Resultats de la cerca

Doctorat en antropologia biològica per la Universitat de Harward Durant més de tres dècades, dirigí expedicions per al descobriment i l’estudi de primats arreu del planeta, en especial a l’Amazònia i a Madagascar Presideix la Conservation International des del 1989 És autor de Lemurs of Madagascar Una de les espècies descobertes per ell, el lèmur ratolí, du el seu nom Microcebus mittermeieri

S'especialitzà en la fotografia d’esport de muntanya i el 1998 guanyà el premi de la Fundation de la Vocation per un treball sobre els escaladors d’alt nivell És autor d' Australie Terre du rê ve, Images de la creation , Islande L’île rebelle , Namibie Le désert de la vie , Lumières de la Création , Canyons Au pays des roches rouges o Tsingy Forêt de Pierre

Aconseguí encerts notables amb Mam'zelle Nitouche 1931 i Sous les yeux d’Occident 1936, aquesta basada en la novella de Joseph Conrad Hom li deu també una insòlita adaptació de L’amant de Lady Chatterley 1955 de David Herbert Lawrence i Un drôle de dimanche 1963 i Le bal du Comte d’Orgel 1969, entre d’altres Descobrí Michèle Morgan i Gérard Philippe

Fou un dels principals representants del cercle de Viena De tendència neopositivista, aplicà els ideals del positivisme lògic als problemes socials i, juntament amb RCarnap, elaborà el fisicalisme Dirigí la International Encyclopaedia of United Science i és autor d' Empirische Soziologie ‘Sociologia empírica’, 1931, Einheitswissenschaft und Psychologie ‘Ciència unificada i psicologia’, 1933 i Le développement du Cercle de Vienne et l’avenir de l’empirisme logique 1935

Fou cofundador, a París, del Mémorial Catholique , publicació sota el patronatge de Lamennais S'orientà cap a un conservadorisme creixent com a bisbe fundà convents al Rosselló i publicà pastorals en defensa del papa Pius IX i una Instruction pastorale sur les erreurs du temps présent 1860 Pius IX el féu assistent al soli pontifici En morir preparava una refutació de Renan Stratégie de MRenan , publicada pòstumament

El 1926, amb Napoléon , assajà les possibilitats de la triple pantalla antecedent de les macropantalles actuals El 1934 provà, en una nova versió de Napoléon , el sistema sonor avui conegut com a so estereofònic Altres films seus són Mater Dolorosa 1917, J'accuse 1919, La roue 1921-24, La fin du monde 1931, J'accuse nova versió, 1937, Cyrano et d’Artagnan 1962, etc

Fundà 1790 a París el diari “L’Orateur du Peuple”, que esdevingué més tard l’òrgan de la reacció antijacobina Diputat a la Convenció, reprimí amb fortes represàlies les insurreccions girondines i reialistes a Marsella i Toló 1793 A París fou un dels principals responsables de la caiguda de Robespierre 1794 Amant de Paulina Bonaparte, fou nomenat administrador dels hospicis i comissari a Santo Domingo 1799

Fou també pintor, escriptor i diplomàtic En bona part autodidacte, rebé, però, lliçons d’Alfredo Casella i d’Igor Stravinskij La seva obra musical presenta una barreja de sensibilitat poètica i d’ironia Compongué una òpera còmica, Le carrosse du Saint Sacrement 1923, cinc ballets, entre els quals The Triumph of Neptune 1926, música simfònica, com Fantasía española 1919, música per a piano i melodies

El 1787 arribà a París procedent de Tolosa Le Philinte de Molière ou la Suite du Misanthrope 1790 el féu famós La seva activitat política amb Danton el portà a la guillotina Publicacions pòstumes seves foren una Correspondence amoureuse , un fragment de Biographie , la comèdia Les précepteurs , unes Oeuvres Mêlées , que comprenen sàtires, contes, etc, i la cèlebre cançó Il pleut, il pleut, bergère

Format a Brusselles i a París 1892, on fou deixeble de Gustave Moreau Les seves peces més interessants són les composicions amb figures a ple aire L’espagnol à Paris , 1899, Museum van Schone Kunsten, Gant Promenade du dimanche , 1899, Musée des Beaux-Arts, Lieja El seu estil, caracteritzat per un sintetisme cromàtic, ha fet que hom veiés l’artista, potser exageradament, com un precursor del fauvisme