Resultats de la cerca
Es mostren 678 resultats
José Miguel Sánchez Merayo
Boxa
Boxejador conegut com Merayo.
El 1955 es traslladà a Barcelona després d’haver-se proclamat campió amateur de Biscaia 1953 Fou campió de Catalunya 1957 i d’Espanya 1959-61 de pes ploma Durant la seva carrera disputà 266 combats, i es mantingué al màxim nivell entre el 1958 i el 1964 Retirat el 1965, es dedicà a entrenar en diversos gimnasos, com el Club Gallego Prada de l’Hospitalet de Llobregat
Josep Maria Rabassa Basora
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Desenvolupà la seva trajectòria en el Reus Deportiu 1964-78 com a defensa Conquerí sis Copes d’Europa consecutives 1967-72, set Lligues estatals 1966-67, 1969-73, quatre Copes del Generalísimo 1966, 1970, 1971, 1973 i un Campionat de Catalunya 1967 Disputà vuit partits amb la selecció espanyola absoluta Un cop retirat es convertí en entrenador i dirigí durant dinou jornades el Reus Deportiu la temporada 1980-81
Marià Martínez Vallés
Futbol
Futbolista conegut amb el nom de Rini.
Debutà al Centre d'Esports de Sants 1916-22 i jugà a la Unió Esportiva de Sants 1922-27 com a davanter de la banda dreta L’any 1928 s’incorporà al RCD Espanyol, però acabà la temporada al Pàtria de Saragossa Després passà al Saragossa FC 1928-30 Guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1926 amb la selecció catalana Un cop retirat fundà la Mutual Esportiva de Catalunya
Víctor Amat Giménez

Víctor Amat Giménez
Arxiu V. Amat
Altres esports de combat
Lluitador.
Pioner del kick-boxing a Catalunya, s’inicià en la pràctica de diverses arts marcials com el taekwondo, el karate o el full-contact Es proclamà campió d’Europa de kick-boxing americà 1992 Fou responsable de l’organització Pro-Kick 1993, la qual tenia per objectiu difondre aquesta disciplina esportiva Un cop retirat es dedicà a entrenar diversos lluitadors i a regentar el gimnàs Meguro de Barcelona
Teófilo Stevenson
Boxa
Boxador cubà.
Fou l’únic pes pesant que conquerí tres medalles d’or olímpiques consecutives Munic 1972, Montreal 1976 i Moscou 1980 El boicot cubà i soviètic als jocs de Los Angeles el 1984 el privà, possiblement, de la quarta medalla Heroi popular i defensor del règim polític de Fidel Castro, no acceptà mai de passar al professionalisme americà Ja retirat 1988, fou entrenador de boxa i vicepresident de la federació cubana de boxa
Mosaddeq
Història
Política
Polític iranià.
Fou ministre de Justícia 1920, de Finances 1921 i d’Afers Estrangers 1923 i diputat 1923-27 Retirat de la política i empresonat 1938-43 amb motiu de la prohibició del partit procomunista Tudeh 1949, fundà el Front Nacional Primer ministre 1951, nacionalitzà el petroli 1952 i assolí plens poders, però fou deposat 1953 pel general Zahedi d’acord amb la CIA i jutjat La pena de mort li fou commutada per presó
Vicent de Paul Bailly
Periodisme
Cristianisme
Eclesiàstic i periodista francès.
Treballà com a periodista en L’Univers fins l’any 1861, que rebé l’hàbit dels augustinians assumpcionistes Consiliari dels voluntaris de Nimes en la defensa de Roma, al seu retorn collaborà en l’organització de la Union des Oeuvres Ouvrières Catholiques Fundador de la revista mensual La Croix 1880, que el 1883 es convertí en diari, el 1899 fou retirat de la seva direcció i s’hagué d’exiliar Pogué tornar el 1906
Santiago Cervera i Colomer
Música
Violinista valencià.
Compaginà els estudis de violí amb els de violoncel, i obtingué màximes qualificacions en ambdós títols al Conservatori de Música Joaquín Rodrigo de València Retirat de la vida acadèmica, passà una temporada a París, fins que reprengué la seva carrera com a violinista i amplià els seus estudis a Berlín Herbert von Karajan el contractà per a l’Orquestra Filharmònica de Berlín, formació amb la qual efectuà nombrosos enregistraments com a primer violí
Guillaume Daubenton
Cristianisme
Jesuïta francès.
Fou designat per Lluís XIV confessor de Felip V Participà en les intrigues que provocaren la caiguda de la princesa Orsini 1704 Fou substituït pel pare Robinet però, en morir aquest, tornà al càrrec de confessor 1716 Famós per les seves intrigues, fou definitivament retirat l’any 1723, perquè, segons que sembla, comunicà a Felip d’Orleans, regent de França, el propòsit de Felip V d’Espanya d’abdicar en el seu fill Lluís
Manuel Polinario Muñoz
Futbol
Futbolista.
Conegut com Poli , fou un migcampista que jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1971-74, al qual arribà després de set temporades al València, on guanyà la Lliga 1971 Amb l’Espanyol jugà 83 partits, i després marxà al Recreativo de Huelva Ja retirat, dirigí, entre d’altres, el Badalona 1979-80 Fou una vegada internacional amb la selecció espanyola absoluta i formà part d’un combinat català en un partit benèfic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina