Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
moniato
Conreu de moniatos
(CC0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de règim anual, de la família de les convolvulàcies, amb tubercles subterranis, oblongs o fusiformes, comestibles, amb fulles amplament ovades, enteres o lobulades, de base truncada o cordada, amb flors blanques o purpúries i amb fruits en càpsula (moniato).
Procedeix de l’Amèrica tropical, on ja era conreada pels amerindis De conreu propi de països amb mà d’obra abundant i, en general, escassament desenvolupats, s’adapta molt bé als sòls lleugers i de fàcil esmicolament, com les margues sorrenques Ara bé, per a assolir alts rendiments calen normalment de quatre a cinc mesos càlids, sòls fèrtils i un conreu acurat Actualment el seu conreu es dóna en moltes zones càlides i temperades, incloses moltes comarques catalanes Vol sòls arenosos, humitat i temperatures altes El principal país productor és Nigèria També s’estén el conreu pel Japó, on hom l…
jonquina
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les juncàcies, de 40 a 100 cm d’alçària, rizomatosa, que fa tofes, de tiges estriades, tenaces i glauques, amb fulles reduïdes a beines basals purpúries, i amb flors verdoses disposades en panícula lateral.
Es fa en llocs humits i jonqueres
sajolida de bosc
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 10 a 40 cm d’alçària, de tiges subllenyoses puberulentes, de fulles coriàcies, lineals o estretament lanceolades, ciliades als marges, i de flors blanques, rosades o purpúries, disposades en verticil·lastres.
Creix en roquissars i costers àrids, a l’Europa meridional Com a herba remeiera, és estimulant, tònica i aperitiva També és emprada per a adobar olives
carlina
Carlina cardiguera (Carlina acaulis)
Jakob Fahr (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals, biennals, o perennes, de la família de les compostes, de fulles alternes o reunides en roseta basal, normalment molt espinoses, i capítols voltats de bràctees linears, grogues o més rarament purpúries, amb aspecte de flors ligulades.
Comprèn unes vint espècies cinc a Catalunya, pròpies de les regions mediterrània i eurosiberiana
cosmos
cosmos
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia oriünda de Mèxic, de la família de les compostes, de 60 a 120 cm d’alçària, de fulles oposades bipinnatisectes i capítols amb disc groc, antenes negrenques i lígules blanques, de color de rosa o purpúries, tridentades a l’àpex.
Vol una bona exposició al sol i floreix del juliol a l’octubre
porradell
Porradell
charley (CC BY-NC)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les liliàcies, de 150 a 200 cm d’alt, d’olor al·liàcia, amb bulb dímer, envoltat de bulbils, amb fulles planes i amplament linears, i amb flors rosades o purpúries, agrupades en una umbel·la grossa i rodona.
Es fa en erms, talussos i tanques, a la regió mediterrània
carnera
Carnera
Meneerke Bloem (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les acantàcies, de grans fulles profundament retallades, de color verd fosc, amb flors grosses, blanques amb venes purpúries, agrupades, juntament amb bràctees espinoses, en una llarga espiga terminal que pot arribar fins a 1 m d’alçada.
Viu en llocs ruderals, ombrívols i humits de la regió mediterrània Vegeta durant l’hivern, floreix cap al maig i s’asseca a l’estiu Amb les fulles, riques en mucílag, hom preparava una decocció emollient, i amb les arrels, una d’antidiarreica acant
miòpor
Botànica
Jardineria
Arbust perennifoli, de la família de les mioporàcies, de fulles coriàcies, més o menys suculentes, ovatolanceolades, de flors blanques amb taques purpúries i fruit en drupa de color negrós, originari d’Austràlia oriental i cultivat com a ornamental en parcs i jardins de les contrades marítimes.
pessiganassos
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, recoberta de pèls blancs i aspres, de tiges erectes de 30 a 100 cm d’alt, de fulles oposades, gruixudes, ovades i agudes, de flors blanques o purpúries, llargament pedicel·lades en una inflorescència pauciflora, i de fruits capsulars.
És una planta de jardí oriünda del sud-est d’Europa
card
Card
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, semblant a una carxofera, de la família de les compostes, de tija erecta, de 50 a 150 cm d’alçada, fulles grans, profundament pinnatífides, grisoses per l’anvers, tomentoses pel revers, espinoses, i flors purpúries, tubuloses, agrupades en grans capítols de bràctees espinoses.
És cultivada per les seves arrels i per les penques o peduncles foliars, blancs i tendres quan ha estat calçada la planta Hom la planta també com a ornamental Les formes silvestres, pròpies de l’Europa meridional, ruderals, reben el nom de card formatger , card bord , card coler o herba colera contenen un ferment cinarasa que coagula la llet, i que havia estat emprat en la fabricació de formatges