Resultats de la cerca

Començà la seva tasca lingüística estudiant llatinitat medieval addi cions al glossari de Du Cange, però la seva obra més important és el Grammatisch-kritisches Wörterbuch der hochdeutschen Mundarten ‘Diccionari gramàtico-crític dels dialectes alt-alemanys’, publicat a Leipzig 1774-86, que contribuí notablement a la codificació d’aquest idioma Del 1759 al 1761 fou professor del Gymnasium protestant d’Erfurt Turíngia i, des del 1787, conseller de la cort i director de la biblioteca de Dresden

Inscrit dins el realisme crític, es donà a conèixer amb Nuevas amistades 1959, on, sobre la base anecdòtica d’un avortament clandestí, descriu objectivament les situacions conflictives d’un seguit d’individus de la burgesia illustrada i progressista Altres obres seves són els relats Gente de Madrid 1967 i Mucho Cuento 1987 i les novelles Tormenta de verano 1962, premi Formentor, El gran momento de Mary Tribune 1972, Gramática parda 1982 i Muñeca y macho 1992

Adherit a l' imatgisme , escriví Collected Poems 1928, The English Novel 1930, assaig crític, una trilogia sobre Caterina Howard i The Good Soldier ‘El soldat bo’, 1915, novella Després de la Primera Guerra Mundial publicà novelles de guerra, com No more Parades ‘Prou parades’, 1925 Fundà l’"English Review” 1908 i, a París, la “Transatlantic Review”, literària Fou un elegant estilista, influït per Henry James i Joseph Conrad, sobre els quals escriví assaigs 1914 i 1924

Musicalment, es feren burlesques tant de l’òpera com de la ballad opera , de les quals es ridiculitzà l’excessiva afecció a les convencions dramàtiques establertes Ja al segle XIX, cada òpera important era resposta amb una allau de burlesques , que es presentaven en teatres secundaris El seu esperit crític, però, es reduí i perseguí l’absurd per l’absurd Als Estats Units, a partir de mitjan segle XIX designà un simple espectacle de varietats, sovint proper al striptease

Batxiller en filosofia i doctor en cànons, fou sagristà de Sant Pere de Ripoll Autor de Catalana justicia contra las castellanas armas 1641, allegat crític a la política anticatalana del comte duc d’Olivares i de Jerónimo de Villanueva en les circumstàncies de la guerra dels Segadors Hi defensa la participació activa del clergat contra les tropes castellanes Fou publicada el 1641 i traduïda al català el 1897 També publicà l’opuscle De Cristo agraviado, evangélicos desagravios  1638

Denís Voronénkov, exdiputat comunista rus, és assassinat a la capital d’Ucraïna, Kíev L’assassí és mort a trets pel guardaespatlles de la víctima El president ucraïnès, Petró Poroixenko, afirma que l’atemptat és obra dels serveis secrets russos Voronénkov havia estat acusat de corrupció i havia votat en favor de l’annexió de Crimea, però al desembre del 2016, en no ser elegit diputat, es va convertir en un crític del president Vladímir Putin i es va exiliar a Ucraïna

El 1872 publicà D Alfonso o D Carlos Estudio histórico-legal editat en francès el 1873 i ampliat el 1876 en defensa dels drets al tron d’Espanya del futur Alfons XII En accedir aquest a la corona, fou creat marquès de Montoliu Fou diputat a corts 1876-78 i senador 1884-85 per Tarragona El 1885 publicà Aguas potables de Tarragona Són fills seus l’urbanista, advocat, assagista i traductor Cebrià de Montoliu i el crític i historiador de la literatura Manuel

Residí a Madrid des de set anys Hi creà 1919 una Biblioteca Musical Circulante, per a músics mancats de recursos, i el Museo Instrumental de Madrid Reuní un gran nombre d’obres musicals basades en El Quixot i publicà l’estudi El Quijote en la música 1947 Fou crític musical, autor de biografies, com El maestro Arbós 1942, i d’obres escèniques, que anomenà retablos , com Salve , on evocà la València del s XVI Deixà també preludis, estudis, etc, per a piano

Novellista, historiador, biògraf, crític d’art, assagista És, bàsicament, un gran divulgador i un dels millors coneixedors de la cultura romàntica Romantic art, 1958 L’Allemagne romantique , 1963 i de les manifestacions artístiques de caire fantàstic o imaginatiu L’art fantastique , 1961 Seguí aquesta tendència en les obres de creació La folie Céladon 1935, Un enfant de la terre et du ciel 1943, La chanson de l’oiseau étranger 1958, La fête de la tour des âmes 1974, Villa des hasards 1984, etc

Procedent d’una família pobra, en les seves primeres novelles, com Klabavtermanden ‘El follet’, 1927, descriu la vida de mariners i colons, basant-se en la pròpia experiència En obres posteriors, com En flyktning krysser sitt spor ‘Un fugitiu creua les seves petjades’, 1933 i Det svunde er en drøm ‘El passat és un somni’, 1946 es decanta cap a una temàtica psicològica, centrada en l’anàlisi dels condicionants que determinen la conducta individual Destacà també com a crític i assagista