Resultats de la cerca

Indústries metallúrgiques, de maquinària elèctrica, de productes químics i de teixits Conserva restes d’una leproseria fundada el 1160, amb pintures del s XIII

La seva capital s’establí a Durocortorum Remorum Reims S'estenia entre el Sena i el Saona, d’una part, i el Rin fins a Suïssa, de l’altra, i era ocupada per les tribus belgues, bé que, dins els seus límits, s’hi agregaren altres poblacions sèquans, lugons, helvecis, etc Quan August dividí administrativament la Gàllia, la Bèlgica passà a ésser-ne una de les quatre províncies la Gàllia Bèlgica Constantí la dividí en dues províncies, una amb l’antiga capital l’actual Reims, i una altra amb capital a Augusta Treverorum Trèveris

El 1786 es traslladà a Anglaterra, on es donà a conèixer pels seus treballs en el camp de la mecànica El 1797 passà a França i proposà al govern el projecte d’un submarí amb torpedes autopropulsats el 1798 construí un submergible d’hèlix, i el 1803, un petit vaixell mogut per vapor que navegà pel Sena El 1806 tornà als EUA, i l’any següent inaugurà una línia regular de vaixells entre Nova York i Albany, fet que hom considera com el punt de partida de la navegació de vapor

Descobrí el fenomen de l’osmosi dels líquids 1748 i fou el primer a demostrar amb una experiència personal immersió al riu Sena que el so també es propaga dins l’aigua Inventà el primer electroscopi 1747, format per dos fils de lli dels quals penjaven dues boles de suro, i, tres anys més tard, l’electroscopi de làmines d’or Féu molts experiments amb l’ampolla de Leiden i amb altres aparells productors d’electricitat, no solament per divertir els seus contemporanis, sinó també amb finalitats terapèutiques Per això hom el considera el fundador de l’electroteràpia empírica

Fill tercer de Clodoveu I i de Clotilde Heretà el territori entre el Sena i el Loira, amb París per capital Ell i el seu germà petit, Clotari I de Soissons, assassinaren 530 llurs nebots Teodebald, Guntar i Clodoald, fills del germà segon, Clodomir I d’Orleans mort el 524, per tal d’apoderar-se de llur regne Intentà aleshores d’assassinar Clotari I i provocà la revolta del seu fill Cramne Unit de nou amb Clotari I, vencé 531 el rei visigot Amalaric II, marit de llur germana Clotilde, i conqueriren el regne dels burgundis En morir sense fills mascles, Clotari I s’apoderà del seu…

Aquesta església apareix esmentada entre les possessions cedides al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles amb motiu de la consagració de la seva església l’any 1040, “Sancto Stephano de Nargo, simul cum ipsa cella et cum ipsa villa de ipsa sena …” L’any 1049, l’abat de Sant Serni donava a Guillem i Ramon Arnau l’església de Sant Esteve de Nargó, amb les cases, terres, molins, i les dècimes i les primícies que el cenobi hi tenia, i es fa referència al mas de Sant Esteve, esmentat també l’any 1172, en què és cedit per l’abat de Tavèrnoles a Bernat Miró de Sant Esteve amb certes…

Fou membre del CN Barcelona i pioner de la natació a Catalunya Fou campió de Catalunya de 500 m lliure 1918, 1919, 1920 i de 2 000 m mar 1921 En l’àmbit estatal fou campió de 500 m lliure 1918, 1919, 1920 i de 1 500 m lliure 1911-14, 1916-21 El 1917 establí el rècord de l’hora a mar obert assolint els 3 100 m El 24 d’agost de 1919 fou sisè a la travessia del Sena, a París, d’11 700 m de recorregut A més, fou el primer nedador olímpic de l’Estat espanyol Disputà la prova dels 1 500 m lliure en els Jocs de París 1920

L’activitat econòmica tradicional és la indústria tèxtil, amb les subsidiàries química i de maquinària

Neix a 396 m d’altitud, al peu dels relleus de Faucilles, entre l’altiplà de Langres i el vessant sud-occidental dels Vosges, els quals li envien l’aigua a través de l’Ognon i el Lanterne Corre en direcció N-S entre el Jura i el NE del Massís Central del primer rep les aigües pel Doubs, el principal afluent, i del segon pel Dheune, el Grosne i l’Azergues Passa per Chalon-sur-Saône, Mâcon i Lió, on conflueix al Roine És navegable en la seva major part el canal de l’Est l’uneix al Mosella i al Mosa, el del Marne al Sena, el canal del Centre al Loira i pel Doubs i el canal del Roine…

Actuà del 1502 al 1530 prop de la meitat de la seva nombrosa producció fou de caràcter religiós i d’autors locals se'n destaquen La vida de Santa Magdalena en cobles 1505, de Jaume Gassull, i la Vida de Santa Caterina de Sena 1571, ricament illustrats, així com el Blanquerna 1521, de Ramon Llull, primera edició de l’obra Per a la generalitat de València edità els Furs de Montsó del 1501, i per a la Universitat, acabada de fundar, la gramàtica de Nebrija 1518 i els comentaris de Joan de Salaia al tercer volum de les Sentències 1530, la seva darrera impressió coneguda L’any següent…