Resultats de la cerca

El procés descentralitzador permet de mantenir el control polític central tot donant una autonomia en determinats àmbits o aspectes de la gestió administrativa En els estats de dret anglès, la descentralització ha estat el fonament de la gestió pública i ha permès de potenciar el desenvolupament de les collectivitats locals Els estats basats en el dret administratiu francès tendeixen, per la complexitat i l’increment actuals de les funcions públiques, a superar el centralisme a través d’una descentralització geogràfica i funcional de l’aparell administratiu tot…

Per 118 vots contra 62, l’Assemblea de Parlamentaris del Consell d’Europa aprova el restabliment de totes les prerrogatives de Rússia, entre les quals el dret a vot L’Assemblea va sancionar Rússia el 2014 a causa de les intervencions a Crimea i a l’Est d’Ucraïna L’any 2017 Rússia va deixar de pagar la quota del Consell d’Europa El retorn com a membre de ple dret és en principi sense contrapartides, però tot i això, es considera un mal menor comparat a una sortida de Rússia del l’organisme

Amb el nom d' afidàvit hom designa un conjunt heterogeni d’actes, entre els quals cal citar declaració jurada, en el dret anglès i nord-americà, feta per un testimoni de càrrec declaració del capità d’un vaixell afirmant que no transporta més càrrega que la consignada dictamen de dos o més juristes sobre una determinada qüestió jurídica, especialment de dret internacional, que el jutge no està obligat a conèixer i que, per tant, cal que sigui objecte de prova en un procés, prova que és efectuada per mitjà de l’afidàvit

Fou professor de dret a Perpinyà, on exercí diversos càrrecs oficials A París, on residí des del 1763, arribà a lloctinent general de la policia 1775 i conseller d’estat davant el ministeri Turgot Publicà Lettres d’un avocat 1765 oposant-se a la versió del cos de dret civil francès Un resum cronològic de la història romana no fou publicat fins el 1820 Altres obres seves s’han perdut, com un estudi de les Lettres de cachet en collaboració amb Malesherbes i un treball extens sobre les lleis d’Europa

Participà en les lluites polítiques entre els cantons de la federació President del gran consell de Zuric, a causa de pressions polítiques, provocades per la seva obra Psychologische Studien über Staat und Kirche ‘Estudis psicològics sobre l’Estat i l’Església’, 1844, dimití i es traslladà a Munic 1847 La seva obra fonamental és Allgemeines Staatsrecht ‘Dret públic general’, 1851-52 Des del 1861 ocupà la càtedra de dret constitucional a Heidelberg Continuador del pensament de Savigny, fou un dels fundadors de l’Institut de Droit International de Gant 1873

Es llicencià en dret el 1912 Milità en la Unió Catalanista i collaborà en periòdics nacionalistes “La Nació”, “La Tralla” 1922 S'especialitzà en dret municipal, fou professor a l’Escola de Funcionaris de la Mancomunitat i ponent del tema dedicat a les finances municipals, al primer congrés municipalista català 1933 Fou secretari de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i de l’Acadèmia de Jurisprudència i de Legislació de Catalunya Publicà Las mancomunidades provinciales 1915, El municipi modern 1919 Fou un dels fundadors i collaboradors de la revista “…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic de dret i rector 1875-76 El 1859 ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i el 1871 presidí els Jocs Florals de la Llengua Catalana Des del 1849 collaborà al Diari de Barcelona i publicà diversos opuscles, com La desamortización y los gremios 1860, on atacava l’estat centralista liberal El matrimonio civil y la libertad de cultos 1869, contra el divorci El criterio conservador 1872 i un elogi fúnebre de R Martí i d’Eixalà

Filla del duc Joan Galeàs I de Milà i d’Isabel de França Fou desposada el 1386 amb Lluís de França, duc de Turena i comte de Valois i de Beaumont-sur-Oise i després duc d’Orleans, a qui aportà en dot els comtats de Vertus i Asti amb el dret de successió al ducat milanès en el cas que els seus germans morissin sense fills Acusada de sortilegis, es retirà a Blois El 1447 el seu net, el rei Lluís XII de França, feu valer el dret al ducat milanès

Estudià al seminari de Girona, on s’ordenà de sacerdot el 1892 Fou professor del seminari de Girona fins el 1896, que es llicencià en dret civil a Barcelona Obtingué per oposició una canongia de Tarragona i el 1908 fou nomenat professor de dret civil de la universitat pontifícia de Tarragona, d’on fou nomenat vicari general de l’arxidiòcesi el 1914 Fou bisbe de Canàries del 1922 al 1936, que fou traslladat a Sogorb, on fou pres al principi de la guerra civil i mort el dia 9 d’agost

Entre el 1896 i el 1901 ocupà al Seminari de València la càtedra de dret natural i ètica, i posteriorment fou professor i vicecanceller de la Universitat de València Elegit bisbe de Girona el 1925, regí aquesta diòcesi fins a la seva mort Publicà nombrosos articles en revistes i periòdics i fou autor d’una gran quantitat de treballs en llatí, castellà i català L’any 1896 publicà De ratione linguae latinae addiscendae i el 1924, el Manual de prelados , comentari al títol XI del llibre II del codi de dret canònic