Resultats de la cerca

Deixeble de Jacob Cornelisz, fou influït per l’art de Gossaert Del 1519 al 1522 viatjà per Alemanya, Venècia i Terra Santa El papa Adrià VI el nomenà conservador de les antiguitats de Roma 1522-24 Representà l’escola romanista holandesa influïda per l’art del cinquecento italià, especialment el venecià Hom destaca els seus retrats amb fons de paisatge

Fou un dels membres més importants de l’escola de pintura realista belga Viatjà molt per Europa, i fou fortament influït per l’obra i les idees de GCourbet Fou un dels membres fundadors de la Société Libre des Beaux Arts, a Brusselles 1868 Conreà especialment el paisatge La desembocadura de l’Escalda, Les pastures a Flandes, Cavalls a les pastures

Residí fins el 1512 a Màntua, a la cort d’Isabel d’Este, i després viatjà a diferents ciutats italianes Fou, juntament amb Marchetto Cara, el creador d’un art musical italià totalment alliberat de la influència francesa Les seves frottole i barzellette tenen a la vegada un caràcter popular i un gran refinament formal Escriví peces instrumentals, motets i lamentacions

Estudià amb RFunchs i EHumperdinck i viatjà per Europa com a intèrpret Fou director titular de l’orquestra del Theater an der Wien, a Viena 1905-17 Obtingué un èxit remarcable amb les seves operetes, entre les quals Eine einzige Nacht 1917, Der Tanz im Glück 1922 i Zwei Herzen im Vierteltakt 1933 Compongué també nombroses cançons i música per a films

De jove viatjà molt i collaborà a diverses revistes Emigrat a París, dirigí una revista d’oposició sense línia política determinada L’essencial, però, de la seva extensa obra és constituït per novelles sobre la intelligencija russa del final del s XIX i sobre problemes com el de la prostitució Marja Susjevna 1904, Vos’mides’atniki ‘Els dels anys vuitantes’ 1907-08, etc

Convertit al cristianisme, fou apadrinat el 1106 per Alfons I el Bataller, de qui era metge personal Viatjà a Anglaterra, on obtingueren ressò els seus coneixements científics, avui perduts Considerat com un dels introductors de la cultura oriental a la cristiandat, la seva collecció d’apòlegs Disciplina clericalis , en llatí, fou molt traduïda i és el punt de partida conegut d’aquest gènere

Cortesà, serví l’arxiduc Ferran i durant alguns anys fou monjo del Cister Viatjà per Europa La seva obra, recollida a Obras de amores, de conversación, morales y de devoción 1573, reflecteix una actitud oberta a les idees del Renaixement, bé que en poesia es decantà pel vers de tradició trobadoresca i popular, que defensà enfront de les noves formes italianitzants

Des del 1900 viatjà a París, on prengué coneixement de la pintura francesa Amic de Picasso i d’Apollinaire, s’interessà en el moviment cubista i hi participà Participà també en el Manifest Futurista i el signà 1910 Vers el 1916, a Ferrara, collaborà amb el seu amic De Chirico més tard retornà a un art naturalista i esdevingué animador del moviment Novecento

Participà en la Primera Guerra Mundial Posteriorment, viatjà per Europa i s’establí a Londres fins el 1965, any en què retornà al seu país Fou un dels iniciadors de l’expressionisme en la literatura sèrbia D’entre les seves obres destaca Seobe 1929, novella històrica, Dnevnik o Čarnojevicu ‘Diari de Čarnojevicu’, 1921 i l’obra teatral Maska ‘La màscara’, 1918

El 1760 renuncià a la vida monàstica i viatjà i estudià per diversos països europeus És considerat com el creador de la prosa sèrbia Escriví Život i priključenija ‘Vida i aventures’, 1783-89, biografia de finalitat didàctica, Sovjeti zdravago razuma ‘Consells d’un esperit sa’, 1784 i la traducció de les faules d’Isop — Basne 1788—, la més popular del seu temps, entre d’altres