Resultats de la cerca
Es mostren 799 resultats
braguer

Braguer per a hèrnia inguinal
Aparell ortopèdic destinat a mantenir reduïdes les hèrnies.
Els braguers són utilitzats sovint en els nounats i en els infants per a mantenir reduïdes les hèrnies umbilicals i les puntes d’hèrnia inguinal congènita, i excepcionalment en els adults com a mesura provisional preoperatòria i també en els casos en què no és possible la intervenció quirúrgica vells, obesos, etc Hi ha moltes formes de braguers segons l’edat del malalt i el tipus d’hèrnia epigàstrica, umbilical, inguinal, crural, escrotal, doble, irreductible, etc
amortidor torsional

Amortidor torsional muntat al capdavant d’un cigonyal
© fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu muntat en un extrem del cigonyal dels motors d’explosió per tal de suprimir o reduir les tensions que produeixen les vibracions torsionals a les velocitats crítiques de funcionament.
Generalment és format per un parell de volants concèntrics, dels quals un és collat sobre el cigonyal i l’altre és empès pel frec d’un element intermediari, de manera que la força d’inèrcia pot fer que aquest segon volant llisqui per avançat o posteriorment respecte del primer Les puntes d’acceleració i desacceleració a què és sotmesa la massa del cigonyal a cada volta són neutralitzades en part per l’energia gastada en el lliscament
esparver d’estany
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 40 a 50 cm de llargada, ales llargues (obertes, en forma de M obtusa), lleugerament arrodonides, i cua i cos també llargs.
El plomatge dels mascles és gris pàllid, negre a les puntes de les ales i blanc a les parts inferiors i al carpó Les femelles són molt més fosques a les parts superiors i de color d’ocre llistat a les inferiors S'alimenta de batracis, rèptils, mamífers petits i ocells Migrador parcial El seu hàbitat és com el de l’esparver cendrós hiverna als Països Catalans, però no hi nia, i passa en migració per les Balears
crespell
Pastisseria
Pasta dolça ondada, dentada o rugosa.
La forma i la composició de la qual varien segons les regions coca de pasta adobada, molt esponjosa, feta de farina, ous i sucre Camp de Tarragona, Garrotxa, sovint fregida amb molt d’oli Ribagorça mena de bunyol de farina i oli Vallès, Priorat i, també de flor de carbassera empanada Baix Empordà petita coca de farina amb saïm o oli i, a vegades, amb ous, llet o suc de taronja, ensucrada i amb puntes o tavelles a la vorera Menorca, Mallorca
Rapallo
Ciutat
Ciutat de la província de Gènova, a la Ligúria, Itàlia, situada a la Riviera di Levante.
Centre de turisme i d’estiueig Artesania tradicional de cadires de boga i puntes de coixí El 1922 hi fou signat el tractat de Rapallo entre l’URSS i Alemanya Per aquest acord ambdós països restablien les relacions diplomàtiques, garantien la neutralitat en cas de conflicte amb un tercer, renunciaven als deutes de guerra respectius i concedien a l’altre tracte duaner preferencial Una clàusula secreta permetia als militars alemanys d’entrenar-se a l’URSS, amb les armes que tenien prohibides pel tractat de Versalles
Aurinyacià
Prehistòria
Cultura prehistòrica del Paleolític superior que ha pres el nom del jaciment d’Aurinhac, a Comenges, Gascunya.
En principi fou considerat com una cultura unitària, dins la qual eren inclosos tots els jaciments del Paleolític superior anteriors al Solutrià Després l’Aurinyacià ha estat dividit, i se n'ha separat el Gravetià dit també Perigordià Els aurinyacians eren ja homes de tipus físic modern Cromanyó, tenien un utillatge de sílex amb instruments variats i adaptats a les diverses finalitats raspadors, burins, puntes Conegueren la pintura rupestre i l’escultura L’Aurinyacià s’estengué per la major part d’Europa i part d’Àsia Sibèria
muntanyeta de Cabrera
Turó
Petit turó al sector sud-oest de l’Horta, prop del Vedat de Torrent, dins el terme de Torrent de l’Horta.
Al cim hi ha un poblat de la cultura del bronze valencià, conegut amb aquest nom o amb el de poblat del Vedat de Torrent , excavat el 1931 pel Servei de Prehistòria de València publicat el 1965, que conserva els materials al seu museu Era un poblat molt destruït, envoltat d’una muralla els materials ceràmica, molins, peces de sílex per a falçs i punxons i puntes de sageta de coure, són els més típics de la cultura del bronze valencià trobats a la part central de la costa
obridora de bales
Indústria tèxtil
Màquina emprada per a desfer les bales de fibra, principalment de cotó, en flocs més petits.
Una de les més primitives era constituïda per diversos parells de cilindres amb nervadures, els quals giraven a velocitats creixents Les modernes van proveïdes d’òrgans amb puntes, pinces, etc, que arrenquen successivament flocs molt petits de bales de diverses classes de fibres i les mesclen en les proporcions volgudes En són tipus moderns característics l' obridora-pinçadora i l' obridora multibala Les obridores de bales són combinades sovint amb el transport pneumàtic de la fibra i amb altres màquines de preparació de la filatura i formen trens de màquines
tul
Indústria tèxtil
Teixit de seda, cotó o fibres sintètiques, de malla reixada, fet amb una o més sèries de fils d’ordit que s’entortolliguen entre ells i sovint amb una o més trames que s’entortolliguen al voltant dels fils d’ordit o de les altres trames, alhora que es traslladen transversalment.
Hom pot fer-lo a mà, amb una agulla, amb filoja o al coixí amb els boixets, i mecànicament en uns telers especials El tul llis , de malles hexagonals, és el més simple i serveix de base per a brodats Els tuls de Flandes, Malines i Valenciennes , també de reixa hexagonal, formen el fons de les puntes dels mateixos noms Els tuls francès i anglès tenen dues sèries de fils verticals i una trama horitzontal que les uneix en ziga-zaga Poden ésser llavorats i serveixen per a cortines
Gravetià
Prehistòria
Fàcies cultural del començament del Paleolític superior que prengué el nom del jaciment occità de la Graveta (Guiena).
Inclosa de primer en l'Aurinyacià, és considerada actualment com a fase superior del Perigordià des del 26000 al 20000 aC Es caracteritza principalment pel predomini de la tècnica del dors rebaixat en la indústria lítica puntes de la Graveta i per la poca importància del treball de l’os L’home d’aquest moment homo sapiens fossilis conegué la pintura rupestre i l’escultura El Gravetià s’estengué per França, Bèlgica, les penínsules Ibèrica i Itàlica, l’Europa central i Rússia on rebé el nom de Pavlovià
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina