Resultats de la cerca
Es mostren 5210 resultats
Santalla de Bóveda
Temple situat en una construcció romana quasi subterrània del municipi de Begonte (Galícia).
Bé que el seu estudi ha presentat i presenta encara problemes, sembla que fou originàriament un temple pagà cristianitzat entre els segles IV i V de planta rectangular i amb columnes corínties al voltant d’una piscina central, conserva interessants pintures murals segles V-VI, de certes influències orientals i també pompeianes
Samòsata
Ciutat antiga
Antiga ciutat de la Commagena, a la ribera dreta del curs superior de l’Eufrates (actualment Samsat, uns 50 km al NW d’Urfa, Turquia).
Nus important de comunicacions en els períodes hitita i assiri, a l’època hellenisticoromana fou el centre polític de la regió Anomenada Flàvia en honor de Vespasià, recordada per les campanyes contra els perses en temps de l’emperador Julià, fou disputada pels bizantins i pels àrabs durant quatre segles VI-X
Al-Ruṣāfa
Ciutat antiga
Antiga ciutat del desert de Síria, 30 km al S de la riba dreta de l’Eufrates.
Esmentada en inscripcions assíries i a la Bíblia, fou anomenada s IV Sergiòpolis , a causa del sepulcre del màrtir Sergi, mort el 305 Abandonada al s XIII, se'n conserven ruïnes s VI de les muralles de l’església bizantina i d’un edifici que hom considera sobre la tomba del màrtir
Focea
Ciutat
Antiga ciutat jònica de l’Àsia Menor.
Fundada per atenesos i homes procedents de la Fòcida segle X aC, els seus habitants fundaren colònies a la Mediterrània occidental foceu Conquerida pels perses al segle VI aC, la ciutat decaigué, i els foceus emigraren en massa cap a l’Occident Fou conquerida pels romans i incorporada a la província d’Àsia
resveratrol
Química
Derivat de l’(E)-estilbè, és un estilbenoide (sovint anomenat incorrectament estilbè).
Es tracta d’una fitoalexina produïda de forma natural per diverses plantes quan pateixen l’atac de patògens com ara els bacteris o els fongs És un component del vi negre, ja que el raïm el produeix per defensar-se dels fongs Es ven com a complement alimentós, ja que té propietats antioxidants
Coblença

Plaça de la Ciutat Vella de Coblença, Alemanya
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat del land de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la confluència del Mosel·la i el Rin.
El seu emplaçament fa que sigui el centre comercial del land , amb un tràfic portuari molt important La seva indústria és derivada principalment de l’agricultura vi, pells, aliments, paper unes altres indústries són les de maquinària, de pianos i del vidre És també un centre turístic Encreuament de ferrocarrils i port fluvial
reciprocitat
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, funció en la qual només hi ha functius de la mateixa classe.
Constants en català l’existència de noms comptables — home, llaç, etc— exigeix l’existència de noms mesurables — llet, vi, etc—, i al revès o variables en català els neutres — això, allò , etc— exigeixen l’existència del masculí i el femení — aquest, aquesta etc—, però no al revès — blanc, blanca no tenen neutre—
bosc de Virós
Sector o indret
Jaciment arqueològic
Bosc del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), proper a les Bordes de Virós.
El bosc ocupa unes 2000 hectàrees d’alt valor paisatgístic i natural L’any 2022, s’excavà i rehabilità un forn de reducció del mineral de ferro de l’època romana segles III-VI En aquest jaciment, sembla que hi ha dos forns més i les restes d’alguns habitatges, encara per estudiar
Consell de la Croada
Història
Consell creat el primer terç del segle XVI, amb seu a Madrid, sota la presidència del comissari general de Croada, destinat a la recaptació i l’administració dels ingressos concedits a la monarquia hispànica per la butlla de la Croada.
Actuà també com a tribunal, tant en matèria de la butlla de la Croada, com, més endavant, també del Tribunal del Subsidi de Quarta , i de l’ excusat , les anomenades “tres gràcies” aquest tribunal fou substituït, per Ferran VI el 1750, per una direcció administrativa i un tribunal anomenat Comissariat de la Croada
Farinelli
Música
Cantant italià.
El seu nom autèntic era Carlo Broschi Esdevingut un dels castrats més cèlebres, actuà a la cort de Felip V d’Espanya El seu cant alleujà la malenconia patològica del rei, fet que li valgué recompenses i, en el regnat de Ferran VI, influència política Carles III el féu tornar a Itàlia 1759
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina