Resultats de la cerca

Creador de la secció de futbol sala del Futbol Club Barcelona el 1986, en fou el responsable durant nou anys També tingué responsabilitats dins l’organigrama de la selecció catalana de futbol sala Fou directiu del FC Barcelona durant el mandat de Joan Gaspart 2000-03

Especialitzat en velocitat, fou tres vegades campió d’Espanya de 100 m 1976, 1980, 1982 i una vegada de 200 m 1981 També fou campió de Catalunya de 100 m 1979 i de 200 m 1973, 1979 Disputà els relleus curts en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 i guanyà la medalla de bronze en la mateixa prova en els Jocs Mediterranis 1975 També disputà els 100 m en el Campionat d’Europa 1974 i els 60 m en el Campionat d’Europa en pista coberta 1975 Establí el primer rècord d’Espanya de 100 m amb cronometratge electrònic 1975 i els rècords catalans de 200 m 1981 i de 4 × 400 m amb l’equip del FC Barcelona…

Davanter del Club Deportiu Terrassa, debutà a divisió d’honor la temporada 2006-07 Jugà amb el RC Polo 2012-17, amb qui es proclamà campió de la Lliga 2013, 2014, 2015 i de la Copa del Rei 2013, 2014, 2016, 2017 La temporada 2017-18 fitxà pel Bloemendaal holandès, equip amb el que guanyà l’Eurolliga 2018, i la temporada 2018-19 retornà al RC Polo, i es proclamà campió de la Copa del Rei 2019 Amb la selecció estatal, guanyà la Copa d’Europa sub-21 2008 i, en categoria absoluta, fou plata en el Campionat d’Europa 2019 i obtingué diploma olímpic en els Jocs Olímpics de Londres 2012 i de Rio de…

L’any 1990 participà amb l’equip espanyol en la Copa de l’Avenir de motocròs per a menors de dinou anys Fou subcampió d’Espanya de motocròs 1995 en 125 cc Assolí la tercera posició en el Campionat del Món de motocròs 1997 amb l’equip TM Itàlia Posteriorment, es dedicà a les proves d’enduro, pilotant també una TM i posteriorment una KTM

S’especialitzà en la modalitat hípica d’enganxos Competí representant el Club Hípic Auriga Es proclamà subcampió de Catalunya 2009 Participa en diversos campionats fent equip amb Cristina Freixedes Viñals en la categoria de vares

Davanter format al futbol de base del Castelldefels, el Gavà i la Blanca Subur de Sitges La temporada 1987-88 ingressà al Gimnàstic de Tarragona i s’erigí com el màxim golejador de segona B Fitxà pel RCD Espanyol 1988-93 i, després d’una breu cessió a l’Hospitalet, jugà 99 partits i aconseguí 30 gols a la Lliga Després de jugar una temporada amb l’Sporting de Gijón 1993-94, passà al FC Barcelona 1994-95, amb el qual guanyà la Supercopa d’Espanya Posteriorment jugà amb l’Albacete i el Múrcia Disputà dos partits amb la selecció catalana i marcà un gol

Com a amateur guanyà la Vuelta a Àvila 1986 Fou professional entre el 1987 i el 1992 Disputà el Tour de França 1991, el Giro i la Vuelta a Espanya Formà part de l’equip Kelme 1987 i del Clas Cajastur 1988-92 Un greu accident, que el deixà en coma durant un temps, provocà la seva retirada el 1992

S’inicià com a redactor de Mundo Deportivo el 1974, diari del qual és subdirector És autor del llibre monogràfic Paulino Alcántara 1998, que s’edità dins la collecció del centenari del Futbol Club Barcelona El 2010 rebé la insígnia d’or del FC Barcelona

Competí amb el Club de Beisbol i Softbol Hèrcules l’Hospitalet i formà part de la selecció espanyola que disputà els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Davanter format al Club Hoquei Vila-seca, jugà amb aquest equip dues temporades a primera divisió 2004-06 Debutà en la màxima categoria amb el Lleida Llista Blava 2006-07 i la temporada següent fitxà pel Tenerife, 2007-11 amb el qual guanyà la Copa CERS 2008 Després jugà amb el Vendrell 2011-13 i el Reus Deportiu 2013-15 L'any 2015 fitxà pel FC Barcelona, equip amb el qual el 2016 guanyà una Lliga, una Copa del Rei, una Supercopa d'Espanya i una Copa Continental La temporada 2016-17 fitxà per l'equip italià CGC Viareggio