Resultats de la cerca
Es mostren 214695 resultats
la Farga
Veïnat
Farga
Veïnat i antiga farga del municipi de Queralbs (Ripollès), a la dreta del Freser, aigua amunt del poble.
Al començament del s XX hi havia encara una foneria de la Companyia de Mines de Queralbs Modernament hi ha la central hidroelèctrica de la Farga , que aprofita l’aigua de la central del Freser
la Torre
Barri
Barri de la ciutat de València, situat al S del terme, ja prop del límit amb Sedaví i Benetússer.
S'allarga sobre l’antiga carretera de València al port d’Almansa, en la unió amb la de Paiporta La construcció del nou curs del Túria l’ha deixat just a la vora dreta Era una prolongació, a la vora de la carretera, de cases amb una rodalia rural als darrers decennis ha perdut part del seu aspecte amb la construcció de blocs i s’ha ampliat cap al S del nucli urbà, ja quasi unit al del conjunt Sedaví-Benetússer-Alfafar
la Pineda
Caseria
Caseria del municipi de Terrassola i Lavit, a 0,5 km de Lavit (Alt Penedès), a la dreta de la riera de Mediona.
la Penella
Despoblat
Despoblat del municipi de Valldellou (Llitera), a la dreta de la Noguera Ribagorçana, a l’indret de l’actual pantà de Santa Anna.
Al s XVIII pertanyia a l’arxiprestat d’Àger
La Torre
Poble
Poble del municipi d’Utiel (Plana d’Utiel), al N de la ciutat, a la carretera de Sinarques, vora el límit amb Conca.
La Almeza
Llogaret
Llogaret del municipi d’Alpont (Serrans), a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat 6 km al N de la vila.
la Gritella
Cim
Cim (1.092 m) de la serra de la Gritella, que limita amb els municipis de Cornudella de Montsant (Priorat) i Prades (Baix Camp).
La Monzona
Caseria
Caseria del municipi de la Pobla d’Arenós, situada a la capçalera del pantà d’Arenós (riu Millars), a 2 km del poble.
la Rodona
Església (Santa Maria de la Rodona), actualment desafectada, d’Illa (Rosselló), romànica del s XIII, incorporada al darrer recinte fortificat de la vila.
Era flanquejada per un campanar, actualment destruït, i té un absis poligonal
la Caputxinada
Història
Nom amb què és coneguda l’assemblea constituent del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona.
Celebrada al convent dels caputxins de Sarrià, a Barcelona, del 9 a l’11 de març de 1966, hi assistiren 450 representants d’estudiants, professors i intellectuals El setge i posterior assalt policial al convent suscità un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana, que fou el germen de la Taula Rodona Democràtica de l’oposició catalana, i reforçà la incorporació a la lluita antifranquista d’importants sectors eclesiàstics manifestació de capellans pels carrers de Barcelona, l’11 de maig i professionals fundació del Grup Democràtic de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina