Resultats de la cerca

Els colors del plomatge poden evidenciar diferents característiques d’un individu En el lluer Carduelis spinus , la mida del pitet negre que té sota el bec és un senyal de dominància En experiments en què s’ha pintat més gran la taca d’un individu, s’ha constatat que els altres el reconeixien com a dominant i l’evitaven La mida de la taca groga de l’ala, en canvi, no està relacionada amb la dominància sinó que sembla que té a veure amb l’habilitat de trobar menjar A l’hora d’escollir parella, les femelles de lluer es fixen en la taca groga de l’ala i no es deixen seduir per la dominància…

Els caradriformes Els caradriformes reuneixen, com en el cas dels gruïformes, ocells de característiques diferents, bé que gairebé tots ells relacionats amb els ambients aquàtics D’una banda, els limícoles o camallargs, dels quals veiem la terretitona Calidris minuta , a dalt en una estampa típica del seu comportament, i de l’altra, les gavines i ocells semblants, grans voladors, dels quals veiem la gavina vulgar Larus ridibundus , a baix, en una imatge absolutament lligada al nostre litoral Jordi Muntaner i Oriol Alamany Els caradriformes Charadriiformes són un altre ordre que aplega…

Panoràmica sobre la vall de Sant Aniol Davant i a l’esquerra, els esquerps pendents de la serra de Talaixà, coberts per alzinars al fons, el massís de Canigó Ernest Costa L’alta Garrotxa 111, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus La conca mitjana del Fluvià i l’alta de la Muga, al nord de la plana olotina, constitueixen una de les àrees més notables dels Pre-pirineus Orientals, tant des del punt de vista paisatgístic com pel que fa al poblament biològic Aquesta vasta àrea —de més 300 km 2 i amb una densitat d’habitants molt baixa— ha conservat excellentment la…

Els Ports 11, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Els relleus més interiors dels Ports són formats per potents capes de conglomerats fortament plegades, com pot apreciar-se en aquesta panoràmica des de la Penya Galera GVA Els Ports es localitzen a la zona de confluència entre la Serralada Pre-litoral Catalana i el Sistema Ibèric, i s’orienten de NE a SW El relleu és força abrupte, sobretot pel vessant marítim, on les moles, puntes i penyes s’aixequen vertiginosament, i destaquen de forma accentuada sobre les planes quaternàries de la Galera i del camp de Tortosa En el…

La musaranya comuna Crocidura russula es diferencia dels soricins perquè té les dents blanques, la cua proveïda de pèls llargs dispersos entre els curts i les orelles ben visibles Se separa de la musaranya dels jardins C suaveolens fonamentalment pels caràcters cranials Les seves mesures corporals són les següents 58-84,5 mm de cap i cos, 34-47 mm de cua, 11-13 mm de peu, 7-11,5 mm d’orella, i el pes és de 4,5 a 12,8 g Jordi Muntaner És un animal de talla petita i cua relativament curta que a penes arriba a la meitat de la longitud del cap i cos i és proveïda de pèls llargs dispersos…

Visió del congost de Mont-rebei, des del sud Anna Motis La serra del Montsec 116, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El Montsec constitueix una de les serres més característiques dels contraforts pirinencs centrals més externs D’orientació oest-est, té una forma d’arc d’uns 42 km de llargada i 5-6 km d’amplada És retallat perpendicularment per la Noguera Ribargoçana i la Noguera Pallaresa, rius que originen dos congostos impressionants Mont-rebei i Terradets Aquests rius també divideixen la serra en tres sectors ben definits el Montsec de l’Estall 1324 m a la…

L’alineació del puig d’Escotor i el pic de la Pelada, darrere del prat de gesp del primer terme, i al fons de tot, el Montcoronat És interessant de remarcar el dèbil port i la distribució esparsa dels pins negres situats a més altitud Jaume Orta El massís de Madres 18, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El massís de Madres cobreix prop de 30 000 ha repartides, en ordre d’importància decreixent, entre els departaments dels Pirineus Orientals, l’Aude i l’Arieja Situat a la zona axial de la serralada pirinenca i allunyat 70 km de la Mediterrània, constitueix un…

L’estany petit de Juclà, a la capçalera de la vall del mateix nom, presidit pel pic d’Escobes Ernest Costa Les valls d’Andorra 15, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El Principat d’Andorra és situat al bell mig dels Pirineus axials De 468 km 2 d’extensió, és integrat per la conca del riu Valira, encara que el sector més baix d’aquesta pertany a la comarca de l’Alt Urgell A l’alçada de les Escaldes la vall de la Gran Valira es parteix en dues, les quals són recorregudes pels rius Valira del Nord i Valira d’Orient i al seu torn subdividides en diferents valls…

La península del Cap de Creus 13, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El contacte entre els Pirineus axials orientals i la Mediterrània origina una costa fortament turmentada, clivellada de cales, puntes i penya-segats L’accident més important és la península del cap de Creus, continuació sudoriental de la serra de l’Albera, i articulada entorn a la serra Verdera o de Rodes Sant Salvador Saverdera, 670 m El relleu, malgrat que les altituds mai no són gaire elevades, és força abrupte i l’existència de forts pendents li confereix prou espectacularitat La costa de…

El castell de Cofrents és situat damunt un pitó volcànic des d’on domina la vall del Cabriol Ernest Costa Les serres del Cabriol i de la vora esquerra del Xúquer 110, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Vorejant la banda esquerra del Cabriol des del salt de Contreras fins a la confluència amb el Xúquer a l’embassament d’Embarcaderos, i baixant pel gran riu valencià fins a la presa de Tous, es desenvolupa una cadena de muntanyes on s’alineen les serres de Rubial, El Oro o mola d’Albeitar, Martés, Dosaigües i Cavalló Es tracta d’un territori lineal de prop de 60 km de…