Resultats de la cerca

Fou fundat l’any 1974 Ha arribat a competir a primera territorial Juga al camp municipal i té equips de futbol de base i un de femení

Fou fundat l’any 1981 i ha arribat a jugar a primera territorial S’entrena al camp municipal Feliu i Codina

Fou fundat l’any 1974 i la màxima categoria assolida és la primera territorial S’entrena al camp municipal de la Zona Sud i té un planter de futbol de base

La seva fundació és de l’any 1921 La categoria més alta en què ha disputat és la preferent territorial Juga al camp municipal Camí del Mig Té diversos equips de categories inferiors

Fou fundat el 1978 amb el nom d’Agrupació Esportiva Gornal El 1987 es fusionà amb el Club de Futbol Gornalenc i adoptà el nom actual En l’edició de 2006-07 quedà campió de grup de segona territorial i ascendí a primera S’entrena al camp municipal de la Provençana i al del Gornal Té equips de categories inferiors i una secció de futbol femení

Malgrat que el director nominal fou Joan Rotger, la direcció efectiva correspongué, successivament, a Jeroni Pou, Francesc Garcia i Orell i Lluís Martí Substituí, de fet, Las Baleares , i fou l’òrgan del Partit d’Unió Republicana

D’aparició molt irregular —el número 2 sortí al setembre del 1890 i el 10, al febrer del 1896—, possiblement desaparegué el 1899, amb el trasllat a Madrid del comitè nacional de la UGT

Fou creat per iniciativa i sota la presidència d’Alfons Sala i Argemí després comte d’Ègara, diputat i cacic del districte de Terrassa Representà l’oposició al sector regionalista organitzat en la Federació Monàrquica Autonomista, i no passà mai d’ésser una reunió de notables, sense base organitzada en foren dirigents el marquès d’Olèrdola, el comte de Fígols, el comte del Montseny, el baró de Viver, el comte de Santa Maria de Pomers, LlPons i Tusquets, etc Incapaç de superar electoralment la Lliga i menystinguda pel poder central, la mateixa impotència de la UMN la convertí en el suport…

Estructurada en una junta central i grups provincials, molt poc coordinats entre ells, en foren caps el tinent coronel retirat i falangista Emilio Rodríguez Tarduchy, el capità d’estat major Bartolomé Barba Hernández i el tinent coronel Valentín Galarza La reacció provocada pels fets d’octubre del 1934 atragué cap als seus rengles alguns generals antirepublicans —Goded, Fanjul—, i apropà l’UME a la Falange i als grups monàrquics però fou després de les eleccions del febrer del 1936 que l’organització conegué una espectacular creixença arribà a enquadrar més de la meitat dels oficials en actiu…

La seva activitat se circumscriví als primers anys de la Transició Defensava la subordinació de l’exèrcit a un règim de llibertats i a un estat de dret, desvinculant-lo d’ideologies i de la força política que ocupés el govern Formada per alguns centenars d’oficials joves i encapçalada pels comandants  Juli Busquets  i Luis Otero Fernández, entre d’altres, el 1975 diversos dels seus membres foren detinguts i, més tard 1976, condemnats i expulsats de l’exèrcit S’autodissolgué després de les eleccions legislatives espanyoles del 1977 Hom aplicà parcialment als seus membres l’amnistia del 1977 i…