Resultats de la cerca
Es mostren 4504 resultats
Club Marítim Torredembarra
Esports nàutics
Club d’esports nàutics de Torredembarra.
Fundat a l’agost del 1969, el seu primer president fou Pere Mas Inicialment tingué una base nàutica a la platja de Muntanyans i des del 1983 una seu fixa Impulsà la construcció del port esportiu i pesquer com a membre de la societat Port Torredembarra Practica especialment el patí de vela i té una flota de diverses classes d’embarcacions de vela lleugera També practica vela de creuer, vela adaptada, surf de vela i motonàutica Organitzà la Copa d’Espanya 1993 i la Copa d’Europa 2007 de patí de vela Organitzà també la Setmana Catalana de Vela 2005-2007 i anualment, el…
Julio Villar Gurruchaga
Esports nàutics
Alpinisme
Escalada
Alpinista, guia de muntanya i navegant basc.
Durant la dècada de 1960 feu ascensions a pics dels Pirineus i dels Alps Fou guia d’escalada als Alps fins que l’any 1966 patí un accident i deixà l’alpinisme Començà una aventura en solitari a bord d’un veler de 7 m d’eslora, el Mistral per donar la volta al món Sortí del port de Barcelona a l’abril del 1968 i arribà al port de Lekeitio a l’estiu del 1972, després de recórrer 38000 milles marines només amb vela Fou el primer navegant en solitari de l’Estat espanyol que aconseguí aquesta fita Fruit d’aquesta experiència publicà Eh, Petrel 1974 L’any 1974 participà en la primera…
,
Jordi Granada Benasco
Natació
Waterpolo
Nedador i jugador de waterpolo.
Membre del Club Natació Atlètic, guanyà la travessia del port de València per equips 1952 i fou campió de Catalunya de gran fons de segona categoria 1961 Participà quinze vegades a la Travessia del Port de Barcelona En waterpolo fou tres vegades campió estatal de segona categoria 1957, 1958, 1960 i dues vegades subcampió d’Espanya de primera 1959, 1961 Entre el 1960 i el 1961 fou cinc vegades internacional amb la selecció estatal i participà en el Torneig de les Sis Nacions dels Països Baixos Collaborà en tasques directives a la secció de waterpolo de la Federació Catalana de Natació i com a…
Odessa
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Ucraïna.
És situada vora la mar Negra, uns 30 km al NE del líman format pel Dnièster, sobre una plataforma de 60 m d’altura que domina el port Ciutat de traçat regular, amb carrers amples, té als seus voltants molts establiments balnearis El seu port —el més important de la mar Negra— disposa d’un modern equipament, registra un notable volum de tràfic i és la base d’una important flota pesquera Hi ha drassanes, indústries de conserves alimentàries, del vidre, d’instruments fotogràfics, metallúrgiques i mecàniques maquinària agrícola i ferroviària i té nombroses escoles…
Nagasaki
Ciutat
Capital del ken homònim, a l’illa de Kyūshū, Japó.
Situada a la península de Nishisonoki, era coneguda ja al segle XII Al segle XVI tingué un ampli desenvolupament en obrir el port a portuguesos, espanyols i holandesos, que hi feren entrar la cultura occidental Expulsats els espanyols i els portuguesos el 1637, el port restà obert només a xinesos i holandesos, els quals mantenen encara un centre important de comerç a l’illa de Dashima, situada davant la ciutat El 1854 obrí el tràfic amb els EUA, i el 1859 amb els altres països El 9 d'agost de 1945 un bombarder nord-americà llançà la segona bomba atòmica sobre un objectiu civil la primera fou…
Confrides
Vista de Confrides
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, al límit amb el Comtat, en plena zona muntanyosa d’Alcoi, entre la Serrella (1 360 m alt., a la malla del Llop), al nord, i la serra d’Aitana (1 558 m), al sud.
Ambdues serres s’uneixen al port de Confrides 983 m, a l’extrem occidental del terme, on s’inicia, vers l’est, la vall de Confrides , capçalera del riu de Guadalest vers l’oest del port s’inicia la vall de Penàguila Més del 80% del territori és ocupat per alzinars, matollars i pasturatges, en part de propietat comunal L’agricultura és predominantment de secà cereals, ametllers, en expansió, olivera i garrofers El regadiu hortalisses i arbres fruiters, que aprofita l’aigua de fonts, es limita a unes desenes d’hectàrees Els darrers anys, la població ha experimentat una…
Ancona
Ciutat
Ciutat i capital de la província d’Ancona, a la regió de les Marques, Itàlia, a la costa adriàtica.
Forma un amfiteatre sobre el vessant del mont Conero És un excellent port natural de l’Adriàtica pesca amb drassanes i és també un nucli industrial ciment, sabates, productes farmacèutics, conserves Aeroport Fundada pels grecs de Siracusa el 390 aC El port fou millorat per Trajà el 115 aC Bisbat des dels segles V-VI Fou donada al papat el 774 defensà la seva autonomia i el seu actiu comerç contra els musulmans, els normands i els venecians Els francesos la prengueren al papa el 1797 El 1808 fou annexada al regne d’Itàlia Retornada al papat el 1815, el 1860 passà…
Ambon
Ciutat
Ciutat d’Indonèsia, capital de l’arxipèlag de les Moluques, vora la mar de Banda.
Situada a l' illa d’Ambon , de relleu muntanyós, la fortalesa de New Victoria domina el port i la ciutat, dividida en barris on viuen europeus, xinesos i indonesis És el principal port i centre d’exportació de l’arxipèlag cacau, cafè, moresc, fruita, ben connectat amb Java, Sumatra, Borneo i les Cèlebes/> Aeroport Centre d’ensenyament superior Universitat de les Moluques El 1512 s’hi installaren els portuguesos, atrets pel comerç del clau d’espècia, fins que foren suplantats pels holandesos el 1600, que impediren tot intent d’establiment per part dels britànics,…
Cambra de Comerç i d’Indústria de Perpinyà i dels Pirineus Orientals
Corporació empresarial creada el 1881, a Perpinyà.
És concessionària de les installacions comercials i d’acolliment de l’aeroport internacional de Perpinyà-Ribesaltes, de l’equipament comercial del port de Portvendres i, des del 1969, també dels ports de turisme i de pesca de la mateixa vila Administra el port de Canet-platja des del 1980 Ha fomentat la creació del notable Centre d’Importació de Sant Carles, del qual és propietària des del 1970 Creà, el 1960, un centre de preparació de les Escoles Superiors de Comerç, i el 1969, un laboratori de llengües inclou el català des del 1971 Disposa de delegacions a Ceret,…
Tiraspol
Ciutat
Ciutat de Moldàvia, port fluvial a la riba esquerra del Dnièster.
Té indústria alimentària Del 1929 al 1940 fou capital de la República Autònoma de Moldàvia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina