Resultats de la cerca
Es mostren 3444 resultats
El Último de la Fila
Música
Grup de rock en castellà format per Manolo García (veu) i Quimi Portet (guitarres i veu).
Format el 1982 amb el nom de Los Burros, el 1985 canviaren el nom, al mateix temps que accedien a un públic més ampli, materialitzat en el seu èxit discogràfic del 1986 Enemigos de lo Ajeno Des d’aleshores, la seva popularitat augmentà i els projectà internacionalment amb gires i enregistraments En el primer disc, Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ventana , editat el 1985, ja s’apreciava la veu aflamencada, les lletres amb un toc surrealista i les guitarres pop amb melodies ben elaborades, trets que caracteritzaren la trajectòria de la formació Entre els seus…
,
Toda Asnar
Història
Reina de Pamplona, era filla d’Asnar Sánchez de Larraun (net del rei Garcia I) i d’Ènnega (filla de Fortuny I), pertanyent a la dinastia Ènnega.
Fou casada amb Sanç I, de la dinastia Ximena, i d’aquesta manera es fusionaren ambdues dinasties Fou mare de GarciaIII, que succeí el seu pare essent de menor edat Bé que l’efectiva potestat règia fou atribuïda a Ximèn Garcés, oncle de Garcia III, de fet fou Toda qui esdevingué la veritable regent des de l’any 926 Participà activament en els problemes successoris de Lleó, en defensa dels interessos del seu net Sanç I
Sanç III de Pamplona
Història
Rei de Pamplona (1000-35) i comte d’Aragó (Sanç II: 1000-35), de Ribagorça (Sanç I: 1017-35) i de Castella (Sanç II: 1029-35), fill i successor de Garcia IV.
Es casà amb Múnia, dita Major, hereva dels comtats de Castella i Ribagorça, matrimoni que el 1016 l’ajudà a delimitar la frontera entre Castella i Navarra per la banda de la Rioja Poc després, potser defensant els drets de la seva muller a la terra ribagorçana — Major era besneta del comte Ramon III de Ribagorça — , aprofità la mort del comte Guillem II de Ribagorça 1017 per a annexar-se Sobrarb, la part central de la Ribagorça 1017-18 i més tard ~1025 la resta del comtat ribagorçà Parallelament, entre el 1021 i el 1023, ajudà el seu oncle el duc Sanç V de Gascunya contra el comte Guillem IV…
Curiositat catalana o Recreo i jardí del Parnàs
Manuscrit anònim del sXVIII que recull poesies d’autors catalans, principalment de Vicenç Garcia, Rector de Vallfogona, com també de Maçaners, de Fontanella (sXVII) i una d’Agustí Eura (sXVIII).
Sembla ésser una selecció de les composicions que integren dos altres manuscrits Recreo i jardí del Parnàs i Muses catalanes , recopilat per Baptista Mirambell cap al primer terç del s XVII, i Curiositat catalana , una mica posterior, recopilat per un tal Carselio Una altra versió, molt més tardana Recreo i jardí del Parnàs , inclou, a més, poetes de la segona meitat del s XVIII, de temàtica religiosa o satírica, i obres en prosa de Quevedo De desigual qualitat literària, permeten de fixar l’obra autèntica de Vicent Garcia
Sanç II de Pamplona
Història
Rei de Pamplona i comte d’Aragó (Sanç I: 970-994), fill i successor de Garcia III de Pamplona i de la comtessa Andregot d’Aragó.
Governà el comtat d’Aragó en vida dels seus pares i heretà Pamplona del seu pare i Aragó de la seva mare, mentre que el seu germanastre, Ramir, rebé el territori de Viguera amb el títol de rei, si bé hagué de reconèixer la superior autoritat de Sanç II L’hegemonia exercida a la península Ibèrica pel califat de Còrdova inclinà el rei de Pamplona a enviar ambaixades de pau i amistat 971, 973 al califa al-Ḥakam II Hi hagué així uns quants anys pacífics que es trencaren quan castellans, lleonesos i navarresos aliats s’enfrontaren al sarraí Gālib, que els derrotà a San Esteban de Gormaz 975 Anys…
batalla d’Atapuerca
Història
Militar
Batalla que tingué lloc al pla d’Atapuerca (Burgos) al setembre del 1054 entre els fills de Sanç III de Pamplona, Garcia V de Pamplona i Ferran I de Castella, a causa de les aspiracions d’aquest darrer als territoris castellans que havien ampliat el regne de Navarra.
Garcia V fou mort en el combat, i en el mateix camp de batalla esdevingué rei el seu fill Sanç IV, el qual hagué de retre vassallatge al seu oncle Ferran I s’annexionà el nord-est de La Bureba
Club Nàutic Vilanova

El regatista Enric Curt, del Club Nàutic Vilanova
Enric Garcia
Esports nàutics
Club d’esports nàutics de Vilanova i la Geltrú.
Fundat al desembre del 1957, practica la vela lleugera, la vela de creuer, la motonàutica, l’esquí nàutic, la pesca i el submarinisme El 1960 es traslladà al racó sud-est de la dàrsena pesquera El 1973 projectà la nova seu a l’escullera de ponent, que es feu realitat el 1989 Organitzà diverses competicions de vela lleugera com el Campionat del Món obert juvenil i femení de laser radial 2001, el Campionat d’Espanya d’optimist 1996, de laser, europa i finn 1999 i de laser standard 2004, la Copa d’Espanya de laser i europa 2000, i el Campionat de Catalunya de snipe 1968 i de laser 1998 En…
Ramonzuelo
Futbol
Futbolista de nom Ramon García Martínez.
Era interior i extrem dret i jugà dues temporades al Club Esportiu Europa a primera divisió 1928-30 Procedia del Llevant i posteriorment jugà amb el Club de Futbol Badalona 1930-31 i l’Hèrcules d’Alacant 1931-35 Participà quatre vegades amb la selecció catalana
Rusky
Futbol
Futbolista de nom Antonio García Ramos.
Es formà a les categories inferiors del Club de Futbol Badalona i, després de jugar amb el primer equip 1971-73, fitxà pel Futbol Club Barcelona Davanter centre, jugà tres temporades 1973-76 amb el Barcelona Atlètic Durant aquest temps disputà 6 partits amb el primer equip La temporada 1976-77 fitxà pel Valladolid i es convertí en un dels màxims golejadors de la història de l’equip amb 93 gols en 231 partits oficials Al desembre del 1983 fitxà pel Centre d’Esports Sabadell Penjà les botes al final de la temporada 1983-84
Tercer Congrés d’Història de la Medicina
Historiografia catalana
Congrés celebrat a València del 10 al 12 d’abril de l’any 1969 i organitzat per José María López Piñero i Lluís Garcia i Ballester.
Desenvolupament enciclopèdic Oficialment fou un congrés de la Sociedad Española de Historia de la Medicina, però en realitat es convertí en el primer congrés contemporani de la història de la ciència celebrat a l’Estat espanyol La intenció dels organitzadors fou la de tractar per primera vegada a l’Estat, i conjuntament, la història social de la ciència i la història de la tecnologia, amb els temes historicomèdics convencionals Per assegurar-ne l’èxit, convocaren historiadors de l’economia com Emili Giralt i Jordi Nadal El congrés es dividí en dues seccions La primera es titulà “Medicina y…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina