Resultats de la cerca
Es mostren 3202 resultats
aqueu
Lingüística i sociolingüística
Grup de dialectes grecs de l’època micènica, anomenat també grup arcàdic-xipriota, del qual són coneguts, per inscripcions, els parlars arcàdic, pamfili xipriota (algunes inscripcions del qual són fetes en una escriptura sil·làbica anterior a l’escriptura grega)
.
Presenta els trets més arcaics de la llengua grega, entre ell l’existència de la digamma i de la iod, i els genitius maculins en -oios
refonologització
Fonètica i fonologia
Procés diacrònic també anomenat transfonologització, que consisteix en un canvi de trets distintius dins una entitat fonemàtica.
Així, per exemple, l’oposició llatina entre les consonants /tt/ i /t/ intervocàliques s’ha reorganitzat a base de /t/ i /d/, com ara gutta > gota vīta > vida
desenvolupament
Música
Recurs compositiu que consisteix a modificar algun o alguns dels trets fonamentals d’un material ja exposat.
També rep aquest nom la secció central, situada entre l’exposició i la reexposició, de la forma sonata Qualsevol alteració d’algun dels paràmetres musicals pot considerar-se un desenvolupament, sempre que suposi una veritable manipulació del material inicial Els recursos més habituals, però, són la contracció o l’expansió de l’estructura del tema, la seva fragmentació melòdica fragmentació que pot originar un passatge imitatiu o la seva combinació amb altres temes, i, en general, qualsevol recurs que creï sensació d’inestabilitat i d’impredictibilitat, com poden ser els contrastos sobtats de…
català
Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…
oposició bilateral
Fonètica i fonologia
Oposició fonemàtica entre dos fonemes les característiques comunes dels quals només pertanyen a ells dos en tot el sistema.
Ho és, en català, l’oposició / l /-/ l /, atès que no hi ha cap altre fonema que presenti alhora els trets comuns de consonant, oral, lateral i sonor
caràcter antic
Disseny i arts gràfiques
Terme emprat en la classificació de les lletres per Thibaudau.
El seu dissenny és caracteritzat per la uniformitat total de la grossor dels trets de la lletra El tipografia hom l’anomena també de pal sec o grotesca
magnolials
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales integrat per plantes llenyoses de fulles simples, coriàcies i generalment enteres, de flors freqüentment acícliques, amb el periant sovint tepaloide, poliandres i amb el gineceu apocàrpic, i de fruits varis.
És l’ordre amb trets més primitius dins les angiospermes Algunes de les famílies més importants són les lauràcies, les magnoliàcies, les menispermàcies, les miristicàcies i les monimiàcies
taranci
Etnologia
Individu d’una població turca que habita a la vall de l’Illi, al Turquestan central.
Malgrat la islamització, conserven trets culturals anteriors són polígams, les dones porten la cara destapada, etc Han tingut una certa influència persa Eren uns 60 000 individus el 1920
provençal
Lingüística i sociolingüística
Dialecte de l’occità mitjà.
Des del punt de vista estrictament lingüístic és un dialecte parlat als antics territoris del regne de Provença, del Comtat Venaissí i del comtat de Niça Es divideix en cinc grups el rodanià , parla base de la llengua mistraliana Avinyó, Arle, la Camarga, Nimes, etc el marítim costa mediterrània, de Marsella a Antíbol el baix alpí part sud dels Baixos Alps fins a Apt, a Valclusa el central , que fa d’unió entre els tres grups precedents, i el niçard , parlat a l’antic comtat de Niça Es distingeix del llenguadocià per sis trets essencials manteniment de n pan presència de labiodental v vaca…
Armand Quatrefages de Bréau
Antropologia
Antropòleg francès.
Deixeble de Cuvier, estudià gran nombre d’ossos humans fòssils, definí els trets més característics de l’home de Cromanyó i escriví, juntament amb ETHamy, una fonamental Crania Ethnica 1873-82