Resultats de la cerca

Ascendí a capità en la guerra d’Àfrica a les ordres d’O'Donnell D’idees liberals, combaté a favor de la revolució del 1868 i el 1873 contra els carlins La seva actuació al setge d’Ateija li valgué l’ascens a coronel El 1884, traslladat a Filipines, combaté els insurrectes i guanyà el grau de general de brigada Més tard, a Cuba, amb el capità general Weyler, fou ascendit a general de divisió

Ordenat de sacerdot, la seva tesi doctoral, influïda per l’enciclopedisme, suscità escàndol a la Sorbona Les seves proposicions sobre l’essència de l’ànima, la revelació i els miracles són a la base de la seva polèmica amb l’Església i foren censurades pel Parlament L’article Certitude de l’Enciclopèdia li valgué l’exili a Holanda Escriví una Apologie ajudat per Diderot Es retractà públicament 1754 i morí essent ardiaca del capítol de Głogów

Fill de Gneu Pompeu Magne, prometé de venjar-ne l’assassinat, que presencià a l’Egipte, motiu que li valgué el nom de pius A la mort de Cèsar, fou nomenat praefectus classis et orae maritimae Proscrit pel segon triumvirat, ocupà Sicília, Sardenya i Còrsega amb l’ajut dels pirates Obtingué llavors el favor d’Antoni, el qual, temorós del seu poder creixent, l’abandonà davant Octavi Derrotat per Agripa, fugí a l’Àsia, on morí assassinat

El mal règim de Carles X provocà la revolució de Juliol 1830, que tingué com a resultat l’entronització de Lluís Felip Amb aquest fet hom instituïa una monarquia constitucional basada en el pacte entre el rei i el poble francès S'hi instaurava, així mateix, un règim electoral selectiu Davant l’oposició republicana i proletària, s’endurí progressivament i es valgué de mitjans de repressió brutalíssims, fins que fou enderrocat per la revolució del 1848

Fou un dels fundadors del partit comunista del Vietnam 1930 i del Viet-minh 1941 Figura important de la República Democràtica del Vietnam, participà 1968-73, com a membre especial de la delegació d’aquesta, en les converses de París El tractat de pau que se'n derivà li valgué el premi Nobel de la pau —compartit amb Henry Kissinger—, que rebutjà Durant el període 1976-1986 fou membre del politburó del partit comunista del Vietnam

Pioner del cinema del seu país i capdavanter de la seva avantguarda amb Kurutta Ippeiji ‘Una pàgina de bogeria’, 1926, estudià més tard a Europa, on cultivà el realisme cap als anys trenta Després de la Segona Guerra Mundial utilitzà el color a Jigoku-mon ‘La porta de l’infern’, 1953, que li valgué un premi a Canes, i continuà en actiu fins els anys seixanta, després d’haver dirigit més d’un centenar de films

Els seus primers poemes palesen influències del simbolisme Posteriorment evolucionà cap al futurisme i l’expressionisme El féu famós Septemvri 1925, poema apocalíptic escrit arran de l’aixecament popular del 1923, en el qual combina el patriotisme amb una ideologia d’esquerres En desacord amb el règim comunista del seu país, la publicació dels seus poemes li valgué represàlies oficials, en una de les quals fou assassinat Destacà també com a traductor dels poetes moderns europeus

Rei de Germània i d’Itàlia 961 Fill d’ Otó I i d’Adelaida Es casà 972 amb Teòfana, filla de l’emperador bizantí Romà II Rivalitzà amb els emperadors bizantins i prengué el títol d’ imperator romanorum , que aquells reivindicaven El 981 passà a Itàlia i feu matar per sorpresa un gran nombre d’enemics seus a Roma, la qual cosa li valgué el sobrenom de Sanguinari Lluità amb poca fortuna amb grecs i sarraïns a Calàbria

S'inicià amb el seu pare com a recitadora de l’Alcorà Després d’haver debutat al Caire el 1920, hom creà expressament per acompanyar-la l’orquestra del conservatori 1926 Rebutjà la cançó lleugera i interpretà cants religiosos, sentimentals i, sobretot, nacionalistes poemes d’Aḥmad Śwqī i d’Aḥmad Rami Esporàdicament es dedicà també al cinema El seu enterrament constituí una gran manifestació de dol Fou una decidida nasserista, cosa que li valgué les crítiques de determinats sectors

Graduat en medicina a la Universitat de Pennsilvània 1964, s’especialitzà en investigació bioquímica Des del 1972 desenvolupa la seva carrera a la Universitat de Califòrnia on és catedràtic de neurologia 1984 i bioquímica 1988 Les seves recerques en malalties degeneratives del sistema nerviós el portaren a proposar, el 1982, l’existència d’un nou agent infecciós, el prió , confirmada per investigacions posteriors malgrat l’escepticisme inicial, i que li valgué la concessió del premi Nobel de medicina el 1997