Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Barcelona S’inicià en tasques directives assumint la vocalia de propaganda de la federació catalana 1931-33, i seguidament passà a la federació espanyola amb el càrrec de secretari 1934-36 Després de la Guerra Civil tornà a la federació espanyola com a secretari general 1939-42 També ocupà càrrecs tècnics 1942-45, que compaginà amb la presidència de la federació catalana 1943-48 Anys més tard encara fou vicepresident del CN Barcelona i el 1965 instituí un guardó, d’abast estatal, que premiava el “millor nedador-estudiant de l’any” El 1973 rebé la placa d’honor de la…

Fou president de l’Universitari Club de Futbol i de la Federació Catalana de Clubs de Futbol 1912-13, el Reial Automòbil Club de Catalunya i el Club de Tennis Pompeya, entre altres entitats

Entrà al collegi català el 1988, i al comitè estatal el 1992 en natació i el 1999 en sincronitzada Internacional per la LEN el 2003 Fou president del collegi català 2000-01 Té la medalla de bronze de serveis distingits de la federació espanyola 2007

Debutà al Club Beisbol Viladecans el 1990 Formà part del primer equip durant més de quinze anys i aconseguí nou Lligues 1992, 1997, 2000-06, diverses Copes de la Reina i fou quarta a la Copa d’Europa 2003 L’any 2008 ingressà al nou Club Softbol Viladecans i aconseguí una Lliga 2010 i una Copa de la Reina 2010 Es retirà al final de la temporada, però l’any següent assumí el càrrec d’entrenadora i guanyà novament la Lliga i la Copa de la Reina Fou internacional amb la selecció estatal

Germà del gravador Pau Alabern i Moles Viatjà a París per especialitzar-se en el gravat cartogràfic A la capital francesa aprengué a fer daguerreotips 1839, i fou l’encarregat de realitzar la primera vista fotogràfica a l’Estat espanyol 10 de novembre de 1839 L’esdeveniment fou promogut pel científic i polític liberal Pere Felip Monlau i Roca, que proposà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona l’adquisició de la càmera que el mateix Ramon Alabern i Moles havia portat de París La primera fotografia daguerreotip feta a Barcelona fou presa des d’un terrat, que encara existeix, a la…

Jugà al Club Voleibol Joventut Viladecans i el Club Voleibol Sant Boi, del qual formà part de la junta directiva i dirigí la seva escola esportiva El 1998 tornà al Viladecans per fer d’entrenadora i, posteriorment, accedí a la vicepresidència del club Al mateix temps, assolí el títol estatal d’àrbitre Des del 2008 presideix la Federació Catalana de Voleibol i és la primera dona que ocupa aquest càrrec També forma part de la directiva de la Federació Espanyola de Voleibol i del Consell Esportiu de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya

Competí amb els equips Santamaría 1947-48, Club Ciclista Barcelonès 1950, Reial Club Deportiu Espanyol 1951 i Fiorelli 1953 Fou segon al Trofeu Masferrer 1950 i tercer al Gran Premi de Catalunya 1951 El 1953 competí al Tour de França amb l’equip espanyol

Format en arts marcials i especialitzat en taitxí, fou delegat a la Federació Internacional d’Arts Marcials Fou cinc vegades campió d’Espanya de taitxí 2004-08 en les disciplines d’armes i mà buida, tant en individual com per parelles, dues vegades del món 2007, 2010 en mà buida i subcampió del món en armes 2010 És autor del llibre Taichí para Dummies 2012 Creà el Club Esportiu i l’Escola de Taitxí Joanyinyang, que presidí, i l’Associació de Professors de Taitxí de Catalunya Fou jutge del Campionat del Món 2011 Entrenà la seva filla Andrea, campiona del món en sabre 2011 i subcampiona en mà…

Formada al Rugby Sales Viladecans, jugà després a la Unió Esportiva Santboiana i a la USAP de Toulouges francès Fou internacional amb Catalunya i també amb Espanya en més de 40 ocasions, amb qui arribà a disputar la Copa del Món de rugbi a 7 2009 Després de retirar-se, formà part de la direcció esportiva de la Federació Espanyola de Rugbi, i exercí d’entrenadora de la selecció estatal femenina

Competí representant el club Choi’s de Castelldefels Obtingué diploma en la categoria de 58 kg en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008 Fou campió mundial en les categories de 50 kg 1997 i de 58 kg 2008 i tercer classificat en la de 54 kg 2001 També es proclamà campió d’Europa en 56 kg 1996, 2000 i 58 kg 2004, i fou subcampió 2002 i tercer classificat 1998 en 54 kg en la mateixa competició Formà part del cos tècnic de la selecció francesa de taekwondo