Resultats de la cerca
Es mostren 2737 resultats
Lydia Pena París
Handbol
Esquaix
Jugadora d’handbol i esquaix.
Milità en el Rancho Castelldefels 1976-87 i guanyà la primera Copa de la Reina de l’handbol català 1980 Fou 41 vegades internacional amb la selecció espanyola i marcà 39 gols Posteriorment es dedicà a l’esquaix, guanyà dos Campionats de Catalunya i formà part de la selecció espanyola En aquest període fitxà pel Rancho Castelldefels per reforçar l’equip en les fases d’ascens a la màxima categoria Dirigí la selecció catalana juvenil d’handbol la temporada 1980-81 i el 1982 fou segona entrenadora de la selecció espanyola de promeses juvenils i cadets femenines Professionalment es dedica a la…
Carles d’Oms i de Sagarriga
Història
Baró de Corbera, per successió materna.
Procurador reial de Rosselló 1442 i capità del castell de Perpinyà 1430, càrrec en el qual succeí el seu pare Bernat d’Oms i de Saga En iniciar-se la guerra contra Joan II de Catalunya-Aragó intentà en va, com el seu cosí germà Berenguer V d’Oms i de Santapau, capità del castell de Cotlliure, d’auxiliar la reina Joana Enríquez, assetjada a la Força de Girona 1462 Durant l’ocupació francesa del Rosselló, mantingué el castell de Perpinyà pel rei de França Tanmateix, en acabar-se la guerra el 1472, fou un dels principals conjurats d’una revolta rossellonesa contra França
Galceran de Sentmenat i de Peguera
Història
Cavaller, senyor del castell de Santa Fe.
Fill segon de Berenguer I de Sentmenat Fou camarlenc de la reina Violant de Bar Lluità a Sicília fent costat als interessos dels reis Maria i Martí I 1393, que el recompensaren amb la senyoria de Pelagonia 1396 i la castlania de Tavi 1398 El 1399 assistí a Saragossa a la coronació del rei Martí I, que el féu cavaller i camarlenc i conseller seu el 1405 l’envià d’ambaixador a França i al papa i, finalment, el nomenà marmessor seu El 1419 fou diputat del general de Catalunya i el 1397 s’havia casat en primeres noces amb Elisabet de Rajadell, que li aportà el castell de Fals
Guillem de Vic i dels Arcs
Història
Política
Diplomàtic.
Senyor de Gallinera, Ebo, Xeresa i Alcòder i alcaid de Peníscola i Biar Fill i hereu de Ramon II de Vic Passà a Castella al servei de la reina Elionor, i amb l’infant Ferran de Castella assistí a la presa d’Antequera, i el 1412 a la batalla del grau de Sagunt contra els urgellistes Alfons IV el féu cambrer major, i estigué amb ell a Nàpols i a la conquesta de Marsella 1423 El 1433 es trobava a Sicília com a conseller del lloctinent, l’infant Joan El 1441 era mestre racional de València, i el 1444 fou enviat d’ambaixador a Castella
Juan Aldama
Història
Patriota mexicà, germà d’Ignacio Aldama.
Capità del regiment de cavalleria de la Reina, prengué part a la conspiració de Valladolid 1809 i a les juntes secretes de Querétaro i de San Miguel 1810 Fou un dels caps de la insurrecció antiespanyola amb Hidalgo i Allende L’endemà de l’aixecament 15 de setembre de 1810 fou nomenat president de la junta de San Miguel i dirigí una part de l’exèrcit insurgent L’any 1811 l’exèrcit fou derrotat per les tropes reialistes de Calleja a Aculco i a Puente Calderón en la retirada cap al nord, Aldama fou fet presoner a Acatita de Baján, juntament amb els caps de la insurrecció, i afusellat
Lluís Cornell i Cardona
Història
Senyor de la baronia d’Alfajarín, d’una família noble de Benasc establerta a la vall de l’Ebre.
Estigué al servei de Pere III de Catalunya-Aragó en la lluita contra Castella 1358-63, i de Martí l’Humà a Sicília Propens a les bandositats, la qual cosa el féu famós, lluità contra el comte de Foix i el vescomte de Castellbò, que obstaculitzaren el seu casament amb Blanca de Foix 1357 Es casà aleshores amb Brianda de Luna germana de la qui havia d’ésser la reina Maria de Luna, separada de Lope Ximénez de Urrea tanmateix, l’anullació del primer matrimoni, denegada el 1379, no fou aconseguida sinó el 1391, cosa que fou motiu, en aquests anys, de bandositats entre els Cornell i els Urrea
Luis Coloma
Literatura
Escriptor andalús.
Estudià dret, i entrà a la Companyia de Jesús 1873 Amic i deixeble de Fernán Caballero , la seva obra tendí cap a un realisme d’intenció moralitzadora Els contes que publicava a la revista El Mensajero del Corazón de Jesús donaren lloc a diversos reculls de Lecturas recreativas 1884-87, on, juntament amb la crítica de la bona societat de l’època, que havia de motivar també les novelles Pequeñeces 1890, un dels èxits més sorollosos de l’època, i Boy 1910, s’observava la tendència al pintoresquisme i a la reconstrucció històrica d’influència romàntica, visible igualment en novelles…
François Clouet
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, dibuixant i miniaturista.
Succeí el seu pare 1541 com a pintor del rei Francesc I Els dibuixos al llapis conservats sobretot a la Bibliothèque Nationale de París representen la part més important de la seva obra i determinaren un estil lineal en els retrats pintats Evolucionà vers un italianisme tizianià La Reina Elisabet d’Àustria, 1571, Musée du Louvre El tractament real que dóna al paisatge i el sentit decorativista dins la línia de l’escola de Fontainebleau es fan palesos en Dama banyant-se National Gallery, Washington i en El bany de Diana museu de Tours El Retrat de Pierre Quthe 1562, Musée du Louvre anticipa…
Gonzalo de Ayora
Historiografia
Història
Militar
Literatura
Historiador i militar castellà.
Capità de la guàrdia de Ferran II de Catalunya-Aragó reformà la infanteria amb la institució d’una guàrdia d’alabarders origen dels futurs terços Cronista oficial del regne de Castella 1501, redactà, en llatí, una història de la reina Isabel El 1503 escriví al rei, del Rosselló estant, una sèrie de lletres de gran interès per les dades que aporta, com a testimoni presencial dels fets, sobre la guerra contra Lluís XII de França Escriví una Relación de la toma de Mazalquivir , fruit de la seva participació en l’expedició contra Orà 1509, i Ávila del Rey Muchas historias dignas de ser sabidas…
Arnau Roger IV de Pallars
Història
Comte de Pallars (1427-51), fill de Ramon Bernat i Beatriu de Cardona.
Fou virrei de Sicília 1424 i es casà amb Joana de Cardona Pròdig i impulsiu, entrà en conflicte amb la reina Maria i amb la ciutat de Barcelona per raó dels seus deutes i les extorsions de què feia víctima la seva àvia Blanca També s’enemistà amb el seu parent i veí Joan de Foix, que envaí el Pallars 1435 en ajuda dels Bellera atacats per Arnau Roger El 1438, com a conestable de la corona, defensà la Vall d’Aran contra una forta escomesa francesa i després intervingué activament a les corts de Lleida 1440 El succeí el seu fill Hug Roger III
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina