Resultats de la cerca

Fou comerciant pelleter És autor d’una gran quantitat de petites peces còmiques, entre les quals El patró Aranya 1883, Un músic de regiment 1884, molt representada, amb música de Josep Ainé, Ignocents 1885, Tot per les dones 1886 i Un dinar a Miramar 1890 També escriví les lletres de diverses sarsueles, en llengua castellana Un marido a línea corta , La perla de Getafe i El gorro de Fermín , amb música, respectivament, de Ricard Giménez, Conrad Fontova i Francesc Pérez i Cabrero

De petita cantà diverses obres sacres a l’església de Sant Agustí de València Fou deixebla de F Andrés a la mateixa ciutat i posteriorment es traslladà a Milà per ampliar la seva formació El 1923 debutà al Teatro Fuencarral de Madrid amb Aïda Amadeu Vives la contractà per a cantar diverses sarsueles, especialment Doña Francisquita , que interpretà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 1933 al costat de M Fleta Set anys més tard, cantà al mateix teatre La Dolores , de T Bretón

Exercí el seu magisteri musical a València al segle XIX Les poques notícies que tenim sobre la seva activitat parlen de la composició de sarsueles, entre les quals algunes en un acte, com Apuros d’un novençà , A tiempo y con arte , Coralito , El mestre d’escola , El pollastre , Don Tadeo , El suplicio de un tutor , El trovaor , En la agonía , L’abuela Poala , L’anell de plom , La gatita del Cura , Mister Puff , i dues en dos actes, Los secuestradores i Valencia en el siglo 30

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Manlleu i posteriorment al Conservatori del Liceu 1906-07 Fundà una acadèmia de música a Barcelona, La Colosal És autor d’un miler de títols que abracen des de sardanes a cuplets, sarsueles, pasdobles i tangos Entre d’altres, és autor de les sardanes Catalunya plora , dedicada a la mort d’Àngel Guimerà, La sardana republicana , Empordà lliure i La sardana d’en Manelic , i del tango Fumando espero 1923 Fou germà de l’escultor Josep Viladomat

Germà de Vicent Organista de la Collegiata d’Alacant a partir del 1848, es traslladà a Madrid el 1855, on actuà de violoncellista al Teatro Real i formà part del Cuarteto Monasterio Fou nomenat organista de Sant Nicolau d’Alacant Autor de dues sarsueles inèdites, d’un responsori de Nadal a quatre veus, de dues misses a quatre i vuit veus amb acompanyament d’orgue, d’un miserere i una missa de rèquiem per a dos cors i orquestra, villancicos , motets i obres per a piano

Estudià amb Enric Morera Dirigí 1908-11 l’Orfeó Canigó de Barcelona Director del conservatori de Vic 1914-17, hi fundà una orquestra, l’Orfeó Vigatà, la revista musical Arxiu  1916, un cor infantil i la Societat Vigatana de Concerts Escriví sarsueles, com El testament d’Amèlia 1908, amb Carme Karr, l’òpera Almodis , inèdita, el poema simfònic El país del plaer , cançons per a cor, sardanes, etc Collaborà a La Veu de Catalunya , Revista Musical Catalana , i publicà La música del meu poble 1912

Es dedicà també a la pintura i a la música Publicà l’aplec de cançons L’alegre cantaire s d, amb música impresa, Versos per a cançons s d i Contes d’amor 1924 Més tard es dedicà al teatre i escriví Els caçadors furtius 1931, una tragèdia en un acte, Una venjança com n’hi ha poques 1931, una comèdia en un acte i dos quadres, a més de diverses sarsueles, de les qual ella mateixa compongué la música Estigué casada amb Santiago Rusiñol

Estudià violí amb M Covarrubias Des del 1854 exercí com a violinista en les orquestres de diversos teatres de Ciutat de Mèxic També fou violinista a la Collegiata de Guadalupe Més tard estudià composició amb Cenobio Paniagua i amb S Sanelli Bona part del seu corpus compositiu és format per obres religioses, d’estètica italianitzant També compongué sarsueles - Tribulaciones , De Ceuta a Marruecos , etc- i un abundant repertori de cançons El seu germà, Octaviano Valle, es dedicà així mateix a la composició, però no aconseguí la notorietat d’Antonio

Feu crítica teatral i taurina en diversos periòdics alacantins, fou corresponsal d’altres de peninsulars i fundà la revista satírica “El Cacauero” D’ideologia liberal, en l’etapa en què dirigí el diari “La Región” 1918-20 es manifestà com un regionalista moderat, seguidor de les idees de Francesc Cambó Escriví diverses sarsueles i comèdies en castellà, i en català, el romanç de costums populars Les danses 1897, premiat en un certamen literari convocat per l’Ajuntament alacantí, i el “joguet” Mambisos en Mutxamel 1897, una obra de circumstàncies sobre la guerra de Cuba

Fou un divulgador del teatre valencià per tota la geografia valenciana i per Barcelona, Mallorca, Alger i Portugal Escriví nombroses peces de caràcter popular, entre les quals cal destacar Tal és Qualis com Camalis 1872, L’avarícia romp el sac 1874, estrenada primer en castellà, Quatre còmics d’ocasió 1874, El sant de l’agüelo 1882, Si no vols caldo, tres tasses 1881, El tio Canyaules 1909 i Tisoretes 1917, i algunes sarsueles en castellà Fou actor i catedràtic de declamació del Conservatori de València, on escriví el llibre didàctic Soliloquios y dicelias 1913