Resultats de la cerca
Es mostren 2799 resultats
accionisme
Art
Moviment artístic nascut a Viena els anys seixanta.
El Wiener Aktionismus ‘accionisme vienès’ es desenvolupà en el context austríac del començament dels anys seixanta i tingué com a figures principals Otto Muehl 1925, Hermann Nitsch 1939, Günther Brus 1940 i Rudolf Schwarzkogler 1941-69 El seu tret fonamental és situar el cos com a centre del seu treball a través de performances ritualístiques, sense abandonar del tot la representació de l’objecte i el potencial narratiu de l’obra artística Explora la força conceptual de la violencia i l’erotisme a través de la intervenció física sobre persones i/o animals i dels fluids corporis…
razó
Literatura
Text en prosa que pretén d’informar sobre les circumstàncies i els motius pels quals un trobador escriví un determinat poema, i sobre els fets històrics i els personatges que hi són al·ludits.
És possible que el seu origen provingui dels comentaris fets pel joglar abans d’emetre el poema, per tal de situar el seu auditori Però les razós conservades, d’innegable valor literari, mantenen una evident unitat d’estil, de composició i de llengua, la qual cosa fa pensar en un treball de compilació i arranjament subjecte a formulismes d’escola, i propi de certs copistes de cançoners occitans del s XIII relacionats amb terres italianes La credibilitat informativa d’aquests texts varia, i en cada cas ha d’ésser contrastada amb les dades objectives de la crítica
Dogma 95
Cinematografia
Moviment cinematogràfic fundat per diversos realitzadors danesos encapçalats per Lars von Trier.
Amb la intenció de tornar al cinema les emocions essencials i desproveir-lo d’artificis, aquest moviment establí una llista de preceptes rodar en escenaris naturals càmera en mà, respectar el so de les preses filmades, no recórrer a la música si no està integrada a l’escena, rodar en color i sense illuminació artificial, no fer servir filtres ni lents deformants, situar l’acció en l’època contemporània, no fer pellícules de gènere, estrenar en 35 mm i deixar el nom del director en l’anonimat Idioterne ‘Els idiotes’, 1998, de Lars von Trier, fou la pellícula inaugural del moviment
Falgars

Aspecte del santuari de Falgars (la Pobla de Lillet)
© C.I.C. - Moià
Santuari
Santuari marià ( Santa Maria de Falgars
) del municipi i de la parròquia de la Pobla de Lillet (Berguedà), a la serra de Falgars
.
El lloc consta des del 984, en l’acta de consagració de la desapareguda parròquia de Sant Cristòfol de Vallfogona Bé que una tradició pretén de situar la troballa de la imatge el 1049, les seves primeres notícies certes són del 1120, quan fou donada l’església de Santa Maria, que aleshores s’edificava, al monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà Primer era regida pel rector de Sant Cristòfol, després tingué benefici propi 1352 i, més tard, ermitans L’església fou reedificada el 1646 Presideix el santuari una imatge gòtica d’alabastre, del s XV És lloc de molta devoció
bomba de cobalt
bomba de cobalt instal·lada en el Servei d’Oncologia radioteràpica de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau de Barcelona
© Fototeca.cat
Equip instrumental destinat a la pràctica de la radioteràpia cobaltoteràpia), emprat fonamentalment com a mitjà antineoplàstic directe i en menor proporció com a estímul terapèutic antiinflamatori o funcional.
Consta d’una unitat radioactiva de l’isòtop 60 del cobalt, introduïda en un capçal Aquesta unitat radioactiva és constituïda per un conjunt de discs de cobalt 59, activat en una pila atòmica i transformat en cobalt 60 la unitat és desplaçada mitjançant un sistema teledirigit per tal de situar-la enfront de la finestra del capçal Aquest treballa generalment a una distància de l’eix d’uns 50 a 100 cm La bomba de cobalt ha d’ésser collocada en habitacions que reuneixin les condicions de seguretat necessàries per a impedir una difusió perillosa de les radiacions
Sant Mateu de Franciac (Caldes de Malavella)
Art romànic
Església parroquial, situada al nord del terme, a la dreta de l’Onyar, prop del límit amb Riudellots, molt a prop de la N-ll L’edifici actual es va refer entre els anys 1762 i 1773, segons les dates gravades a les llindes Consta com a parròquia rural al Llibre verd de Girona, el 1362, i en els antics nomenclàtors de la diòcesi gironina Hom en pot situar l’origen als segles X o XI A la part nord de l’edifici actual hi ha reaprofitat un mur vell que podria ésser d’època romànica
castell
Transports
En els vaixells moderns, extrem de proa per damunt de la coberta superior compresa entre la roda i el lloc on correspondria de situar el trinquet.
Itàlia 2015
Estat
L'any va començar amb la notícia de la contínua problemàtica de la migració africana i del Pròxim Orient cap a Europa amb l'arribada de vaixells a les costes italianes Durant el primer semestre de l'any es va batre una xifra rècord, ja que van arribar un total de 68000 persones El president de la República italiana, Giorgio Napolitano, va deixar el palau del Quirinal el 14 de gener, després de nou anys en el càrrec, per donar pas a Sergio Mattarella, de perfil de centreesquerra i home d'estat Al maig, el primer ministre italià, Matteo Renzi, va tirar endavant la reforma electoral, que té com…
Lourdes Domínguez Lino
Tennis
Tennista.
Competí representant el Reial Club de Tennis Barcelona RCTB En l’àmbit individual guanyà dues vegades el torneig de Bogotà de terra batuda 2006, 2011 i tretze títols de categoria Challenger En la modalitat de dobles assolí trenta-tres títols Challenger i quatre més en el circuit professional femení Bogotà i Acapulco 2007, Barcelona 2008 i Båstad 2011 Al setembre del 2006 assolí la seva millor classificació individual, en situar-se en la posició quaranta del rànquing de la WTA Aquell mateix any aconseguí collocar-se en el lloc quaranta-cinc del rànquing mundial en la categoria de…
Llorenç Cassi Morató
Atletisme
Atleta i entrenador especialitzat en llançaments.
Deixeble de Nemesi Ponsati al CN Barcelona, assolí cinc títols catalans de llançament de martell 1961, 1963-66, tres de disc 1971, 1974, 1975 i dos de pes en pista coberta 1971, 1974 Establí set rècords de Catalunya de martell fins a situar-lo en 58,64 m, plusmarca estatal 1964 En Campionats d’Espanya obtingué dos subcampionats 1963, 1964 i dues terceres posicions 1965, 1966 en martell, i un tercer lloc en disc 1975 Exercí diferents càrrecs com a responsable de llançaments tant en la federació catalana com en l’espanyola També fou professor durant més de dues dècades de l’Escola Nacional d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina