Resultats de la cerca

L’església ermita de Santa Maria de Codó és actualment coneguda com l’ermita de Santa Magdalena En els nomenclàtors de la diòcesi del segle XIV apareix com a “ capella seu ecclesia heremitana Sancte Marie de çodone in parrochia Sancte Cecilie de Terrades” L’ermita era ja enrunada a la primera meitat del segle XV, ja que el bisbe Andreu Bertran publicà, l’any 1425, una circular per a la seva reparació, circular que es repetí el 1437 i el 1438, a càrrec de l’aleshores bisbe Bernat de Pau Per a la construcció d’aquest edifici del segle XV sembla que fou reutilitzat…

Estudià peritatge mercantil i posteriorment humanitats i filosofia al seminari de Barcelona Ordenat el 1960 a la Capella del Collegi Espanyol de Roma, l’any següent es llicencià en teologia i el 1972 en dret canònic per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Del 1961 al 2001 exercí el ministeri a l’arquebisbat de Barcelona, on, entre altres càrrecs, el 1991 fou ordenat bisbe auxiliar i vicari general i responsable de la Demarcació Episcopal del Vallès 1991-2001 Fou també secretari general del Concili Provincial Tarraconense 1992-96 i president del Comitè per al Diaconat…

Situació Paret occidental d’aquest desaparegut castell, situada a l’entrada del poble, al Carrer Major ECSA - J Bolòs Les restes del castell són dins del poble de Cabassers Actualment es troben en una paret del pati de les escoles d’aquest poble, construïdes el 1933, que són al costat del Carrer Major Mapa 32-17444 Situació 31TCF103688 Des de Falset podem agafar la carretera que va cap a Gratallops, passa per Cabassers i després va cap a la Bisbal Les restes són a l’entrada del poble, al Carrer Major JBM Història Hom pensa que potser la construcció del castell de Cabassers, avui gairebé del…

La seva església i alguns masos foren donats al monestir de Sant Marçal de Montseny el 1063 Al principi del segle XII es reuní en el dit lloc una comunitat de clergues, regits per Berenguer de Llavaneres, a la qual Elies, prior de Sant Marçal, i Pere Ramon de Vilademany, senyor del lloc, cediren l’església de SantPere el 1136 La pobresa inicial i l’oposició dels monjos de Breda impedien la consolidació de la casa, fins que hi intervingueren decididament els Vilademany i el bisbe de Girona el 1139 El bisbe de Girona confià a la…

Era fill del comte Pere I d’Empúries, comte de Ribagorça i després de Prades Conegut també per Jaume d’Aragó El papa Innocenci VI el nomenà bisbe de Tortosa a 21 anys 1362 Donà algunes disposicions sobre el costum de portar la cinta o relíquia de Santa Maria de la Cinta de Tortosa a les parteres 1363, i altres constitucions 1364-68 Regulà també l’ofici del canonge lectoral 1365 Fou nomenat bisbe de València el 1369 Des del 1388 es veié complicat en la posició ambigua de la cort catalanoaragonesa respecte al cisma d’Avinyó Per gestions de Pere III, el papa Urbà VI el…

Fill del duc de Milà Francesc I i de Blanca Maria Visconti Bisbe administrador de Pavia 1479-1505, nomenat cardenal diaca per Sixt IV 1484, bisbe de Novara 1484-85, 1503-05 i administrador dels bisbats de Cremona 1486-1505 i de Pesaro 1488-91, seguí la política del seu germà Lluís I, usurpador de Milà, que pertanyia al seu nebot el duc Joan Galeàs I, casat amb Isabel d’Aragó-Nàpols La seva intervenció en el conclave del 1492 fou decisiva per a l’elecció de Roderic de Borja, el qual, esdevingut papa amb el nom d’Alexandre VI, el nomenà vicecanceller de l’Església,…

El lloc, dins el terme del castell de la Guàrdia, parròquia i després terme de Collbató, és esmentat el 938 en una donació al monestir de Santa Cecília de Montserrat El 945 hi havia una església dedicada a santa Margarida amb el seu cementiri, que els comtes Sunyer i Riquilda donaren a Santa Cecília juntament amb diversos alous del terme L’any següent la comtessa, ara sola, repetí la donació de l’església de Santa Margarida a Santa Cecília, fent-hi constar que ho feia amb el consentiment del bisbe de Barcelona Els seus marmessors, complint les seves disposicions, donaren a Santa…

Aquest castell sorgí en el terme de Santa Eulàlia de Riuprimer que és el que primerament s’utilitzà per a anomenar aquesta zona Tots dos topònims es documenten a partir del 904, un com a vall de Santa Eulàlia, i l’altre com a lloc que anomenen la Torroella Mentre que el primer s’imposà per a anomenar tot el terme, el segon fou emprat només pels voltants del lloc on es trobava És a partir del 1099 quan apareix el castell de Torroella plenament organitzat, ja que en aquest any el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, en el seu testament, llegà el castell de Torroella a la…

Situada a la vall del Mosella, prop de la frontera de Luxemburg, és una ciutat tranquilla, centre del comerç vinícola del Mosella, seu d’algunes petites indústries tèxtils i mecàniques i manufactures del tabac Als seus encontorns hom explota mines de coure i jaciments de guix És bisbat catòlic, el primer d’Alemanya Té universitat fundada el 1473 Antiga Augusta Treverorum , fundada per August ~15 aC, fou nus de comunicacions d’allí partien les vies cap a Colònia i cap a Magúncia i centre comercial Capital de la Bèlgica, era seu del legat i del procurador, amb autoritat sobre les…

Situació Mur exterior de llevant del temple, amb un arc de ferradura tapiat Potser es tracta de l’arc triomfal que obria l’absis d’una església preromànica L Prat Formant part del poblet de Tentellatge, al cantó de llevant del terme de Navès, a frec amb els de l’Espunyola i Montmajor, del Berguedà, s’aixeca l’església parroquial de Sant Martí, prop del collet de Correà, al costat de la carretera de Solsona a Berga, vora la riera de Tentellatge, que neix sota els cingles del Capolat i desguassa a l’aigua d’Ora Mapa 292M781 Situació 31TCG907546 S’hi va per la carretera de Solsona a Berga fins…