Resultats de la cerca

Fill de Joan Anton Martí Juntament amb ell i el seu germà Josep Anton, participà en l’alçament austriacista de Vic, el 1705 Fou tinent coronel de la Reial Guàrdia Catalana El 1713, juntament amb el seu amic Josep Moragull, acompanyà l’emperadriu Elisabet a Itàlia Aprofità el viatge per a intrigar a la cúria romana per tal d’assolir dispensa per al seu casament en canvi, prometé d’intervenir en la pacificació de Catalunya Per a assolir-la intentà, en tornar a Barcelona, de facilitar la victòria de Felip V, però, temorós d’ésser descobert, es passà al bàndol borbònic, juntament amb…

Filla de Josep Mainar i Pons , es formà a l’Escola Massana amb Miquel Soldevila Interessada per les noves aplicacions de la tècnica de l’esmalt, féu la primera exposició individual a Barcelona el 1957 Fou cofundadora dels Salons de Maig i d’Art Femení Guanyà el gran premi d’esmalt de la Bienal Hispanoamericana de Arte del 1956 i fou convidada a la mostra internacional de joieria del Victoria and Albert Museum de Londres 1961 Entre les seves obres sobresurt el frontal de l’altar major de Montserrat 1958 i també les sèries inspirades en Homer i en el Tirant lo Blanc Rebé també el premi de la…

Almirall britànic Fill del príncep Ludwig von Battenberg Ingressà en la Royal Navy 1913 i participà en la Primera Guerra Mundial Durant la Segona Guerra Mundial fou cap de les operacions aeronavals combinades 1942-43, i el 1943 fou nomenat comandant en cap de les forces aliades del SE asiàtic, on aconseguí la victòria sobre les forces nipones Fou virrei de l’Índia 1946 i governador general 1947-48 Nomenat primer lord de l’almirallat 1955 i cap de l’estat major naval 1955-59, el 1956 fou també almirall de la flota, i després cap de l’estat major de la defensa 1959-65 Morí en un…

Entrà a la península Ibèrica amb els exèrcits de Napoleó, serví d’espia a favor dels revoltats i romangué a Barcelona acabada la guerra El 1821 organitzà un complot republicà en aquesta ciutat descobert, fou condemnat a mort amnistiat, però, a última hora, es convertí en capitost absolutista Actuà a la Catalunya occidental i a Aragó conquerí i retingué el castell de Montsó al final del Trienni Constitucional obtingué una assenyalada victòria a Guadalajara, que li valgué, després del restabliment de Ferran VII com a rei absolut, l’ascens a general El 1825 organitzà una revolta…

Prengué el nom del personatge literari creat el 1855 per l’escriptor Ludwig Eichrodt, amb el qual personificà un tipus de petit burgès acomodatici, estret de mires i lleugerament grotesc Significà la transició entre el Romanticisme més exaltat i l’inici del realisme, com a reacció contra l’anterior idealisme transcendent En art correspon al primer estil victorià anglès i a l’estil Lluís-Felip francès, i es caracteritzà per l’eclecticisme, la simplificació de l’ornamentació i del mobiliari, i el gust per l’anècdota en la pintura, representada per Ferdinand Georg Waldmüller, Ludwig Richter,…

L’ajuda anglesa a holandesos i flamencs, la pirateria anglesa contra els vaixells que tornaven d’Amèrica i les lluites religioses foren les causes principals de la tensió política Els primers combats tingueren lloc entre Lizard i l’illa de Wight i el darrer encontre davant Gravelines Contribuí a la victòria anglesa, a més de la manca de coordinació entre l’esquadra i les tropes d’Alessandro Farnese, aquarterades a Dunquerke, la superioritat de maniobra dels vaixells anglesos, més lleugers i amb millor artilleria, i l’assot de diverses tempestes Alguns catalans participaren en l’empresa de l’…

Descendent d’una llarga família d’apotecaris que tingueren farmàcia oberta a Cardedeu des del s XVII, fou catedràtic de matèria farmacèutica al collegi de farmàcia de Sant Victorià 1830-43 i a la facultat de ciències mèdiques 1843-45 de Barcelona el 1845 fou nomenat catedràtic de farmàcia quimicoinorgànica Era membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, en la qual llegí diverses memòries científiques La collecció de pots de la farmàcia Balvey de Cardedeu fou llegada pel darrer descendent, Tomàs Balvey i Bas Cardedeu 1865 — 1955, a la vila, juntament amb el museu, l’arxiu i…

Deixeble de Joan Ametller i de Francesc Carbonell El 1802 aconseguí la tinció del cotó amb roig d’Adrianòpolis, tècnica fins llavors emprada únicament pels turcs El 1815 guanyà la càtedra de física i química del Collegi de Sant Victorià, de Barcelona Amb Piguillem i Yáñez impulsà el Periódico de la Sociedad de Salud Pública de Cataluña 1821, important en el progrés científic català Fou apotecari de cambra de Ferran VII i durant el Trienni Liberal hagué d’emigrar a França El 1824 tornà a la seva càtedra de Barcelona Publicà nombrosos treballs científics i fou membre de diverses…

Aquest antic santuari, edifici gòtic en ruïnes, es localitza al sud-oest de Roda, vora la Torre de Marcedo D’antic va pertànyer al monestir d’Ovarra, fins que l’any 1296 passà a Sant Vicenç de Roda Llavors l’abat Bernat de Sant Victorià d’Assan assignà al priorat d’Ovarra deu cafissos anuals de les rendes que tenien a la vall de Lierp i una vinya a Coscollola, terme de Graus, com a compensació per la pèrdua de les esglésies de Sant Jaume de la Pobla de Roda i Santa Maria d’Estet Es conserva una imatge de la Mare de Déu d’Estet a l’antiga catedral de Roda

El petit nucli de Magarrofes, ara despoblat, es localitza entre Vilacarle i les Cases de Sant Aventí, al quilòmetre 4 de la carretera local Els alous comtals a l’indret foren adquirits pel monestir d’Ovarra l’any 1004 Vers el 1076 el rei Sanç Ramírez confirmà la falsificació del comte Bernat que concedia a Ovarra el vilatge de Magarrofes El 1119 consta dins el domini jurisdiccional d’Ovarra El 1296 l’abat de Sant Victorià d’Assan concedí al priorat una part de les rendes de Magarrofes No es tenen notícies històriques de l’església del llogaret Es tracta d’una petita capella que té un absis…