Resultats de la cerca
Es mostren 8484 resultats
Mas de Gassol
Masia
Masia del municipi d’Alcover (Alt Camp).
Documentada per primera vegada el 1682, dona nom a la urbanització de Mas de Gassol , que n’ocupa els terrenys
Mas Pagès Golf
Golf
Club de golf i pitch-and-putt situat a Sant Esteve de Guialbes (Vilademuls).
Construït el 1989 per l’Associació Escola de Natura Mas Pagès, entitat creada el 1977 per organitzar colònies infantils Disposa d’un camp de golf de 18 forats par 3, un recorregut de pitch-and-putt, i un de xutagolf similar al golf que es juga xutant una pilota de futbol amb el peu també de 18 forats Entre altres competicions, organitza periòdicament la Gimcana de Golf i Pitch-and-Putt
El Mas Larrier
Les platges properes a la desembocadura del tec acullen una petita població de corriol camanegre Charadrius alexandrinus Michel Cambrony El Mas Larrier 21, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La Reserva Natural de Mas Larrier és una petita àrea protegida 145 ha, creada l’any 1984 al voltant de la desembocadura del Tec, al sud del Rosselló Té una forma triangular, i s’estén entre la mar i la carretera D-81, que uneix els nuclis turístics de la platja d’Argelers i la platja de Sant Cebrià L’àrea mostra una notable diversitat, encara que…
mas d’Estadella
Masia
Masia fortificada del municipi de Vilagrassa (Urgell), a l’extrem meridional del terme, al peu del camí veïnal de Bellpuig a Verdú, amb habitatges annexos.
És una gran construcció de pedra picada i planta quadrada, amb defenses i un ampli baluard que continua el clos Hi ha la data de 1543 a la porta de la planta baixa, de grans dovelles una gran escalinata sota la barbacana de la teulada puja al pis, i en aquesta porta, de llinda plana, hi ha la data de 1608 Dins el clos mig emmurallat hi ha una capella del segle XVI, amb una imatge damunt l’entrada de la Mare de Déu del Roser El 1538 habitava aquest mas Francesc Estadella, persona d’una gran fortuna, el llinatge del qual s’emparentà amb les famílies més poderoses de la comarca
Francesc Joan Mas
Gramàtica
Historiografia
Humanista.
Vida i obra Fou mestre en arts de l’Estudi General de València, i catedràtic de gramàtica a la Universitat de València 1565-66, 1572-73 Hi fomentà la difusió de texts d’Erasme, de qui era un fervent admirador malgrat la censura de la Inquisició, amb l’edició d’ Epitome copiae verborum 1552 i De civilitate morum puerilium per Erasmum Roterdanum Libellus scholis illustratus 1544, 1552 i 15544 La reedició del colloqui d’Erasme De civitate és l’última edició erasmista impresa a València al segle XVI i el fonament de l’escola de tractadistes d’urbanitat del segle XVII Divulgada l’obra d’Erasme…
, ,
eixida de mas
Història del dret
A la baixa edat mitjana, a la diòcesi de Girona i bona part de la Catalunya Vella, quantitat que, a més de la redempció o remença, cobrava el senyor d’un mas o d’una borda quan el pagès deixava el feu.
mas de Quadres
Masia
Masia del municipi de Maçanes (Selva), entre el poble i Hostalric, propietat dels barons de Quadras.
L’edifici actual, denominat inadequadament Baronia de Quadres , fou planejat al començament del s XX per Puig i Cadafalch la capella, neogòtica, és oberta al públic com a santuari de la Mare de Déu de Quadres , beneït el 1902
mas de Ribafeta
Masia
Masia de la parròquia de la Maçana (Andorra), a l’esquerra del riu d’Arinsal, prop d’Erts.
mas de Frauques
Masia
Torre
Masia i antiga torre (torre de Frauques) del terme de Tivissa (Ribera d’Ebre), al sector muntanyós que separa la vall de l’Ebre de la costa.
mas d’Arnal
Masia
Caseria
Masia i caseria del municipi de Bétera (Camp de Túria), prop de Nàquera (32 h [1981]).
Gran explotació tarongera
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina