Resultats de la cerca
Es mostren 1661 resultats
Esteve
Cristianisme
Bisbe de Croia (Albània).
El 1451 anà a Gaeta amb el dominicà Nicola de Berguzzi i hi signà un tractat de vassallatge en nom del capitost albanès Skanderbeg, que es posà sota la protecció d’Alfons IV de Catalunya-Aragó
‘Abd al-Raḥmān I del Marroc
Història
Soldà del Marroc (1822-59).
Succeí Sulaymān I Ajudà la revolta d’Abd el-Kader Els ports marroquins foren bombardejats pels austríacs 1828 com a rèplica a la seva acció de pirateria Signà tractats comercials amb França i la Gran Bretanya
Gustav von Alvensleben
Història
General prussià.
Assessor de Guillem I, signà a Sant Petersburg, el 6 de febrer de 1863, la convenció que porta el seu nom i per la qual s’establia una cooperació russoprussiana per tal de reprimir la insurrecció polonesa
Iṣḥaq ben Ṭodros
Esoterisme
Judaisme
Talmudista, cabalista i rabí de Barcelona, deixeble de Mošé ben Naḥman.
Intervingué en la polèmica doctrinal sobre els escrits de Maimònides i signà la seva excomunió l’any 1305 És autor d’un comentari místic a les pregàries i d’un de jurídic a les 'Azarot d’ibn Gabirol
Antíoc II
Història
Rei de Síria (261-246).
Succeí el seu pare Antíoc I Prengué el segon nom de Teos Theós , ‘Déu’, tot continuant la tradició del caràcter diví dels reis Signà un tractat amb Macedònia contra Egipte, que no pogué complir, car morí poc després
Lluís IX de França
Història
Rei de França (1226-70).
Fill de Lluís VIII i de Blanca de Castella El seu regnat començà sota la regència de la seva mare, que el 1229 signà amb el comte Ramon VII de Tolosa el tractat de París, pel qual pactaren l’eixamplament territorial de França i l’extermini dels heretges albigesos del Llenguadoc La creació d’una monarquia nacional forta i la defensa de la fe catòlica foren les finalitats més importants de la seva política El seu prestigi personal, basat en una reputació d’home savi, equànime i sant, fou un instrument no gens menyspreable per al seu programa El reforçament del poder reial es basà en la…
Francesc de Paula Barceló i Fortuny
Literatura catalana
Teatre
Ràdio i televisió
Escriptor.
Conegut amb el nom de ploma de Xesc Barceló , signà alguns textos amb el pseudònim Max Bob Collaborador en diversos muntatges teatrals, publicà, com a poeta, Horitzons de pedra 1969, premi Ciutat de Manacor Com a dramaturg, és autor de les obres El duc Meu-Meu 1978, estrenada el 1977, premi Ciutat de Granollers de teatre 1971 i Entraré de nit 1980, premi Ciutat de Sabadell de teatre 1972 També conreà la narració amb La sabata de l’emperador Orfran 1974 i Bang o la bona estrella 1982, i amb les novelles El paratge de l’aranya 1973, L’illa de Saturn 1991, amb Eduard Cortés Lletget, Casa…
,
Ranavalona II de Madagascar
Història
Reina de Madagascar (1868-83).
Muller de Radama II, succeí la reina Rasoherina 1868 Convertida al protestantisme, signà diversos tractats de cooperació amb França i Anglaterra i modernitzà l’administració i l’exèrcit El 1881 entrà en conflicte amb França, que ocupà Majunga i Tamatave 1883
Jean de Tournai
Escultura
Escultor francobelga actiu a Catalunya des del 1324.
Sembla que fou el Joan que signà 1326 el sepulcre de Sant Narcís a Sant Feliu de Girona Contractà 1327 uns sepulcres per a la seu barcelonina, entre els quals el del canonge Hug de Cardona, i també treballà a Lleida
Guillem V de Forcalquier
Història
Comte de Forcalquier, fill d’Ermengol IV d’Urgell i d’Adelaida de Forcalquier, sota la tutela de la qual succeí en el comtat de Forcalquier el seu avi Guillem IV i instaurà a l’Alta Provença una dinastia catalana.
Fou excomunicat pel fet d’haver damnificat l’abadia de Montmajor i els seus béns Tingué qüestions amb Ramon Berenguer III, per causa d’Avinyó, fins que signà amb ell un tractat de condomini 1125 Es casà amb Garsenda d’Albon
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina