Resultats de la cerca

Pintà a l’oli Immaculada Museo del Prado i sobretot, influït per L Giordano, al fresc decorà les esglésies de Sant Joan del Mercat i Nostra Senyora dels Desemparats de València 1699-1701 i treballà al cor de l’església de San Esteban de Salamanca 1707 i a la cartoixa de Granada 1712 Entre el 1715 i el 1724 publicà l’important tractat Museo pictórico y escala óptica

Hom pot considerar-ne el primer titular Jofre de Rocabertí, senyor de Rocacorba, que la vengué el 1402 a Blanca Despou, senyora de la Sala de Sant Martí i muller de Pere Galceran de Cartellà En temps de llur neta Constança de Cartellà, el rei la donà 1474 a Francesc de Verntallat, però fou retornada al fill de Constança, Pere de Montagut i de Cartellà Dels Montagut passà als Vallgornera àlies Llunes i als Baldric

Es trobava prop de l’antic hospital de la Santa Creu El 1462 rebé una aprovació definitiva del papa Pius II Posteriorment canviaren de regla, arran de la vinguda de quatre monges clarisses del convent de la Trinitat de València El seu claustre gòtic, de l’últim quart del s XV, es troba al collegi de Sant Miquel dels pares missioners de la congregació de Nostra Senyora del Sagrat Cor, del carrer de Rosselló

El 1816 emigrà, amb la seva família, a Barcelona, a causa de la guerra El 1832 es casà amb Josep M Serra, també emigrat xilè i descendent d’una família catalana Vídua 1882, es dedicà a l’acció de caràcter benèfic Possibilità, també, la fundació de l’hospital de Nostra Senyora del Sagrat Cor Collaborà en la creació d’escoles religioses als barris obrers de Barcelona i en d’altres institucions benèfiques

Treballà 1907-12 al taller de Rodin En les seves obres retrats, busts, estàtues i monuments, d’un dramatisme contingut i plenes d’equilibri, cercava la veritat humana seguint la tradició clàssica de l’escultura humanística, idealitzada, però, amb un estil personal Noia de les Landes , 1904-09 Paulette , 1907 Senyora del nas punxegut , 1913 Mme A Derain , 1922 Eva , 1925 Maria Lani , 1929 El Realitzador , 1929 Princesa Murat , 1934 La Grega , 1944 Apollo 1946

Simbolista, molt influït per Flaubert, excellí com a narrador en Geranium 1880, Perom i olovkom ‘La ploma i el llapis’, 1884 i Ksanta 1886 Dels seus drames cal fer esment d' Ekvinocijo ‘Equinocci’, 1898, tragèdia familiar, Duvrovčka trilogija ‘Trilogia ragusana’, 1902, Smrt majke jugoća ‘La mort de la mare dels iugoslaus’, 1907, de caràcter patriòtic, Gaspodja sa sunsokreton ‘La senyora del gira-sol’, 1912 i Maskarate ispod kuplja ‘Els emmascarats sota el sostre’, 1922

Pel matrimoni 1249 de la pubilla Ermessenda de Navata, baronessa de Navata i senyora de Peralada, amb el vescomte Dalmau de Rocabertí, passà a aquest llinatge El 1645 fou concedit el marquesat de Navata al vescomte de Rocabertí, però pocs dies després el despatx reial fou lliurat amb la denominació de marquesat d’Anglesola El 1698 Navata era també centre de la batllia de Navata , que comprenia, a més, Ordis, Espinavessa i la Palma

Noble, succeí el seu germà Jerónimo en els estats de la família Fou visitador de l’estat de Milà i acompanyà el futur Felip II de Castella a Flandes 1548 havia estat regent del consell d’Aragó, governador de Portugal i virrei de Nàpols, i s’havia casat amb Jerònima de Castre-Pinós, senyora de Siétamo Deixà escrita una Instrucción sobre la cequia imperial de los reinos de Navarra y Aragón 1566

Era filla de Guillem V de Castellvell i de Belasqueta de Vilademuls succeí el seu germà Arbert III, i amb ella finí la línia directa del llinatge dels Castellvell El 1189 ja era casada amb Guillem Ramon I, vescomte de Bearn Se'n divorcià a conseqüència de l’assassinat del seu oncle, Berenguer de Vilademuls, arquebisbe de Tarragona, perpetrat pel seu marit 1194 El 1202 es tornà a casar, amb Eimeric III, vescomte de Narbona, matrimoni que, segons que sembla, fou dissolt vers el 1208

El 1600 Alexandre de Bournonville mort el 1656, comte d’Hennin i ambaixador de l’emperador i per a qui el rei de França creà el ducat de Bournonville , es casà amb Anne de Melun, marquesa de Risbourg Llur fill i hereu, Alexandre de Bournonville , per a qui Felip IV de Castella creà el principat de Bournonville , fou lloctinent de Catalunya el seu germà, Jean François de Bournonville , marquès de Risbourg, fou mestre de camp a Catalunya, on contragué un primer matrimoni 1659 amb Maria de Perapertusa, hereva dels vescomtes de Jóc fill de la segona muller fou Miquel-Josep de Bournonville i de…