Resultats de la cerca

Director de l’orquestra del Covent Garden el 1769, el 1770 es casà amb la vídua d’un dels principals accionistes del teatre Hi estrenà la pantomima Harlequin Jubilee 1770 i l' opéra-comique The Golden Pippin 1773, que assoliren un gran èxit Vers el 1780, que enviudà, vengué la seva participació al Covent Garden i inicià una brillant carrera com a virtuós del violí que el portà a Viena, d’on un matrimoni desgraciat el feu fugir Des d’aleshores menà una vida obscura És autor, a més, de peces per a violí sol i per a duet, de sis simfonies i un concert de violí…

Destacà com a intèrpret de violí des de molt jove i fou deixeble d’E del Pino i P Jofre Dedicat a la investigació sobre les diferents escoles i tècniques de violí, feu nombroses conferències i collaborà en publicacions i revistes Fou fundador i integrant de diverses agrupacions artístiques, i director i assessor d’importants entitats, algunes d’àmbit internacional A més, fou catedràtic al Conservatori del Liceu de Barcelona d’assignatures com història de la música i estètica, entre d’altres Els violinistes italians sis-centistes 1922, Sonates primitives italianes,…

Es formà amb Jenö Hubay violí i Zoltan Kodály composició a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest Durant la dècada dels anys vint començà la seva carrera internacional L’any 1928 fixà la residència a Bèlgica Entre el 1925 i el 1938 tocà sovint al costat del seu amic Béla Bartók, de qui estrenà algunes obres Fundà el Quartet Gertler, que estigué actiu entre el 1931 i el 1951 Fou nomenat professor del Conservatori de Brusselles 1940 i, posteriorment, de la Hochschule de Hannover L’any 1967 fou guardonat amb el Grand Prix du Disque per l’enregistrament de l’obra completa per…

Inicià els estudis de violí al Conservatori de Lieja amb D Hynberg, i els prosseguí a Brusselles amb H Léonard Durant el curs 1868-69 estudià amb L Massart al Conservatori de París mentre tocava a l’orquestra de l’Òpera Després d’una breu estada a Brusselles, es traslladà a Berlín per estudiar amb J Joachim en 1870-71 Debutà com a virtuós en els Concerts Populaires el 1873, on es mostrà com un dels millors violinistes del moment El 1877 fundà a París un quartet amb Rémy, L van Waefelghem i J Delsart Successor d’E Sauzay com a professor de violí al Conservatori de…

Començà els estudis de violí amb només cinc anys Fou alumna de la Hochschule de Berlín i es perfeccionà a la Juilliard School de Nova York, amb J Fuchs A dinou anys interpretà el Concert per a violí de F Mendelssohn amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín Amb aquesta entitat ha interpretat peces d’autors com L van Beethoven, PI Cajkovskij, E Elgar, WA Mozart, R Schumann i també obres contemporànies de BA Zimmermann, B Blacher, N Badinski i C Halffter, qui li ha dedicat dues obres Forma part del Trio Apollo i de l’Edinger String Quartet El seu repertori és constituït…

Estudià violí amb el seu pare, Karl Hubay A onze anys debutà amb un concert de GB Viotti, i dos anys després fou enviat a la Berlin Hochschule für Musik, on estudià amb J Joachim fins el 1876 Feu concerts per tot Europa com a solista i com a component del Quartet Hubay Fou professor de violí del Conservatori de Brusselles en 1882-86 i de l’Acadèmia de Budapest, la qual dirigí entre el 1919 i el 1937 i on entrà en conflicte, a causa del seu conservadorisme, amb B Bartók Tingué com a alumnes J Szigeti i A d’Ara nyi El 1907 fou nomenat cavaller, i el 1913 doctor…

Fou alumne de Baillot del 1802 al 1805 al Conservatori de París Els seus primers èxits com a concertista els obtingué arran de les interpretacions de concerts de GB Viotti a l’Odéon i d’un concert que D Auber li dedicà el 1808 Fou contractat al Théâtre-Italien, on romangué fins que el 1811 inicià una llarga sèrie de viatges que el portaren a Espanya, Itàlia, Rússia, Anglaterra, Bèlgica, Holanda i Alemanya Tornà a París el 1829, i a partir del 1831 fou primer violí al Teatre du Palais Royal, tasca que alternà amb la seva activitat d’ensenyant a Orléans Del 1837 al 1841 dirigí l’…

Vida Estudià violí i composició amb A Stamitz des del 1778, i com a intèrpret i compositor fou influït per GB Viotti El 1785, gràcies a la influència de Maria Antonieta d’Àustria, entrà a la cort francesa, on escriví música de cambra i concerts per a violí Fou professor de violí del conservatori des del 1795 fins al 1826 i membre del consell del centre del 1825 al 1830 Els cèlebres 42 études ou caprices per a conjunt instrumental es publicaren el 1796 Kreutzer tocà per a L van Beethoven, el qual li dedicà la seva Sonata per a violí i piano…

Vida Davant la seva precocitat, de ben petit ja tingué bons professors de violí, com J Hornziel i S Serwaczynski La seva mare, pianista i germana del també pianista E Wolff, el feu anar a estudiar al Conservatori de París amb J Claver i JL Massart En sortí amb un primer premi el 1846, i el 1848 es presentà a la capital francesa i a Sant Petersburg Tornà al Conservatori de París per estudiar composició amb H Colet 1849-50, però de seguida inicià una sèrie de gires de concerts, amb el seu germà Józef al piano viatjaren per Rússia 1850-55 i posteriorment anaren a Varsòvia, París i…

Rebé la primera formació musical de la seva mare Estudià al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, del qual més endavant n'esdevindria professor El 1942 esdevingué membre del quartet Labor Artis posteriorment Quartet de Corda de Barcelona, i també, com a primer violí, de les orquestres Municipal de Barcelona 1944 i del Liceu Fou membre de l’Orquestra Ardèvol Collaborà en nombroses agrupacions de cambra i féu nombrosos recitals de violí Apartat dels corrents més avantguardistes de l’època, compongué les seves primeres obres, entre les quals destaquen…