Resultats de la cerca

A prop del poble de Marçà hi ha l’antic convent de servites de Sant Marçal, en ruïnes, que fou fundat el 1611 Aquest convent es degué bastir sobre una capella o ermita del mateix nom, molt més antiga, de la qual es té notícia des de l’inici del segle XIV En la visita que féu el bisbe de Tortosa Francesc de Paolac a la parròquia de Santa Maria de Marçà l’any 1314 es fa esment de la capella de Sant Marçal, que tenia com a donat Antoni Tinyós

Aquest castell s’aixecava en un turó de 251 m d’altitud, al marge esquerre del riu Ebre i al SW de Benifallet La primera menció del lloc de Som és de l’any 1158, en què el terme és esmentat en una donació a la catedral de Tortosa En el testament de Pere de Rajadell del 1163, es parla del castello Summum L’únic que resta a l’indret de l’antiga fortalesa és el basament d’una torre de planta circular, d’un parell de filades d’alçada

Tota la seva vida, a partir del 1116, surt associat al Gran Senescal, bé que no com a simple lloctinent, sinó usant del seu càrrec amb ple dret Formà part del consell comtal de Ramon Berenguer IV i fou un dels testimonis de la convalidació del seu testament sacramental El 1153 comprà, en nom del comte de Barcelona, el terç genovès de Tortosa Consta com a senyor d’Hostoles, Oló i Tornamira És probable que sigui ell el trobador Ot de Montcada esmentat per Guillem de Berguedà a Chansson ai comensada, el 1175

Era canonge de Lleida 1322 i més tard vicari general Fou elegit bisbe de Lleida el 1341 És autor d’algunes constitucions 1343 i d’un llibre perdut titulat Cigonina o Art de desfer maleficis , que li demanà la reina Violant de Bar, protectora seva El 1348 fou traslladat a la diòcesi de Tortosa, on donà una important constitució 1350 per a l’elecció del prior Morí fent la visita pastoral El seu cognom és sovint escrit Cigó i Gigó, i alguns li donen per segon cognom Carbonell

Fill gran de Mir i de la seva segona muller Guisla de Besora Fou destinat a l’Església, cosa que no el privà de prendre part en les revoltes del seu pare contra Ramon BerenguerI 1049-58 El 1059 se sotmeteren a l’autoritat comtal i cediren el castell del Port de Barcelona Montjuïc i l’heretatge de Gombau de Besora en canvi del reconeixement d’altres copiosos béns Amb el seu pare, combaté els sarraïns de Tortosa tots dos moriren en una expedició contra Móra d’Ebre No deixà fills

Vuitè comte d’Orpesa 1621, Marqués de Jarandilla i de Villar i comte consort d’Alcaudete En 1645-50 fou lloctinent de València durant el seu mandat hom celebrà la darrera cort general del Regne de València 1645 el 1647 hagué de fer cara a la terrible epidèmia de pesta que delmà el país El 1650 envià reforços a les tropes de Felip IV de Castella que assetjaven Tortosa, fet que contribuí a llur victòria Nomenat virrei de Sardenya 1650-51, pràcticament no exercí el càrrec, perquè fou nomenat ambaixador a Roma 1651

De jove anà a Guatemala i, després, a Mèxic, on fou elegit bisbe de Michoacán 1810 A causa de la seva defensa dels interessos de la colònia , el virrei l’obligà, vers el 1814, a retornar a Espanya Ferran VII el nomenà ministre de gràcia i justícia, càrrec que ocupà poc temps, car fou empresonat per la Inquisició El 1820 fou alliberat pels constitucionals i nomenat bisbe de Tortosa això motivà que el 1824 fos reclòs de nou en un convent, el de Santa María de la Sisla, on morí

Formà part del consell de Ramon Berenguer IV i d’Alfons I de Catalunya-Aragó Intervingué en les conquestes de Lleida i de Tortosa i en negociacions reials a Tarragona, Osca i Perpinyà Entre el 1166 i el 1169 fou procurador d’Ibn Mardaniš, el famós rei Llop de Múrcia i de València, amb qui obtingué una avantatjosa amistat i un pagament de paries i de garanties a Alfons I Posseí béns quantiosos, que s’estenien a moltes localitats, com el veïnatge de Santes Creus, Vilaverd, Forès, Vinaixa, Albió i les Piles

Comerciant de professió, fou escriptor de ploma fàcil i collaborà, sobretot amb versos de tradició jocfloraclesca i articles patriòtics, en nombroses publicacions locals i comarcals, com ara “La Costa de Llevant”, “La Veu de Tortosa”, “Lo Sometent”, “Lo Lliri” i “Les Quatre Barres” Més ocasionalment també escriví en periòdics de Barcelona, com La Illustració Catalana , “Catalunya Artística” i La Veu de Catalunya Al fulletó de La Renaixença publicà la seva única novella, Vora la mar 1896, que és un cant al seu ideal mariner frustrat i alhora un retrat costumista de la vila d’…

Després d’aprendre a patinar al Club Natació Reus Ploms, el 1948 s’incorporà al Reus Deportiu i formà part del seu primer equip en dues etapes 1948-55, 1957-62, amb un breu pas pel Club Patí Tortosa a segona divisió després d’haver-se retirat un any El 1952 guanyà el primer Campionat d’Espanya del Reus Deportiu, club que entrenà després de retirar-se i formà part de la junta directiva de la secció d’hoquei sobre patins Fou una vegada internacional amb la selecció espanyola