Resultats de la cerca

Fill d’ Ermengol IV Casat el 1095 amb María Ansúrez, filla del comte Pedro Ansúrez, senyor de Valladolid, passà la major part del seu regnat lluny del comtat, el govern del qual deixà a mans del vescomte Guerau II de Cabrera No participà, segons sembla, personalment en la primera presa de Balaguer 1101 i trobà la mort, combatent els almoràvits, a Moyeruca , lloc que ha estat identificat amb Mollerussa

Estudià a París a l’Ecole des Chartes Des del 1903 fou director del museu d’escultura comparada de París Dedicà atenció a l’arquitectura de l’orient català en Monuments d’architecture gothique en Grèce 1897, L’art gothique et la renaissance en Chypre 1899, Villes mortes du moyen âge 1920 i deixà treballs i estudis sobre l’arquitectura gòtica a Espanya, a França i a la Gran Bretanya

És autor del Glossarium ad scriptores mediae et infimae latinitatis 1678, on recorre sovint als texts medievals dels Països Catalans editats o fets copiar per Pere de Marca i Baluze L’obra ha estat renovada mitjançant l’"Archivum Latinitatis medii aevi”, o “Bulletin Du Cange” Fou el primer a tractar críticament temes com la Historia Byzantina 1680, i deixà un Glossarium ad scriptores mediae et infimae graecitatis 1688

Protonotari apostòlic i governador de Roma, Alexandre VI el nomenà arquebisbe de Reggio de Calàbria 1497 i cardenal 1500 En 1500-08, fou legat a latere davant dels reis d’Hongria on li fou atorgada la diòcesi de Veszprén i de Polònia Fou també home de confiança de Juli II, el qual li concedí l’administració de la diòcesi de Messina 1510 i la legació de Bolonya, on deixà grat record

Mercedari 1743, fou elegit arxiver del monestir del Puig En morir deixà més de quaranta volums manuscrits es destaquen Nierologio o Biblioteca genealógica de los religiosos del orden de Nuestra Señora de la Merced , Crisis cardenalicia y eminencias mercedarias , vides de sant Serafí, santa Marianna de Jesús i del venerable fra Joan Jofré Gilabert és autor també de Nobleza de Andalucía , Massamagrell i d’una Historia de Alcalá de Chivert

Fou alumne del collegi de Cordelles a Barcelona i estudià, després, humanitats El 1759 entrà a la Companyia de Jesús Arran de l’expulsió, residí a Ferrara, on fou ordenat de prevere És autor de Valencia , poema en tres cants 1704, i deixà inèdits El espíritu de las bellas artes , en tres volums, que combatia el tractadista d’estètica Esteban de Arteaga, i diverses poesies i traduccions de clàssics

Fou diputat a corts per les Balears, batlle de Palma i president de la Diputació Juntament amb JM Quadrado i Tomàs Aguiló, fundà “La Palma”, on publicà, amb el pseudònim Simón , poemesi narracions de caràcter humorístic i costumista, i la tertúlia La Dragonígera Deixà inèdites algunes comèdies moralitzants El error de muchos viejos , La crédula y el embustero , La ambición de mayorazgos i estrenà Mi dinero y mi mujer 1841

Establert a Barcelona des del 1488, tingué impremta pròpia des del 1491 utilitzà material de l’impressor Gherling, i els anys 1494 i 1495 treballà en competència amb Rosenbach Imprimí, entre altres obres, la Chirurgia de Guiu de Chaulhac en versió catalana 1492 i la versió també catalana de Francesc Alegre  de  Les Metamorfosis del poeta Ovidi 1494 Deixà inacabada la impressió del Tirant lo Blanc , que finalitzà Diego de Gumiel

Entrà com a directiu del Centre d’Esports de Manresa el 1994 El 1949 passà a formar part de la delegació de Manresa de la Federació Catalana de Basquetbol FCBQ A partir del 1954 entrenà la UD La Salle de Manresa Al final de la dècada de 1960 deixà la direcció tècnica i retornà a la delegació del Bages de la FCBQ Fou nomenat Històric del Bàsquet Català 1998

Practicà altres esports com la vela, el tir, la natació, el tennis i el waterpolo, i fou pioner de la medicina de l’esport a Catalunya Cinturó negre segon dan de judo, ocupà el càrrec de president de la Federació Catalana de Judo, que deixà en ser designat, el 1971, vicepresident primer de la Federació Espanyola de Judo Fou membre numerari de la Societat Catalana de Medicina de l’Esport