Resultats de la cerca
Es mostren 2411 resultats
Formentor
Formentor
© Fototeca.cat
Península d’uns 12 km de llargària i 3 d’amplària, a la part més septentrional de Mallorca, dins el municipi de Pollença.
Formada per l’extrem oriental de la serra de Tramuntana, on apareixen una sèrie d’imbricacions disposades de SW a NE que són tallades oblícuament per la línia de costa, cosa que dóna lloc a una gran riquesa d’articulacions en les quals es combinen els caps, amb espadats espectaculars punta de la Nau, illot des Colomer, el Pal, punta de sa Font Salada, cap de Catalunya, cap de Formentor , extrem oriental de la península, dominat pel far de Formentor i entrants amb cales d’arena cala de vall de Bóquer, cala Figuera, cala en Gossalba, cala Murta, i cala del Pi de la Posada, que…
Squillace
Localitat
Localitat de la província de Catanzaro, a la Calàbria, Itàlia.
És situada al golf homònim, a la mar Jònica entre el cap Rizzuto i la Punta Stilo Antiga colònia grega, fou seu episcopal des del segle V Prop seu sorgí el monestir de Vivarium, fundat per Cassiodor Els normands la convertiren en comtat i hi bastiren un castell El 1296 fou presa per Roger de Lloria Posteriorment constituí el títol de principat de Squillace
skeleton

Skeleton
Esport
Esport de gel, creat el 1901, en el qual els corredors baixen una pista peraltada de menys d’una milla de longitud, ajaguts, de bocaterrosa, sobre un giny monoplaça d’uns 50 cm de llargada i uns 40 cm d’amplada (skeleton) que descansa sobre dos patins d’acer que llisquen sobre el gel.
Els corredors porten un casc de protecció al cap, guants amb proteccions metàlliques, colzeres, genolleres i unes punxes d’acer a la punta de les botes per a frenar i dirigir el petit trineu Es poden aconseguir velocitats màximes d’uns 150 km per hora al final de la pista Fou esport olímpic en els jocs del 1928 i el 1948, al Cresta Runx de Sankt-Moritz
Eduard Mirapeix Vicens

Josep Maria (esquerra) i Eduard (dreta) Mirapeix Vicens
CLUB VASCONIA
Altres esports de pilota o bola
Pilotari.
Soci del Club Vasconia, en la posició de davanter es proclamà campió d’Espanya de cesta punta nou vegades amb Antoni Amat 1961 i amb el seu germà Josep Maria 1962, 1964-70, amb qui també assolí l’or olímpic 1968, dues Copes del Món 1966, 1969 i tres subcampionats del món 1962, 1966, 1970 Es retirà el 1977 El 2010 rebé el premi Pelotarien Batzarra
Bartolomeu Dias de Novaes
Geografia
Història
Navegant i explorador portuguès.
Joan II de Portugal li encarregà la continuació de les exploracions de la costa africana Vorejà 1487 la punta meridional d’Àfrica, que batejà amb el nom de Cap de les Tempestes , anomenada més tard, per Joan II, de Bona Esperança El 1497 acompanyà Vasco de Gama a l’Índia, i el 1500 anà al Brasil en una expedició, durant la qual morí en un naufragi
Manuel Balet Crous
Altres esports de pilota o bola
Pilotari.
Jugador de cesta punta, fou el fundador de la Federació Catalana de Pilota 1924, que presidí fins el 1934 i, posteriorment, entre el 1939 i el 1943, càrrec que simultaniejà amb la presidència del Club Vasconia També fundà la Federació Espanyola de Pilota 1927, i fou president de la Federació Internacional de Pilota Basca Des del 1954 fins a la seva mort en fou president honorari
Joan Albiol
Futbol sala
Jugador de futbol sala.
Ala punta que destacà al Club Futbol Sala Aiguafreda La temporada 1986-87 fitxà pel Futbol Club Barcelona, any que es refundà aquesta secció del club blaugrana Guanyà la Copa del Rei 1988, 1989 i la Recopa d’Europa contra l’AC Roma 1990, competició organitzada llavors de manera oficiosa Fou el capità de l’equip al final de la dècada dels vuitanta i inici dels noranta
Sant Lluís
Sant Lluís, a Menorca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Menorca, situat a la zona sud-oriental de l’illa, sobre la planura miocènica, trencada per barrancs i torrenteres intermitents, que desemboquen en una costa alta i retallada per les puntes des Rafalet, el morro d’en Bruixa i el cap d’en Font i les cales i platges de s’Algar, sa Punta Prima, Alcaufar, Biniancolla, Binibeca, Binisafúller i Biniparratx.
L’illa de l’Aire, de 1400 m de longitud i dotada d’un far, és l’illot més important, situat al vèrtex marítim del terme El paisatge rural resta configurat per formacions boscanes d’alzines, ullastres i sotabosc 121 ha El 1982 la superfície útil era de 2532 ha el 75,8% del terme de les quals es cultivaven 1566 ha el 61,8% de la terra útil amb predomini dels cultius herbacis 1452 ha, generalment farratge La ramaderia comprèn 346 caps de bestiar boví La terra és explotada en 48,7% pels seus propietaris, en 12,5% ho és en règim d’arrendament i en 38,8% en el de parceria La zona…
vall d’Anyescruces
Vall de Sobrarb, Aragó, dins la vall de Gistau.
Es troba al sud de la línia de crestes de la zona axial pirinenca des del pic d’Anyescruces 2834 m alt, termenal amb la vall de Benasc i amb la vall gascona de Claravi da, a la punta de Ledomeur, entre els massissos de Bachimala, Posets i Bagüenyola És drenada pel Cinqueta d’Anyescruces Prop la sortida de la vall hi ha el grup de bordes de Viadós
iberoinsular
Etnologia
Individu d’una raça euròpida mediterrània.
Es caracteritza per una curta alçada d’1,63 a 1,65 m, un cos esvelt i ben format, cap dolicocèfal, amb cara allargada i oval, nas prim i recte i de punta fina, ulls grossos i negres, llavis lleugerament gruixuts, pell blanca bé que sovint també bruna i cabells negres, sovint molt arrissats Aquests tipus humà s’estén pel sud de Rússia i per totes les illes de la Mediterrània
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina