Resultats de la cerca

Construïda cap al segle XVII, ha estat reformada i ampliada A més de la casa, consta de diversos edificis annexos, un molí i una gran bassa de murs de pedra Més tard, s'hi va afegir una capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat Inicialment era de la família Bassols i, posteriorment, fou la casa pairal dels generals carlins Borja de Riquer i Gallegos i Martí de Riquer i de Comelles, pare de l'artista modernista Alexandre de Riquer i Inglada

Membre del Club Natació Barcelona Fou vuit vegades campiona absoluta de Catalunya un cop en 100 m lliure 1958 i 400 m lliure 1956 i cinc cops en relleus 4 × 100 m lliure 1955-59 i un cop de gran fons com a guanyadora de la travessia del Port de Barcelona 1958 També millorà els rècords catalans de 200 m i 400 m lliure el 1956 La federació catalana la distingí el 1965, a títol pòstum, amb una medalla especial

S’inicià a Ràdio Barcelona de la Cadena SER 1984, però ha desenvolupat gran part de la carrera en mitjans televisius Ha estat reporter, presentador i editor de nombrosos programes de Televisió de Catalunya, on ha cobert esdeveniments com el ralli París-Ciutat del Cap o les proves de salts de natació dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, i ha retransmès partits de futbol del FC Barcelona Ha estat presentador de programes com Esport Club i Zona Champions , al canal Esport3

Practicà diversos esports, especialment la natació, seguint les petjades del seu pare Joan Vergé El 1969 obtingué el títol de monitora del collegi català d’entrenadors, el d’auxiliar de la federació espanyola i el de socorrista d’aquesta mateixa federació El 1981 entrà a formar part del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona, on desenvolupà una gran tasca, especialment en favor de l’esport femení El 2009 rebé el premi Dona i Esport Mireia Tapiador de l’Ajuntament de Barcelona

S’inaugurà el 1986, i des de l’any 2005 forma part del complex Gran Pallars, juntament amb l’estació d’esquí d’Espot El pic de l’Orri 2440 m és el sostre de l’estació Té 44 km esquiables amb 33 pistes per a l’esquí alpí i 15 km per a l’esquí de fons Les installacions ofereixen espai per a la pràctica del mig tub, boarder cross i una zona de freestyle al Pla de l’Olla

Fou pioner i especialista del billar de fantasia S’inicià a la seva població natal i al cafè de l’Aliança del Poblenou, un cop es traslladà amb la família a Barcelona El 1932 es proclamà campió del món de billar de fantasia per primera vegada, títol que revalidà fins l’any 1965, i es convertí en el billarista més cotitzat del món El 1937 s’installà a l’Argentina, on feu una gran quantitat d’exhibicions, i el 1947 retornà a Barcelona

Competí en diverses proves automobilístiques fent de copilot del seu germà Jaume Formà part de l’escuderia Los Tiburones del Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, i establí el rècord d’Espanya del quilòmetre llançat en DU de 600 cc 1960 En la mateixa categoria, guanyà la Copa Internacional de Primavera 1961, el premi internacional del Pantano El Burguillo Àvila, el Gran Premi Internacional de Barcelona 1962, la Regata de Nadal del RCMB 1962, 1963 i el Trofeu Costa Brava 1963

Fou un del precursors del motociclisme a Catalunya i l’iniciador d’una nissaga vinculada al motociclisme Fou un dels creadors de la Penya Motorista Barcelona 1947 i impulsà diversos esdeveniments, com la Matinal pro Hospitals disputada a la muntanya de Montjuïc 1948, la Barcelona-Tarragona 1948 o la recuperació de la Pujada a l’Arrabassada 1949, que no es disputava des del 1932 També participà en la creació de les 24 Hores Motociclistes 1955 i del Gran Premi de Motociclisme 1956

Començà a jugar al Club d’Escacs Sant Boi i poc després s’incorporà al Club d’Escacs Barcelona El 1989 fou campió de Catalunya juvenil i subcampió català absolut El 1991 fou campió d’Espanya juvenil Formà part de la selecció espanyola a l’Olimpíada 1996 i al Campionat d’Europa per equips 1997 Guanyà l’Obert Internacional Actiu de Vallfogona de Balaguer en dues ocasions 1997, 2001 Obtingué el títol de Gran Mestre poc abans de la seva mort

Formada al Club Natació Igualada, al qual pertanyé fins el 1990, passà després al Club Natació Metropole, de Las Palmas de Gran Canària Amb l’Igualada fou campiona de Catalunya i d’Espanya de 100 m i 200 m braça el 1990 Amb el Metropole, fou campiona d’Espanya d’aquestes dues mateixes proves, tant als Campionats d’estiu com al d’hivern el 1991 Participà en els Campionats d’Europa júnior 1988 i en la Copa Roma amb la selecció absoluta 1990