Resultats de la cerca

Centre comercial i turístic a 17 km de la costa Portimao Capital de la cora d’Ocsobona Algarve, el califa ‘Abd al-Raḥmān III en tolerà la independència en canvi d’un tribut anual 929 Taifa independent 1023, fou absorbida per la de Sevilla 1067 Fou novament independent enfront dels almohades 1147 Fou incorporada a Portugal 1249 Conserva una catedral gòtica i restes d’un castell morisc

El pla de Pena, a ponent del puig, recorda el nom del castell de Pena s XI-XIV és possible que el nom de Sant Amanç correspongui al titular de la seva església Segons una llegenda, en aquest indret hi hauria hagut un convent de monges molt visitat pel Comte Arnau Només hi ha un clap de rocs, sense restes visibles del castell ni de l’església

Es tracta d’una interessant construcció que es remunta al segle XI, a l’inici de la conquesta d’aquestes terres, i que domina un immens panorama, especialment del Pla d’Urgell Prop seu hi ha les restes de l’església romànica de Sant Vicenç s XII La torre, com han demostrat les excavacions, fou bastida damunt un antic poblat romà tardà o visigòtic

L’església parroquial de Santa Margarida la nova església és del 1806 era annexa de la de Sant Julià de Ceuró és esmentada ja el 839 Queden restes de l’antic castell de Pampe, que pertangué a la canònica de Solsona segle XIV-XV i al ducat de Cardona segle XVIII, i una casa senyorial Al segle XIX formà amb Ceuró el municipi de Ceuró i Pampe

La població s’aixeca sobre l’emplaçament d’un antic poblat etrusc una petita llenca de terra ficada dins una llacuna estesa entre les dues franges de terreny que uneixen el Monte Argentario amb la terra ferma Conserva restes etrusques i muralles del temps del domini castellà Extreu mineral de ferro del Monte Argentario La llacuna té fama pels nombrosos ocells de pas que la visiten

És situat al peu del cingle de la Cascalda, uns 30 m per sobre del Segre, prop de Sant Llorenç de Montgai S'hi han documentat un mínim d’onze ocupacions de curta durada, i les restes més importants trobades són una llar de foc entorn de la qual s’ha recuperat material arqueològic dispers en una superfície d’uns 25 m 2 i sense zones especialitzades

Nucli fundat al pla ja en època romana, a mitjan s II aC La seva situació denota una funció primordialment agrícola, però la presència d’un important conjunt de monedes i ceràmiques d’importació d’origen itàlic, i també de nombroses restes de fosa de metall, indica que també desenvolupà funcions de caràcter artesanal i comercial L’any 2006 s’inaugurà un centre d’interpretació del jaciment

La primera fase d’ocupació és datada a la meitat del segle II aC, i és una de les primeres villes agrícoles de l’Empordà, per bé que les restes arquitectòniques documentades pertanyen al període comprès entre la primera meitat del segle I aC i el final del segle II dC, moment en què fou abandonada Ha estat excavada des del 1981 per Josep Casas

Correspon a l’antiga Canisium fundada pels grecs esdevingué romana el 318 aC Fou un important centre llaner i de fabricació de ceràmica Seu d’un arquebisbat sota els bizantins Destruïda pels àrabs, fou reconstruïda pels normands Conserva restes d’època romana amfiteatre, arc de Trajà i del castell medieval La catedral, romànica, del s XI, té adossat un mausoleu de marbre de Boemond

Hi passa la carretera de Ripoll a Olot Una llegenda originada al s XIII afirma l’existència d’un drac en una cova propera, que el cavaller Dolcet vencé amb l’ajuda d’un mirall la fera hauria mort d’espant en veure-s’hi reflectida Les restes que hom considerava del drac es conservaren a l’ermita de Sant Eudald de Ripoll fins al s XIX