Resultats de la cerca
Es mostren 461 resultats
Georges Kars
Figura (1935), de Georges Kars
© Fototeca.cat
Pintura
Pseudònim de Jiří Karpeles, pintor jueu txec.
Es formà a Munic, i anà a París el 1905 Tractà Juan Gris a Madrid, i després d’una estada al seu país s’establí definitivament a París Pintà a Mallorca 1911-12, i del 1933 al 1936 residí sovint a Tossa, on fou figura destacada d’aquella Babel de les Arts descrita pel seu amic Rafael Benet El seu estil passà de l’impressionisme al fauvisme i el cubisme, però s’estabilitzà en un figurativisme colorista plenament integrat en l’École de Paris, de la qual fou membre destacat Centrat en la figura femenina, a Tossa conrea el paisatge És representat a diversos museus d’…
Josep Palau i Claveras
Literatura catalana
Narrador i assagista.
Fill d’Antoni Palau i Dulcet Emprà el pseudònim de José de Vilasalba Collaborà a la premsa barcelonina “El Matí”, “Mirador”, Destino , entre d’altres i s’especialitzà en temes cinematogràfics i musicals Publicà assaigs com El cinema soviètic Cinema i revolució 1932, Filosofia i música 1935, Vida de Wagner 1945, Historia del cine 1946, i dos llibres de proses amb Tossa com a motiu central El somriure de sa Boquera 1949, un recull de narracions paisatgístiques illustrades, i El llibre de Tossa 1952, que incorpora, a més de descripcions d’ambients i de personatges…
Josep Lluís Font i Martí
Cinematografia
Director.
Vida Després de cursar estudis de medicina i filosofia i lletres a Barcelona, es diplomà pel Centre Experimental de Cinematografia de Roma i completà la seva formació amb una estada a Nova York Dirigí els curts documentals Hombres y toros 1959, Fiesta en Pamplona 1959, Velázquez 1961, El rejón 1961 i Tierra de fuego 1962, tots produïts pels Estudis Balcázar també participà en el guió de Plácido 1961, Luis G Berlanga Tot seguit dirigí el seu únic llarg, Vida de familia 1963-64, que presenta influències antonionianes adquirides a Itàlia La baixa subvenció que rebé el film i la seva estrena…
el Puigllançada
![](/sites/default/files/media/FOTO/A032665.jpg)
L’amplia plana cerdana amb els cims de Puigllançada i la Tossa d’Alp al fons
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya (2 409 m) del Pirineu axial, al Berguedà.
Juntament amb la Tosa d’Alp i el tossal de Rus forma part de la carena que enllaça el Moixeró amb el Puigmal Les calcàries devonianes i els conglomerats i les llicorelles del Carbonífer dominen les calcàries mesozoiques que miren al Llobregat, per una costa estructural entre la coma de Llançada SW i la collada de les Tortes SE Al N, la falla de Cerdanya enfonsa cap al Segre el vessant de la pala del Puigllançada , remuntada per telesquís, de 2 029 a 2 254 m alt
punta del Curull
Cim
Cim culminant (1.021 m) de la serra de la Llena, al terme de Vilanova de Prades (Conca de Barberà).
És anomenat també la Tossa
turó de Casalots
Cim
Cim (421 m) de la serralada Litoral Catalana, a l’W del puig de Cadiretes, entre el Gironès i la Selva.
Nombroses falles l’aïllen del bloc de Tossa
La Selva
Tossa de Mar / Michael Meraner CC BY 20
refugi de Cap del Rec
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya).
Situat al pla de Cap del Rec, a 1960 m d’altitud, al peu del vessant sud de la tossa Plana de Lles, a l’inici de les pistes d’esquí nòrdic de Lles Inaugurat el 1955, l’antic edifici s’ensorrà i l’Ajuntament de Lles de Cerdanya construí un refugi nou, que s’inaugurà el 14 de febrer de 1988 sota la gestió del Club Muntanyenc Sant Cugat El refugi fou ampliat per acollir seixanta-vuit places i s’inaugurà novament el 23 de maig de 1993 Després de vint-i-cinc anys, la gestió passà del Club Muntanyenc Sant Cugat a l’estació d’esquí nòrdic de Lles…
Andrés Zolyomy Biczo
Waterpolo
Jugador i entrenador de waterpolo conegut com Bandy.
Fitxà pel Club Natació Barcelona 1948-52, 1966-72, malgrat que en la segona etapa treballà a mitges per aquest club i la federació espanyola Fou forjador del waterpolo modern Contribuí a la posada en marxa de la Lliga espanyola Participà en els Jocs Olímpics de Londres 1948, Hèlsinki 1952, Roma 1960, en què conquerí la medalla d’or amb Itàlia, Tòquio 1964, Mèxic 1968 i Munic 1972 El 2009 fou induït al Hall of Fame de Fort Lauderdale, Florida, EUA
Sebastià Vergoñós Boix
Submarinisme
Directiu d’activitats subaquàtiques.
Presidí l’Associació de Pesca Submarina APS i fou secretari del I Congrés Mundial d’Activitats Subaquàtiques 1960 que organitzà l’APS a Barcelona Fou seleccionador de l’equip espanyol de pesca submarina que guanyà el Campionat d’Europa 1956 Formà part de la junta directiva de la Federació Espanyola de Pesca
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina