Resultats de la cerca
Es mostren 1170 resultats
trobat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids, de 16,5 cm, que és de color bru falb pàl·lid, lleugerament llistat al cap i a les ales i més clar a les parts inferiors.
Habita en terrenys oberts, especialment conreus, a tot Europa, llevat d’Escandinàvia i les illes Britàniques, a Àsia fins a Mongòlia i al NE d’Àfrica És comú als Països Catalans
urubú
urubú
Dennis Church (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels catàrtids, de 60 cm de llarg i 130 d’envergadura, que és de color negre, amb el cap i el coll nus i de color bru rogenc.
És omnívor, i s’alimenta preferentment de carronya, petits mamífers i ous i cries d’ocells Habita al continent americà, des del S dels EUA fins a l’Argentina
guatlla andalusa
Guatlla andalusa
Dr. Raju Kasambe (cc-by-sa-3.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels turnícids, de 15 cm de llargada, sense dimorfisme sexual, molt semblant a la guatlla, que té el pit vermellós amb taques blanques i negres a cada banda.
griva cerdana
Griva Cerdana
© Michаel Frаnkis
Ornitologia
Ocell del l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 25 cm, amb les parts superiors castanyes, el cap i el carpó grisos i el pit d’un groc vermellós ratllat i tacat de negre.
Habita al nord i al centre d’Europa i a l’Àsia, i hiverna a l’Europa meridional, l’Àfrica i l’Àsia Menor
pardal de bardissa
Pardal de bardissa
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels prunèl·lids, de 15 cm, que té les parts superiors bru fosc amb llistes negres, el cap i les inferiors gris pissarra i el bec fi i fosc.
Nia a gairebé tota Europa, fins als Pirineus i el N de la península Ibèrica, i és comú a l’hivern a tota la Catalunya continental
Cercs
Vista del pantà de La Baells dins el terme de Cercs
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Berguedà estès a la dreta del Llobregat i al N de la ciutat de Berga.
Situació i presentació Limita Al SW els rasos de Peguera rasos del Mig, Rasets, serra de Corbera el separen de Castellar del Riu, i a l’W i el NW els mateixos rasos de Peguera el Pedró, 2067 m, baga de Segalers, coll d’Hortons, pla de Dalt, etc, ho fan del de Fígols Vell Per la banda de tramuntana, el terme de Cercs fa un llarg apèndix que es prolonga fins a tocar breument els límits de Vallcebre i Guardiola de Berguedà Per l’E, limita amb la Nou de Berguedà i, més cap al S, amb Vilada Finalment, per la banda SE, el terme de Cercs forma un altre apèndix Pedret a la banda esquerra del…
dodo
Ornitologia
Ocell no volador de l’ordre dels columbiformes, de la família dels ràfids, de la mida d’un gall dindi, amb el cos rabassut i les ales petites, endèmic de l’illa Maurici i extingit al segle XVII.
sarià
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels cariàmids, de 90 cm, que és de color brunenc a les parts superiors, blanquinós a les inferiors i presenta un plomall dret a la base superior del bec.
Té les potes i el coll llargs i el bec ample i amb l’extrem ganxut S'alimenta d’insectes, petits rèptils i baies Habita a les regions estèpiques del Paraguai
pardal roquer
Pardal roquer
anis iNaturalist (cc-by-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ploceids, de 14 cm, que és de color gris bru, ratllat de bru fosc, amb les parts inferiors més pàl·lides i té una taca groga difosa al pit.
Habita en indrets rocallosos, pedregars, runes, etc, al S de França, a tota la península Ibèrica, a la Itàlia peninsular, al S dels Balcans, a les illes mediterrànies i al N d’Àfrica
mussol banyut
mussol banyut
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes
, de la família dels estrígids, de 35 cm, que té les parts superiors tacades d’ocraci i bru grisenc, les inferiors ocràcies amb llistes fosques i presenta dos plomalls erèctils al cap.
És migrador parcial Habita a tot Europa, fins als 68ºN És comú a la Catalunya continental i migratori rar a les Illes