Resultats de la cerca

Ambdós components presenten el mateix temps de vida mitjana i llur velocitat d’eliminació és similar El seu mecanisme d’acció es basa en un blocatge seqüencial de la via de formació de l’àcid tetrahidrofòlic Introduït en terapèutica l’any 1968, és emprat en el tractament d’infeccions, particularment en les urinàries

Es doctorà el 1922 amb una tesi sobre la reacció de fixació del complement a la tuberculosi Fou catedràtic de terapèutica de la Universitat de Valladolid 1925 i més tard de farmacologia de la de València, de la qual fou vicerector És autor d’un gran nombre de treballs sobre la seva especialitat

Estudià a la universistat de Berlín i fou deixeble de RVirchow i LTraube Treballà de metge i de professor a Berlín, i s’especialitzà en l’estudi de les malalties pulmonars i llur terapèutica Descobrí el Diplococcus pneumoniae , conegut com a bacil de Fraenkel , que produeix la pneumònia Féu investigacions sobre patologia de la leucèmia

És un neurotransmissor del sistema nerviós central i és present especialment en els ganglis basals i el neocòrtex Sembla que el seu efecte fisiològic és el de deprimir l’exitabilitat dels elements nerviosos corticals És indicat en la terapèutica antiepilèptica i, particularment, en les manifestacions convulsives infantils lligades a la manca de la piridoxina

Sol ésser d’origen profund gradient tèrmic o bé ésser associada a una anomalia geotèrmica positiva, com ara un magma poc refredat, una zona de falla, etc Hom reconeix a l’aigua termal una acció terapèutica, atribuïda tradicionalment a l’alta temperatura, però probablement ocasionada per la seva riquesa en gasos heli, argó, etc i per la seva radioactivitat

Emigrat a Anglaterra en començar el nazisme 1933, treballà amb HFlorey a Oxford en l’estudi de les substàncies antibacterianes d’origen orgànic Publicà Penicillin as a chemostherapeutic agent 1940, que fou el punt de partida de la utilització terapèutica de la penicillina Juntament amb AFleming i HFlorey, li fou concedit el premi Nobel de medicina el 1945

Estudià a Montpeller i a París Fou catedràtic de terapèutica, de medicina legal i de química a la Universitat de Montpeller, de la qual esdevingué degà Escriví diversos tractats mèdics, especialment sobre les aigües termals del Rosselló i de les comarques veïnes, publicats entre el 1827 i el 1840, i també una obra de toxicologia general

Estudià a Barcelona i fou deixeble i ajudant de Valentí Carulla i de Cardenal Pensionat per la Junta para Ampliación de Estudios, viatjà per Europa i pels EUA Fou un dels fundadors de la revista Therapia 1909 de terapèutica física i farmacològica, es dedicà especialment a problemes ortopèdics i publicà nombrosos treballs de cirurgia experimental i general

Doctor en medicina 1874, fou catedràtic d’anatomia patològica a Santiago, a Valladolid i a València 1876 i d’higiene a Madrid 1888 Fou un actiu defensor, a València, de la vacuna anticolèrica de Jaume Ferran Membre actiu de les reials acadèmies de medicina, belles arts, ciències morals i polítiques i de la llengua de Madrid, fou un autor prolífic de treballs sobre higiene, patologia general i, especialment, terapèutica Lecciones de patología general , Tratado elemental de terapèutica, materia médica y arte de recetar , Un Curso de higiene pública , etc, camps en els…

La primera part és una exposició de la patologia, la higiene, la terapèutica i els medicaments la segona part tracta de l’acupuntura clàssica, i és considerada encara avui una obra d’estudi bàsica Darrerament hom n'ha fet una nova edició a la República Popular de la Xina Hom l’anomena també Cànon de la medicina i Llibre de l’intern