Resultats de la cerca
Es mostren 1197 resultats
verneda
Geobotànica
Comunitat vegetal de ribera integrada per plantes de fulla tendra entre les quals domina el vern.
Es fa a les vores de rius de la muntanya mitjana i fins de la terra baixa, sota un clima general humit
Hannover
Ciutat
Capital del land de la Baixa Saxònia, Alemanya.
Situada a les vores del Leine, deu el desenvolupament demogràfic al fet d’ésser l’encreuament d’importants vies de comunicació i a la proximitat del Mittellandkanal, que enllaça el Weser, l’Ems, el Rin i la mar del Nord Hi predominen les funcions comercials i administratives El centre de negocis s’estén a la dreta del Leine, i el centre administratiu radica entorn del vell palau de la dieta de la Baixa Saxònia Les àrees industrials s’estenen al NW, a les vores del Mittellandkanal, i també a l’W Linden i al S Wülfel La indústria és molt diversificada automòbils, productes químics…
címbals
Címbals
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so indeterminat consistent en dos plats metàl·lics bombats que hom fa xocar l’un contra l’altre, anomenat també platerets.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe entre dues parts simètriques Fets generalment d’un aliatge de coure i estany, els plats tenen un diàmetre que oscilla entre els 20 i els 65 cm A més d’entrexocant-los manualment, agafats un amb cada mà mitjançant una nansa central, es poden fer sonar amb l’ajut d’un mecanisme accionat per un pedal xarleston o percudint-ne o fregant-ne un de sol Les seves possibilitats tímbriques i dinàmiques varien segons el procediment i l’indret de percussió o de frec entrexoc mutu de tot el cos, entrexoc de les vores, percussió simple a les…
marcòlic groc
Marcòlic groc
© Francesc Boada
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les liliàcies, de tiges fulloses altes de 40 a 80 cm, de fulles lanceolades i de flors grosses, nuoses i grogues.
Endèmica dels Pirineus, creix en prats, relleixos i vores de bosc subalpins, entre 1500 i 2200 m d’altitud És d’olor desagradable
raigràs
Raigràs
Harry Rose (cc-by-3.0)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 20 a 60 cm d’alçada, de fulles estretes i d’espícules amb una sola gluma, aplicades a l’eix de la inflorescència.
Es fa en prats, vores de camins, etc, a tot Europa Constitueix un bon past En jardineria, és emprat per a fer gespes
argentina
Entomologia
Gènere de papallones diürnes de la família dels nimfàlids, molt vistoses, que es caracteritzen per la presència, a la cara inferior de les ales, d’unes taques nacrades, de tons clars; per la part superior són de tons més foscs, amb taques i ratlles negres i rogenques.
Les ales tenen les vores dentades N’hi ha moltes espècies, europees, i d’altres, de mides més grans, són americanes i asiàtiques
orpesa
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les labiades, de 30 a 80 cm d’alçada, pilosa, de fulles ovades, incises i rugoses, i de flors blanques, grosses, disposades en inflorescència paniculiforme.
Es fa en cardassars i vores de camps i camins, especialment a les muntanyes calcàries del País Valencià Les arrels tenen propietats vulneràries
Tacoma
Ciutat
Ciutat de l’estat de Washington, EUA, a la conurbació de Seattle.
Destacat port i centre industrial a les vores del Puget Sound Siderúrgia del coure, construccions navals, indústries de la fusta, del paper i alimentàries
sàlvia romana
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne o biennal, de la família de les labiades, robusta, de fins a 100 cm d’alçària, pilosa, aromàtica, de fulles amplament ovades o cordades, i de flors de color lila o blau pàl·lid, arranjades en verticil·lastres proveïts de bràctees liles.
Es fa en marges de camps, ribassos, vores de camins, etc, a l’Europa meridional Té virtuts remeieres anàlogues a les de la sàlvia
calta
calta
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de 20 a 40 cm d’alçària, de fulles cordades reniformes i flors grosses, solitàries, mancades de pètals, però amb cinc sèpals d’un color groc d’or.
Creix en prats humits, a les vores de petits corrents d’aigua dels Pirineus i altres terres fredes i humides de l’hemisferi nord