Resultats de la cerca

La Vall Ferrera apareix com una zona de feudalització tardana, on les comunitats vilatanes lliures, aliades amb l’església d’Urgell, resisteixen als intents d’imposició de la senyoria protagonitzats per la família de feudataris del comte, els descendents de Guitard de Vallferrera Ficapal, Tedball… Aquest intent d’imposició de lligams feudals té un símbol el castell de Tírvia —conegut significativament amb el nom de Trencavies—, alçat contra la voluntat popular en un nus de comunicació de primera magnitud i en un centre d’intercanvis que uneix tres valls Entre el 1095 i el 1122 els homes de…

Hom creu que el concepte deriva del dret de sufragi que aquests bisbes tenien al sínode metropolità, o també perquè no podia ésser consagrat sense el permís o sufragi del metropolità

El 1356, per encàrrec d’Innocenci VI, intentà de posar pau entre els reis Joan de França i Eduard III d’Anglaterra, sense èxit Féu costat a Urbà V en l’intent de restablir la seu pontifícia a Roma 1367

Mercedari, exercí diversos càrrecs importants de l’orde prior del convent de Santa Eulàlia de Barcelona, provincial d’Aragó 1625-29 i general de l’orde 1629, i també càrrecs polítics president de la generalitat de València 1628 i ambaixador del rei per a rebre Marianna d’Àustria Costejà la impressió de les butlles i els decrets referents a l’orde, el volum segon de la Crónica general de l’orde i Conquista de la Nueva España

Figura cabdal en la cristianització de la Gàllia, fou popularitzat per tot l’Occident per la biografia novellada de Sulpici Sever Una llegenda segons la qual, quan era soldat, compartí la capa amb un pobre ha influït gairebé tota la iconografia que hi fa referència La seva popularitat a Catalunya es reflecteix en l’onomàstica i en la toponímia És un dels primers cristians no màrtirs venerat com a sant La seva festa se celebra l’11 de novembre La famosa espasa de Sant Martí —del segle XIII, al bocal de la qual és representat el sant—, vinculada a la llegenda del drac de Vilardell…

La seva festa consta ja en els oracionals visigòtics i en especial en el de Tarragona La història del seu martiri es troba plasmada gràficament en un sarcòfag del s XII del monestir de Sant Hilari de Carcassona Li són dedicades un mínim de seixanta esglésies i capelles a la Catalunya Vella, unes vint de les quals a la diòcesi d’Urgell, on sembla que el culte s’estengué gràcies al gran monestir de Sant Serni o Sadurní de Tavèrnoles, vuit a la diòcesi d’Elna, dotze al bisbat de Girona i deu al bisbat de Vic, entre les quals la que fou primera església de la ciutat de Vic després de la catedral…

Sembla ésser el primer que, després de la invasió sarraïna, reuní les dignitats abacial i episcopal Estigué en excellent relació amb la cort franca, a la qual acudí almenys el 939, a Breisach Baden, i el 944, a Laon, i de la qual obtingué diversos preceptes per a Ripoll, Sant Cugat, Sant Pere de Rodes i, potser, per a Vic En ocasió del seu viatge del 939 degué prendre notes per a la confecció d’una Crònica dels reis francs , redactada en 939-940, que només s’ha conservat en versió àrab, pel fet d’ésser dedicada a al-Hakam, fill del califa ‘Abd al-Raḥmān III Probablement ell mateix la dugué a…