Resultats de la cerca

Denominació corrent en el món del flamenc usada per a destacar el caràcter expressiu i tràgic d’alguns cantes i la dificultat més gran de la seva execució tonás, saetas, carceleras , martinetes , siguiriyas , etc La qualitat jonda del cante , relacionada principalment amb el mode frigi, té la seva explicació en l’antiguitat i el complex significat històric i multicultural andalús que se li agrega, o bé per la qualitat suposadament superior del cante gitano repecte a la resta d’estils

Establert a Mataró, collaborà a la revista “Galanies”, i fou un dels animadors del grup cultural El Racó Destacà com a novellista, amb un gran sentit de l’humor L’enterrament 1955, La insòlita aventura d’Elisenda Camprubí 1956, Celluloide ranci 1958, Diari d’un soldat 1958, Cara i creu 1960, entre d’altres Publicà també el recull de proses Calidoscopi de la ciutat blava 1959 i la monografia comarcal El Maresme 1959, i collaborà a Destino i a “Tele-estel”

De formació autodidàctica, fou director de l’editorial Seguí i dl“El Liberal” de Barcelona i fundà “El Ibérico”, “Las Carolinas” i “Barcelona Alegre” Fou un escriptor prolífic de poemes, narracions, drames i assaigs en castellà Mas allá de lo digno 1890, Anarquías 1897, Novelitas vulgares 1900, Alma social 1905, Los herederos de la gran tragedia 1917 i Niebla 1930, entre d’altres En català escriví el drama Càstig de Déu 1879, la comèdia Els vençuts 1903 i el monòleg Casadora 1916

Convertit al cristianisme, fou preceptor de Paulí de Nola i de l’emperador Gracià, durant el regnat del qual assolí el consolat 379 Gràcies a la seva facilitat versificadora ha deixat un gran nombre de poesies Liber eglogarum ‘Les èglogues’, Ephemeris ‘Efemèrides’, Parentalia ‘Les parentals’, etc La seva obra més important és el poema Mosella , narració en hexàmetres d’un viatge a través d’aquest riu, que per la riquesa de les seves descripcions fou comparat amb l’obra de Virgili pels contemporanis

Gran mestre de l’orde de Sant Joan 1476, defensà 1480 Rodes contra les forces otomanes Hostatjà després 1482 Ǧem, germà de Baiazet II Davant les pressions d’Innocenci VIII 1486 consentí que Ǧem fos transferit a Roma, a canvi del cardenalat concedit el 1489 i de la unió a l’orde de Sant Joan dels ordes del Sant Sepulcre, de Betlem, de Natzaret, etc Fou nomenat per Alexandre VI comandant en cap de la futura croada Expulsà els jueus de Rodes

Fou metge dels reis de Polònia i de França escriví un estudi clàssic sobre les malalties venèries 1736 Les seves idees anticontagionistes tingueren un gran ressò en el seu temps Es dedicà, d’altra banda, a l’estudi crític del Pentateuc, i en la seva obra Conjectures sur les Mémoires originaux dont il paroît que Moyse s’est servi pour composer le Livre de la Genèse , fou un dels primers a trobar en el Gènesi dues fonts distintes, l’elohista i la jahvista

Emigrà als EUA, d’on es feu ciutadà el 1919 Inicià la seva carrera literària en la premsa jueva de Varsòvia quan era estudiant de llengua i literatura hebrees Novellista i dramaturg, les seves nombroses obres les més notables de les quals són El déu de la ira , la peça teatral que causà gran escàndol en els medis jueus i el feu famós, la novella Els fills d’Abraham, 1942, i la trilogia Les tres ciutats, 1938 han estat traduïdes a diverses llengües

Conegut des del 1691 ja el 1694 era arquitecte del Sant Ofici Dirigí, sobre plans propis o de José Durán, les obres de la Colegiata 1695-1709 de Guadalupe, d’estructura bramantesca A la seva església de la Profesa 1714-20 de Mèxic, sobresurt la complexa ornamentació exterior obres seves són també el sobri convent del Corpus Christi 1724 i el gran edifici de la Inquisició 1733-37, tots dos a Mèxic És una de les grans figures del Barroc americà

Fou mestre de la Capella Júlia 1538 i cantor a la Capella Pontifícia 1539-50 a Roma El 1551 es traslladà a França, on fou cantor de la capella reial 1557 i mestre de capella del cardenal de Lorena Compongué uns 250 madrigals, d’estil simple i clar, que tingueren una gran influència i foren reeditats molt de temps És també autor d’unes 120 cançons, de 3 misses, d’un llibre de motets i d’un llibre de salms

Fundà la Casa de la Misericòrdia de Palma 1677 i la missió de l’Orinoco a Nova Granada 1678 fou assassinat pels indígenes Publicà Razones para convencer al pecador Barcelona s d i obtingué un gran èxit editorial a Catalunya amb Casos raros de la confessió 1a ed Palma 1670, nou reedicions fins al seegle XIX, traducció d’una obra castellana impresa a València el 1656 Se li atribueixen unes Profecies per als anys 1668-1720, prohibides per la Inquisició el 1706