Resultats de la cerca

Estudià a Leipzig amb Reinecke Director d’orquestra, actuà per Europa i fou mestre de capella a les corts de Weimar i Mannheim 1896-99 Influït per Wagner, deixà quatre simfonies i l’òpera Donna Diana 1894, única de les seves obres teatrals encara en repertori

Funcionari del govern colonial britànic, començà escrivint peces teatrals de to burlesc, com Kalki avatār ‘L’últim profeta’, 1895 A partir del 1903 es decantà pel drama social i obtingué un gran èxit amb obres com Mebād Patan ‘La caiguda de Mevad’, 1906 i Candragupta 1911

La seva obra lírica pertany a l’expressionisme, i el drama Der Bettler ‘El captaire’, 1912 és considerat una de les primeres obres teatrals revolucionàries d’aquest corrent Convertit al catolicisme 1913, més endavant escriví obres de caràcter místic, com König David ‘El rei David’, 1916

Sacerdot 1863 i mestre Autor de drames teatrals en vers Lo fill pròdig , 1887 L’últim senyor d’Hostoles, Lo castell de Finestres, 1890 i d’algunes monografies, com Nostra Senyora del Colell 1890 o Ramellet de notícies històriques i tradicionals sobre Olot i sa comarca

En collaboració amb Josep C Tàpies assolí alguns èxits teatrals amb obres de caràcter popular El port de les boires 1954, Una història qualsevol 1954, El gran egoista 1955, Passaport per a l’eternitat 1957 i Melodia eterna 1960 També publicà La família Reniu estiueja 1961

Visqué uns quants anys al Brasil, on dirigí la História da Colonitzação portuguesa no Brasil Escriví novelles Filho das Ervas, 1900 A Paixão de Maria do Ceu , 1902, d’ambientació històrica, obres teatrals O grande Cagliostro , 1905 Inimigas, 1913 i una crònica politicocultural Cartas de Lisboa , 1904 i 1906

Fou un dels fundadors de la Royal Academy de Londres Per la seva relació amb l’actor Garrik, pintà alguns temes teatrals Sobretot, però, es destacà com a pintor de gènere i de retrats Jordi III , coll Reial, Windsor Palace, diversos d’ells a la National Gallery de Londres

Autor dels llibres de poemes Segarrenques 1917, Corrandes segarrenques 1925 i Picarols i randes 1926, publicà també l’estudi Segarra i Conca de Barberà per la Mare de Déu del Tallat 1906 i estrenà diverses obres teatrals, com ara La mania d’un notari 1896 i El vistaire 1920

El 1825 fundà l’Acadèmia Menorquina de Belles Lletres Catedràtic i director 1846-1900 de l’Institut Balear de Ciutat, collaborà al Diario de Palma Tingué una gran amistat amb l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria Escriví monografies, com El puerto de Mahón 1898, i obres teatrals en castellà

Anà a Barcelona, on el 1885 debutà Figurà aviat en les principals companyies teatrals Fontova, Tutau-Mena, Borràs En 1897-1911 fou primera actriu de teatre català al Teatre Romea de Barcelona Donà a conèixer obres catalanes a Tolosa Llenguadoc i a Cuba Fou una excellent intèrpret de Guimerà