Resultats de la cerca
Es mostren 7174 resultats
Sant Andreu del castell d’Oliana
Art romànic
Situació Vista de llevant d’aquesta notable església, restaurada l’any 1978 ECSA – E Pablo Aquesta església es troba al costat de les ruïnes del castell i l’antic poble d’Oliana Mapa 34–11291 Situació 31TCG595609 L’itinerari per arribar-hi és el mateix que mena a les restes del castell JAA Història La primitiva població d’Oliana era situada sobre el turó on hi ha les restes de l’antic castell d’Oliana i l’edifici de l’antiga església parroquial dedicada, com l’actual, a sant Andreu El lloc és esmentat l’any 919, en què Asner i la seva muller Glaseca venen a Rangefred dues cases que tenien “…
Sant Martí de la Torre de Cabdella, abans de Ballmoll
Art romànic
Situació Església molt singular constituïda per una nau molt alta, a manera de torre truncada, i un absis amb arcuacions llombardes adossat al mur de llevant ECSA - A Roig Aquesta antiga parròquia, avui esdevinguda capella, és situada a la riba dreta del Flamicell, uns 300 m abans de l’entrada del poble de la Torre de Cabdella, i just en l’encreuament de la pista que porta als pobles d’Astell, Oveix i Guiró Mapa 33-10214 Situació 31TCG338978 Per tal d’accedir-hi cal seguir la carretera que va de Senterada a Cabdella fins aquesta cruïlla, on un petit pont travessa el Flamicell i ens acosta a…
Santa Maria d’Aler (Benavarri)
Art romànic
Situació Façana de migdia d’aquesta església d’estil a mig camí entre el romànic i el gòtic ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és al cim del turó que centra la població d’Aler, situada a ponent de Benavarri, al vessant occidental de la serra de Sant Salvador Mapa 31-12 288 Situació 31TBG873657 El poble d’Aler és a uns 5 km de Benavarri per la carretera N-1311, que d’aquesta darrera població mena a Barbastre JAA-JBP Història El lloc d’Aler fou conquerit i organitzat vers mitjan segle XI per un cavaller dit Guifré Salla que estava al servei de Ramir I d’Aragó-Ribagorça i d’…
Verge de Taüll desapareguda (la Vall de Boí)
Art romànic
Imatge d’una Verge representada dempeus i amb els palmells de les mans vers l’espectador Arxiu Mas Coneixem l’existència d’aquesta marededéu a partir d’una fotografia clixé MAC 33 297 que fou publicada en el Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona 1932, vol II, pàg 137 per l’autor de l’article que feia referència a la peça en qüestió Folch i Torres, 1932, vol II, pàgs 136-137 Tot el que es coneix de la peça és recollit per R Bastardes 1980b, pàgs 131-136, el qual l’adjudica al taller d’Erill L’any 1928, segons aquest autor, la imatge va ser descoberta a París per…
Sant Pere d’Aós de Civís (Anserall)
Art romànic
Situació Església molt transformada en la seva capçalera, que conserva encara restes de l’absis semicircular i els murs, amb finestres d’època romànica, a la qual s’afegí el porxo, recentment restaurat ECSA - JA Adell El poble d’Aós és situat sobre un petit turonet a la part de tramuntana del terme municipal, on conflueixen O el riu d’Aós, o de Saturia, amb els torrents d’Avellà i d’Enclar Queda al mig de la vall de Saturia al peu de la serra d’Enclar, que fa de termenal de les parròquies d’Aós i Andorra L’església parroquial és situada al cim del poble Mapa 34-9182 Situació 31TCH718079 S’hi…
Santa Maria d’Eroles (Tremp)
Art romànic
Situació Sector est amb l’absis totalment transformat per l’obertura de la porta d’accés i un modern campanar a sobre ECSA - J A Adell L’antiga església parroquial d’Eroles és situada al costat de ponent del nucli urbà d’aquest poble semiabandonat, que es troba a uns 6 km de la carretera de Tremp a Fígols de la Conca JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG199715 Història L’any 998 es documenta la consagració d’una església dedicada a sant Pere apòstol i construïda prop de la vila d’Eroles, que com s’explica en la monografia corresponent, s’ha d’identificar amb l’església de Sant Pere de Fígols,…
Joaquim Collar i Serra
Militar
Militar i pilot d’aviació.
Fill de Luis Collar Moraza, militar destinat a la fortalesa de Sant Ferran de Figueres, i de la mestra darniuenca Margarida Serra i Capalleras L’any 1921 inicià la seva carrera militar ingressant com a soldat de cavalleria al Regiment de Dragons Numància núm 11, amb seu a Barcelona Aquell mateix any marxà a l’Acadèmia de Cavalleria de Valladolid, on es llicencià amb el grau d’alferes L’any 1923, a divuit anys, fou destinat al Marroc, on participà en accions de guerra contra les tropes d’Abd el-Krim, en el marc de la guerra del Marroc, i formà part, primer, del Regiment de Caçadors d’Alfons…
planxament
Indústria tèxtil
Operació d’acabament que té per objecte allisar les peces de vestir de teixit o gènere de punt, fent desaparèixer les arrugues i, eventualment, conferint-los una lleugera lluentor.
El planxament pot ésser efectuat a mà, amb una planxa domèstica, o amb planxadores o premses de planxar escalfades elèctricament o amb vapor Certes planxadores industrials tenen la forma de la peça que hom vol planxar colls, punys, etc, i existeixen també maniquins de vapor per a planxar El planxament permanent va precedit d’una impregnació del gènere amb un precondensat de resina sintètica que s’acaba de condensar per mitjà de la calor, la qual cosa dóna estabilitat als efectes obtinguts
paràsit
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 45 a 58 cm, que tenen la base superior del bec coberta de cera carnosa, els peus amples, ben palmejats, i els dits amb ungles fortes i corbes.
Hom els anomena així perquè acostumen a empaitar els altres ocells marins fins a fer-los regurgitar els aliments, obligats per la por, que arrepleguen i engoleixen al vol Tots ells són de colors foscs El paràsit gros Sskua cria a l’Àrtic i a l’Atlàntic, i el paràsit cuaample Spomarinus , el paràsit cuapunxegut Sparasiticus i el paràsit cuallarg Slongicaudatus , només a l’Àrtic i a l’Atlàntic nord Tots ells són ocasionals i més o menys rars a la Mediterrània
optrònica
optrònica Sistema telemètric a base d’un làser muntat sobre un vaixell de guerra
© Fototeca.cat
Militar
Concepte que engloba el conjunt de tècniques i dispositius optoelectrònics ( optoelectrònica
) que tenen aplicació per a fins militars.
Entre els més significatius hi ha els làsers, que hom utilitza per al marcatge i illuminació de fitons en el guiatge de míssils i en sistemes de punteria per a canons de tir automàtics, en telemetria i en l’avaluació del tir d’artilleria i l’efectuat des de tancs els detectors d’infraroigs per a l’orientació de la navegació i del foc els aparells de visió nocturna i els aparells d’imatgeria electrònica els simuladors de vol i de foc, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina