Resultats de la cerca
Es mostren 422 resultats
Fernando Fernández Sánchez
Art
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant de còmics, il·lustrador i pintor.
Inicià la seva carrera l’any 1956 Als anys 1970 treballà per al mercat nord-americà a través de l’editorial Warren Publishing, mitjançant l’agència de Josep Toutain Selecciones Ilustradas Entre 1970 i 1973 publicà una tira còmica diària en el Diari de Barcelona titulada "La Mosca" i durant aquesta dècada continuà com a illustrador de portades per a editorials com Dell, Batam, Random House, New American Libreary i Mc Millan A finals dels 1970 creà amb el guionista Nicola Cuti la historieta Zora y los Hibernautas que a l’Estat fou publicada en la revista 1984 entre 1980 i 1982…
Antoni Bisañes
Teatre
Dramaturg.
Feu d’apuntador al Teatre Principal de palma i després, entre el 1860 i el 1864 escriví peces sovint de temes folflòrics curtes en vers per a ser representades al cafè Plaça, de Palma Els manuscrits d’aquestes peces es conserven a la Miscellània Pascual També és autor d’ El metge per força 1861, comèdia molieresca en dos actes, de diversos entremesos de tipus tradicional Los locos lo dissabte de Nadal, 1860 Dos marits de bona pasta, 1862 En Bernat gelós, El jai Bonís, Lo que poren ses dones i de dues peces dividides en parts El dimoni coix encantat primera part 1861 dues segones parts entre…
,
Josep Maria Benítez i Riera
Historiografia catalana
Historiador.
Entrà en la Companyia de Jesús l’any 1955 Llicenciat en filosofia, filosofia i lletres, teologia i història, es doctorà en aquesta darrera disciplina a la Universitat de Barcelona amb una investigació titulada La contribució intellectual dels jesuïtes a la Universitat de Cervera 1990 Incorporat a la Facultat d’Història de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma l’any 1983, n’exerceix la càtedra d’història moderna d’ençà del 1984 És president de l’Associació Catalans a Roma 1995, degà de la Facultat d’Història de la Pontifícia Universitat Gregoriana 1997 i director de la…
Jacques Moderne
Música
Editor francès.
Fou l’editor més important de França després de Pierre Attaingnant Començà la seva activitat el 1532, data més reculada en la qual es troba un llibre de Moderne, un volum titulat Liber decem missarum Signava amb el nom Jacobus Modernus de Pinguento els llibres editats per ell, fet que ha permès saber el seu lloc d’origen El 1523 ja era a Lió, on és citat en documents oficials Entre les obres publicades per Moderne destaquen la sèrie de vuit volums de motets titulada Motteti del fiore 1532-42, la sèrie de chansons anomenada Le parangon des chansons 1538-43 i les obres de llaüt…
Virgilio Mazzocchi
Música
Compositor italià.
Estudià a Roma amb el seu germà Domenico Fou mestre de capella en diverses esglésies de Roma, entre les quals la Chiesa del Gesù, Sant Joan del Laterà i la Capella Júlia a Sant Pere del Vaticà, i al Collegi Romà Destacà especialment per la seva tasca pedagògica al capdavant dels nens cantors en nombroses esglésies La seva producció musical comprèn totes les formes de la música vocal, tant sacra com profana Són rellevants els seus motets compostos per a grans masses corals de vuit a deu veus, tot i que també n’escriví alguns per a menys veus amb acompanyament de baix continu Entre les seves…
Caspar Kittel
Música
Compositor alemany.
Serví a la capella reial de Dresden des del 1616 fins a la seva mort, primer com a infant de cor i després com a compositor Deixeble i collega de H Schütz, el 1624 el seu protector, l’elector de Saxònia, l’envià a estudiar a Itàlia Tornà a Dresden el 1629 i es dedicà a instruir cantants i instrumentistes de tiorba El 1632 arribà a ser inspector de música instrumental de la cort i el 1638, quan Schütz marxà cap a Dinamarca, ocupà el càrrec de director de música de la capella reial La seva única obra coneguda és la collecció de trenta cançons amb acompanyament de baix continu titulada…
Emil Georg Konrad von Sauer
Música
Pianista i pedagog alemany.
Ha estat un dels grans pianistes dels anys a cavall entre el segle XIX i el XX Estudià piano amb Nikolaj Rubinstein a Moscou i, posteriorment, amb L Deppe i Franz Liszt a Weimar L’any 1882 inicià la seva trajectòria com a pianista, que es perllongà fins el 1936 i que alternà amb la docència Entre el 1901 i el 1907 fou director de la Meisterschule für Klavierspiel de l’Acadèmia Imperial de Viena Més tard s’establí a Dresden, on tingué per alumnes nombrosos pianistes joves Installat a Viena, a partir del 1930, impartí lliçons a Stefan Askenase i Jorge Bolet, entre d’altres Enregistrà…
Eva Maria Angües Solans

Eva Maria Angües Solans i la seva parella de ball Miquel Alonso
Eugenio Úbeda
Ball esportiu
Ballarina i entrenadora.
S’inicià com a professional el 1994 i es proclamà campiona d’Espanya 1997 de balls llatins formant parella amb Jordi Pérez El mateix any canvià de parella i, juntament amb Miquel Alonso, guanyà vuit Campionats d’Espanya 1998-2005 i sis Campionats del Món 2000-05 de la mateixa especialitat, i es proclamaren campions del British Open 2001, 2003, 2004 i el German Open 2004, 2005 També fou campiona estatal de deu balls en dues ocasions 2000, 2001 Titulada per la Royal Academy of London en dansa, és professora de dansa clàssica i jazz , i treballa com a entrenadora del Club de Ball…
Carmen
Narració de Prosper Mérimée (1845).
Ambientada en una Andalusia exòtica, explica la degradació progressiva del protagonista, Don José, en els seus intents d’aconseguir i, després, de conservar l’amor de la gitana Carmen L’òpera homònima de Georges Bizet, amb llibret d’Henri Meilhac i Ludovic Halévy, basada en aquesta obra, fou estrenada a l’Opéra-Comique de París 1875 per la mezzosoprano Célestine Galli-Marié, que també l’estrenà a Barcelona Teatre Principal, 1881 D’altra banda, les obres de Mérimée i de Bizet han inspirat prop de 40 films, entre els quals el realitzat a Barcelona per Giovanni Doria 1913, el de Lubitsch 1918,…
Joan Verdalet
Música
Organista i compositor català.
La primera notícia coneguda de l’activitat musical de Joan Verdalet correspon a la seva activitat com a organista de la parròquia de Sant Esteve d’Olot, datada el 1650 el 26 d’agost de 1652 fou nomenat organista de la seu de Girona, on succeí Joan Molina en el càrrec Demanà la jubilació el 27 de febrer de 1683, la qual cosa li fou concedida, i fou succeït pel seu fill Joan, tot i que, el 17 de juliol de l’esmentat any, Joan Verdalet pare exercia encara com a organista de la seu gironina Es conserva una interessant composició nadalenca de Verdalet titulada Quid vidistis, heu, pastores , a set…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina