Resultats de la cerca
Es mostren 1409 resultats
Craig Ellwood
Arquitectura
Arquitecte i enginyer nord-americà, de nom real John Nelson Burke.
El 1946 creà la seva pròpia empresa dedicada a ajudar els veterans de la Segona Guerra Mundial per a obtenir préstecs federals d’habitatge Especialitzat primer en el món de la construcció, estudià enginyeria estructural a la Universitat de Califòrnia 1946-48 i, quan encara no havia acabat la carrera, establí un estudi propi a la ciutat de Los Angeles La seva formació professional es concretà en la construcció en acer en un moment en què aquesta pràctica arquitectònica encara no s’havia estès a gran escala Ellwood s’interessà per l’arquitectura dels mestres europeus emigrats als EUA, com…
Frances Hamilton Arnold

Frances Arnold
Bioquímica
Bioquímica nord-americana.
Graduada en enginyeria mecànica i aeroespacial per la Universitat de Princeton 1979 i doctorada en enginyeria química per la Universitat de Califòrnia a Berkeley 1985, després de completar cursos de postdoctorat, el 1986 s’incorporà al California Institute of Technology, on ha dut a terme la seva carrera acadèmica i científica Ha esdevingut una pionera en la branca de l’ enginyeria genètica coneguda amb el nom d’ evolució dirigida , consistent en la simulació dels processos de selecció natural a través de la manipulació de proteïnes, especialment les que formen els enzims Ha orientat les…
República Centreafricana 2009
Estat
El 25 de gener es va fer pública la composició del Govern d'unitat, segons un dels acords adoptats en l'anomenat "diàleg polític inclusiu" celebrat al desembre del 2008, criticat per una part de l'oposició, la qual argumentava que continués com a primer ministre Faustin Archange Touadera Entre els més crítics amb el president Francis Bozizé, va destacar el Moviment d'Alliberament del Poble Centreafricà MLPC, dirigit per Martin Ziguélé, que defensava la necessitat de designar un primer ministre per consens Un segon punt dels acords de desembre, l'inici del programa de desarmament,…
La Revista Blanca
Publicacions periòdiques
Revista de sociologia, ciència i art que feren aparèixer Joan Montseny (Federico Urales), Teresa Mañé (Soledad Gustavo) i Frederica Montseny a Barcelona (1 de juny de 1923 a 15 d’agost de 1936), primer quinzenal i a partir del 15 de novembre de 1933, setmanal.
Fou presentada com a segona època de la revista d’igual títol de Madrid 1898-1905 i es convertí en la publicació teòrica anarquista de més llarga durada del país Hom hi definí un anarquisme pur o filosòfic, força crític envers el sindicalisme de la CNT i, a partir del 1930, hom hi defensà la FAI sense, però, identificar-s’hi del tot Entre els collaboradors més regulars i valuosos figuraren Max Nettlau que hi oferí part de les seves recerques històriques sobre el temps de la Primera Internacional, Adrián del Valle amb escrits fonamentalment literaris, Charles Malato que hi féu una…
António de Oliveira Salazar
Història
Estadista portuguès.
Professor d’economia política i diputat 1921, defensà la concepció clàssica de la moneda i de l’economia, basada en un pressupost equilibrat que evités la inflació i el dèficit Catòlic conservador, fou influït per les doctrines polítiques integristes i pel pensament de Charles Maurras Es declarà nacionalista, antimarxista i partidari d’una societat corporativista i paternalista, en la qual els treballadors havien d’estar associats als terratinents i als empresaris El cop d’estat del 1926 el féu ministre de finances, però dimití poc després Cridat novament pel president Carmona…
Josep Subirà i Puig
Escultura
Escultor.
Es formà a l’Escola de Belles Arts i als tallers dels escultors Apelles Fenosa, Enric Monjo i Charles Collet, on aprengué talla i modelatge També treballà en orfebreria Les seves primeres obres foren en terra cuita, fins que el 1952 s’inicià en la talla del marbre, la pedra i la fusta, que es convertí en el material predominant de la seva obra Molt personal de la seva producció artística és l’aprofitament de les peces dels tonells, que manipula i articula amb tècniques pròpies gràcies a les quals obté peces tridimensionals d’una gran expressivitat pel ritme espacial i la força…
Jordi Bosch
Teatre
Cinematografia
Actor.
Procedent del teatre independent, debutà professionalment amb Mort accidental d’un anarquista 1981, de D Fo Gran part de la seva carrera es vincula al Teatre Lliure, on ha treballat en muntatges com Al vostre gust 1983, de Shakespeare, Un dels últims vespres de carnaval 1985, de Goldoni o L’hort dels cirerers 2000, de Čekhov, tots ells dirigits per L Pasqual, L’Hèroe 1983, de Rusiñol Les noces de Fígaro 1989, de Beaumarchais, en les versions realitzades per F Puigserver, o el treball que li valgué el reconeixement definitiu, El barret de cascavells 1994, de Pirandello, dirigit per L Homar,…
Nicolas Cage

Nicolas Cage (2018)
© Moritz Barcelona - Festival de Cinema de Sitges
Cinematografia
Nom artístic de Nicolas K. Coppola.
Nebot del director Francis Ford Coppola , a l’inici de la seva carrera es canvià el nom i treballà amb ell en papers secundaris a Rumble Fish 1983 i Cotton Club 1984, i protagonitzà Peggy Sue Got Married 1986 Es convertí en un dels més sòlids actors de la seva generació Vampire’s Kiss R Bierman, 1988, Moonstruck N Jewison, 1987, Wild at Heart D Lynch, 1990, Honeymoon in Vegas A Bergman, 1991, Red Rock West J Dahl, 1993 i Kiss of Dead B Schroeder, 1995 Obtingué l’Oscar del 1995 al millor actor per Leaving Las Vegas , de M Figgis Posteriorment intervingué, entre d’altres, a The Rock M Bay,…
Ernest Bai Koroma
Política
Polític de Sierra Leone.
Graduat el 1976 a Freetown, fou professor d’ensenyament secundari fins el 1978, any que inicià una carrera d’èxit com a agent d’assegurances que el portà al capdavant de Reliance Insurance Trust Corporation Ritcorp, de la qual fou director general del 1988 al 2002 El març d’aquest any esdevingué líder de l’All People’s Congress APC, el principal partit opositor de Sierra Leone, però perdé en les eleccions presidencials del maig davant Ahmad Tejan Kabbah A causa de disputes internes, el 2005 abandonà breument el lideratge de l’APC, però el tornà a recuperar el mateix any En les eleccions…
Gustavo Dudamel

Gustavo Dudamel
© Mathias Bothor / San Francisco Symphony
Música
Director d’orquestra veneçolà.
Es formà en l’àmbit de l’ambiciós projecte Sistema de Orquestas Juveniles e Infantiles de Venezuela que rebé el premi Príncipe de Asturias de les arts 2008, on estudià violí, composició musical i, a partir del 1996, direcció d’orquestra El 1999 fou nomenat director de l’Orquesta Sinfónica de la Juventud Venezolana Simón Bolívar, sota el mestratge del seu fundador, José Antonio Abreu Es donà a conèixer el 2004 en guanyar el concurs de direcció Gustav Mahler L’any següent debutà als Proms festival de concerts d’estiu de Londres i dirigí, per primera vegada, les orquestres filharmòniques d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina