Resultats de la cerca

Deriva de la vella contentio o disputació Al costat de la tençó real hi havia també la fictícia, quan un dels interlocutors —persona, animal o cosa— era simplement imaginat pel poeta Mer joc d’enginy i agudesa, la tençó debatia temes molt dispars i podia adoptar estils i usar termes ben diversos

La reacció elemental és dita unimolecular, bimolecular o trimolecular , segons que hi intervinguin una, dues o tres molècules L'ordre d’una reacció elemental homogènia és igual a la seva molecularitat, però l’ordre experimental d’una reacció real no dóna informació sobre la molecularitat de les reaccions elementals que tenen lloc

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, disputà les proves júnior i sènior de quatre amb timoner als Jocs Olímpics de París 1900 amb l’equip del club, aleshores anomenat Real Club de Regatas El seu germà Arnald escrigué el primer manual sobre la pràctica del rem editat a Espanya, Rem 1918

Migcampista que jugà a la UE Horta 1950-51, el CE Manresa 1951-52, la UE Sant Andreu 1952-53, l’Espanyol 1953-58, el Real Oviedo 1958-61 i acabà la seva trajectòria al CE Manresa Jugà 102 partits a primera divisió i anà convocat per la selecció espanyola en una ocasió

L’ús formal de δ x forneix una notació que permet la generalització de moltes relacions matemàtiques Per a una variable real x , és definida per les condicions de tal forma, que per a qualsevol x sempre satisfà Proposada per Dirac el 1930 com a preocediment heurístic, fou establerta rigorosament per Laurent Schwartz

Qualsevol punt A i la seva imatge A' són alineats amb un punt fix O anomenat centre d’homotècia , i els segments compleixen la relació k essent, per a cada homotècia, una constant real anomenada raó de l’homotècia Les homotècies transformen rectes en rectes, circumferències en circumferències i conserven els angles

Deixebla de Husserl a Göttingen, s’interessà en particular per l’aplicació de la fenomenologia als problemes de l’ontologia És autora de Zur Ontologie und Erscheinungslehre der realen Aussenwelt ‘Per l’ontologia i doctrina de l’aparença del món real exterior’, 1916, Die Zeit ‘El temps’, 1954, Das Sein ‘L’ésser’, 1957

Després d’un plet, originat el 1655 a la mort sense fills mascles del tercer comte, passà a una altra línia dels Lladró, i, a l’extinció d’aquesta 1670, passà als Sabata de Calataiud, comtes de Real i després als Azlor de Aragón, ducs de Vilafermosa i als Silva, ducs de Miranda

Collaborà a Archivo de arte valenciano , Las Provincias , Diario de Valencia , Boletín de la Real Academia de la Historia i El Obrero Setabense Publicà Curiosidades setabenses 1924-25, Guía histórico-descriptiva de la ciudad de Játiva 1925, Játiva biográfica 1931 i El valenciano en las escuelas y en la vida social 1918

Fou catedràtic d’agricultura a Burgos, director de l’Escuela Central de Agricultura des del 1856 i jardiner major del jardí botànic de Madrid Membre de la Real Academia de Ciencias, de Madrid És autor de nombrosos treballs sobre temes d’agricultura i inventor d’una arada que porta el seu nom