Resultats de la cerca

Germà de Claudi Planas i Font Estudià al conservatori del Liceu de Barcelona Fou mestre de capella i professor de música a Vilanova durant més de trenta anys Escriví una missa en si bemoll 1910, la sarsuela El consejo de amor i un gran nombre de sardanes

Estudià amb Lluís Millet i Antoni Nicolau Harmonitzador de cançons populars catalanes i autor d’una cinquantena de sardanes, d’obres corals, com La vaca cega premi Joaquim Serra, i de l’obra escènica La mel als llavis Deixà transcripcions de música dels s XVII i XVIII

Deixeble d’AQuintas, d’Enric Morera i de Jaume Pahissa Féu nombroses tournées i escriví moltes sardanes És autor d’un llibre titulat Ballets populars catalans 1954 El seu germà Ismael Font i Sabaté Maials 1916, pintor, ha retratat diverses personalitats i ha illustrat García Lorca

Estudià a Reus i a Tarragona El 1901 s’establí a Barcelona Estrenà sarsueles, com Nieves 1901 i El derribo del Paralelo 1905, i fou coautor de l’opereta La vie en rose 1910 També escriví sardanes, peces per a cor i obres per a piano

Dirigí la cobla Els Juncans de Banyoles i escriví més d’un centenar de sardanes, com Apassionada , A la plana de Vic , La filla del marxant , Festivitat i Vora d’un salze Instrumentà nombrosos ballets tradicionals catalans per a cobla i compongué obres religioses i profanes

Format musicalment amb el seu avi Baldomer Pastell, formà part de diferents cobles com ara Els Montgrins, Els Rossinyols i Antiga Pep, entre d’altres El 1975 fundà la Cobla Ciutat de Girona Compongué més de setanta sardanes i la suite Llegenda del bruel per a cobla

Fundada el 18 d’octubre de 1947, disposa de seccions de muntanya, BTT, escalada, espeleologia, sardanes i escacs, entre d’altres Al mes de juny organitza la marxa clàssica Reus-Prades-Reus, puntuable per a la Copa Catalana de Caminades de Resistència, amb un recorregut de 55 km

És comparable a la flauta dolça sopranino quant a dimensions i tessitura, si bé el seu so és més potent, la qual cosa el fa apte per a interpretacions a l’aire lliure És un instrument típic de la cobla, que hom toca amb una sola mà, l’esquerra, mentre amb la dreta l’executant percudeix el tamborí que li penja del coll per sobre del braç esquerre Antigament, els joglars i els pastors se servien d’un rústic flabiol fet, generalment, de canya o de fusta de boix, d’una longitud i distribució de forats molt variable segons els casos El flabiol actual de la cobla de sardanes és afinat…

Estudià música amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Director de la banda de la Casa de la Caritat de Barcelona, compongué obres simfòniques, cançons, un quintet de corda i sardanes, les més populars de les quals són La pluja de Riells i Aplec de la sardana Dirigí diferents societats corals

Format al seu entorn local, fou deixeble de tenora de Josep Coll i s’inicià professionalment en les cobles Els Guíxols, Antiga Principal de la Bisbal, La Principal de Palafrugell i L’As d’Anglès L’any 1940 fou cofundador de La Caravana i entre el 1950 i el 1970 s’integrà en La Principal de la Bisbal com a tenora solista, i es convertí en un dels principals virtuosos de la història d’aquest instrument —hom el conegué per “príncep de la tenora”, com l’havia anomenat Pau Casals— En 1970-84 fou viola en l’Orquestra Simfònica Ciutat de Barcelona És autor d’una obra de qualitat dins els gèneres…