Resultats de la cerca

Després de passar pel Durango, l’Alavés, el Barakaldo i el Valladolid, amb aquest a primera divisió 1951-53, fitxà pel FC Barcelona la temporada 1953-54 Pertanyé al club blaugrana fins a l’edició 1955-56 Posteriorment jugà al Comtal, fins el 1958 Suplent de Ramallets al primer equip barcelonista, disputà només vuit partits en tres temporades

Defensa, la temporada 1973-74 fou cedit pel Real Madrid al Nàstic de Tarragona, on jugà 34 partits Posteriorment, fitxà pel RCD Espanyol 1977-82, on jugà 91 partits de Lliga Fou internacional amb Espanya en una ocasió

S’inicià en els equips inferiors del Vilobí, i aviat passà al FC Barcelona Fou cedit al Ceuta i al Mataró i la campanya 2002-03 retornà al Barcelona B La temporada següent accedí a la plantilla del primer equip del Barça Hi romangué sis temporades, fins a l’edició 2008-09, i disputà 24 partits Fou tres vegades campió de Lliga 2005, 2006, 2009, una de la Copa del Rei 2009, dues de la Lliga de Campions 2006, 2009, dues de la Supercopa d’Espanya 2005, 2006 i tres de la Copa Catalunya 2003, 2004, 2006 La temporada 2009-10 defensà la porteria del Girona FC, a segona A, i a continuació es retirà…

S’inicià a l’Olímpic la Garriga i també jugà al Granollers i a l’equip amateur del FC Barcelona Tot seguit passà a segona divisió amb la UE Figueres 1990-92, el Rayo Vallecano 1992-93 i el RCD Espanyol 1993-94, amb el qual es proclamà el porter menys golejat de la categoria Ascendí a primera Jugà a l’Espanyol fins a l’edició 1998-99, fou capità de l’equip i la temporada 1997-98 obtingué el Trofeu Zamora Posteriorment jugà amb l’Atlético de Madrid 1999-2002, amb el qual perdé la final de Copa 2000, i amb l’Elx 2002-03 Finalitzà la carrera de nou a l’Espanyol 2003-04, la porteria del qual…

Jugà al CE Europa 1921-25, amb el qual es proclamà campió de Catalunya i subcampió de la Copa d’Espanya de l’edició 1922-23 En deixar l’equip gracienc jugà sis temporades amb l’Iberia SC de Saragossa 1925-31, les tres darreres a segona divisió Defensà la porteria de la selecció catalana en una ocasió

El 2003 accedí a la presidència del CE Europa i hi romangué fins el 2007 El 2011 passà a ser vicepresident de la federació catalana, com a responsable de l’Àrea d’Infraestructures, a la junta presidida per Andreu Subies

La temporada 1967-68 ingressà a l’Atlètic Catalunya procedent de l’Hernani En fusionar-se els dos filials barcelonistes, Atlètic Catalunya i Comtal, i crear-se el Barcelona Atlètic passà a jugar en aquest equip la temporada 1970-71 En la següent campanya, 1971-72, el FC Barcelona el cedí al CE Sabadell, a primera divisió Posteriorment formà part del Saragossa durant onze temporades 1972-83

Format al planter de l’Athletic Club de Bilbao, el 2002 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol Durant dues campanyes 2002-04 defensà la porteria de l’Espanyol B, i a continuació jugà cedit a l’Eibar La temporada 2005-06 passà al primer equip, on s’estigué dues campanyes Disputà 23 partits de Lliga, fou campió de la Copa del Rei 2006, de la Copa Catalunya 2006 i finalista de la Copa de la UEFA 2007

Començà a l’infantil de l’Europa i després jugà a la Unió Esportiva Lleida 1929-31, Patria de Saragossa, Logronyo i Sants 1932-33 La temporada 1933-34 fitxà pel Girona, amb el qual quedà campió de grup de tercera divisió i ascendí a segona divisió Continuà amb el Girona en aquesta categoria la temporada 1934-35 L’estiu del 1935 fou traspassat al FC Barcelona juntament amb el seu company Domènec Balmanya i formà part del club blaugrana dues temporades Participà en la gira que l’equip blaugrana realitzà a Mèxic l’estiu del 1937, en plena Guerra Civil Espanyola, i s’hi exilià Defensà la porteria…

Format a les categories inferiors del FC Barcelona, després de passar pel Barcelona Atlètic ingressà al primer equip la temporada 1979-80 Disputà tres partits i retornà al filial, on jugà fins el 1984, exceptuant una cessió a l’Europa l’edició 1981-82 Després jugà al Calvo Sotelo 1984-85, Logronyès 1985-89, Sabadell 1989-91 i Europa 1991-92 Les dues últimes temporades amb el Logronyès actuà a primera divisió i superà l’aleshores rècord d’imbatibilitat a camp propi 9 partits que ostentava Zubizarreta