre el cigonyal i l’altre és empès pel frec d’un element intermediari, de manera que la força d’inèrcia pot fer que aquest segon volant llisqui per avançat o posteriorment respecte del primer Les puntes d’acceleració i desacceleració a què és sotmesa la massa del cigonyal a cada volta són neutralitzades en part per l’energia gastada en el lliscament
arbre additiu
Biologia
Arbre filogenètic la longitud de les branques del qual duu associada informació numèrica que quantifica el canvi evolutiu.
Generalment, la distància que hi ha entre els diferents nodes terminals i l’arrel no és sempre la mateixa, és en funció de la quantitat de canvi evolutiu Si les puntes de les branques són totes equidistants respecte a l’arrel de l’arbre s’anomena dendrograma o arbre ultramèric, i s’utilitza per a representar el temps evolutiu, expressat directament en anys o indirectament a través de la divergència entre seqüències, utilitzant el concepte de rellotge molecular
La indumentària al Renaixement i Barroc
Als segles XVI, XVII i XVIII va tenir lloc l’expansió de la moda cortesana i, amb la consolidació de les monarquies absolutes, la difusió arreu d’Europa de les modes de les corts amb més poder polític en cada moment Al segle XVI va començar la moda renaixentista, difosa per les corts dels petits estats italians, que reflectia l’esperit humanista i la importància donada al cos humà per l’art del Renaixement, ja que posava de manifest tant la forma del cos masculí com la del femení A la segona meitat del segle va començar la Contrareforma la monarquia que en fou defensora, que aleshores era la…
Sant Julià d’Estaràs
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Julià se situa dins el poble d’Estaràs, vers llevant Mapa 34-14 361 Situació 31TC652171 S’hi pot accedir per la carretera LV-1005 des de Sant Ramon, en direcció sud ABR Història Aquesta església fou una sufragània tradicional de Santa Maria de Gàver, dins el bisbat de Vic Per això Sant Julià d’Estaràs no consta en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII ni tampoc en la relació de les esglésies que pagaren la dècima per a la croada els anys 1279 i 1280 Encara era sufragània de Gàver el 1685, segons consta en la visita…
crespell
Pastisseria
Pasta dolça ondada, dentada o rugosa.
La forma i la composició de la qual varien segons les regions coca de pasta adobada, molt esponjosa, feta de farina, ous i sucre Camp de Tarragona, Garrotxa, sovint fregida amb molt d’oli Ribagorça mena de bunyol de farina i oli Vallès, Priorat i, també de flor de carbassera empanada Baix Empordà petita coca de farina amb saïm o oli i, a vegades, amb ous, llet o suc de taronja, ensucrada i amb puntes o tavelles a la vorera Menorca, Mallorca
Rapallo
Ciutat
Ciutat de la província de Gènova, a la Ligúria, Itàlia, situada a la Riviera di Levante.
Centre de turisme i d’estiueig Artesania tradicional de cadires de boga i puntes de coixí El 1922 hi fou signat el tractat de Rapallo entre l’URSS i Alemanya Per aquest acord ambdós països restablien les relacions diplomàtiques, garantien la neutralitat en cas de conflicte amb un tercer, renunciaven als deutes de guerra respectius i concedien a l’altre tracte duaner preferencial Una clàusula secreta permetia als militars alemanys d’entrenar-se a l’URSS, amb les armes que tenien prohibides pel tractat de Versalles
Aurinyacià
Prehistòria
Cultura prehistòrica del Paleolític superior que ha pres el nom del jaciment d’Aurinhac, a Comenges, Gascunya.
En principi fou considerat com una cultura unitària, dins la qual eren inclosos tots els jaciments del Paleolític superior anteriors al Solutrià Després l’Aurinyacià ha estat dividit, i se n'ha separat el Gravetià dit també Perigordià Els aurinyacians eren ja homes de tipus físic modern Cromanyó, tenien un utillatge de sílex amb instruments variats i adaptats a les diverses finalitats raspadors, burins, puntes Conegueren la pintura rupestre i l’escultura L’Aurinyacià s’estengué per la major part d’Europa i part d’Àsia Sibèria
Les juncaginàcies
Als sorrals compactats i poc o molt salabrosos del litoral apareix a la primavera en grans quantitats el petit Triglochin bulbosa subspècie barrelieri , que passa fàcilment desapercebut, ja que és una planta poc vistosa i dura pocs dies Tanmateix, és fàcil de reconèixer per les infructescències espiciformes, de fruits cilíndrics i acabats en tres puntes triglochin vol dir tres puntes Ramon M Masalles Aquesta petita família comprèn una dotzena d’espècies herbàcies menudes, anuals o més sovint perennes, que es fan als terrenys impregnats d’aigua de les zones…
muntanyeta de Cabrera
Turó
Petit turó al sector sud-oest de l’Horta, prop del Vedat de Torrent, dins el terme de Torrent de l’Horta.
Al cim hi ha un poblat de la cultura del bronze valencià, conegut amb aquest nom o amb el de poblat del Vedat de Torrent , excavat el 1931 pel Servei de Prehistòria de València publicat el 1965, que conserva els materials al seu museu Era un poblat molt destruït, envoltat d’una muralla els materials ceràmica, molins, peces de sílex per a falçs i punxons i puntes de sageta de coure, són els més típics de la cultura del bronze valencià trobats a la part central de la costa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina